Saltar apartados

El MUA inaugura la seua gran aposta expositiva per a aquest semestre "Arcadi Blasco. Art, arquitectura i memòria (1954-1974)"

La mostra inclou un programa d’activitats integrades al voltant de l’exposició, amb tallers didàctics, visites guiades i conferències, a més de tres vídeos i fotografies documentals fets pel Taller d’Imatge de la Fundació General de la UA

Arcadio_Blasco_2017

 

Alacant. Dimecres, 25 de gener de 2017

El pròxim divendres 27 de gener a les 19 hores el MUA inaugura una de les grans apostes expositives programades per a aquest semestre, de producció pròpia i amb Arcadi Blasco com a protagonista. Comissariada per José Piqueras, aquesta exposició podrà veure’s a la sala El Cub fins al 21 de maig sota el títol “Arcadi Blasco. Art, arquitectura i memòria (1954-1974)”.

La mostra pretén fer conèixer i difondre l’obra artística que el jove Blasco va aplicar o va integrar en nombrosos temples i edificis civils en col·laboració amb diversos arquitectes durant aquest període. És a dir, un Arcadi abans d’Arcadi com a autor de vidrieres, mosaics i murals ceràmics. En paraules del comissari, ací es presenta un Arcadi com a “artista d’arquitectes i no per a una clientela privada”.

L’exposició està integrada per mig centenar de peces amb dibuixos preparatoris, maquetes o plaques de revestiment, totes originals, que es completen amb 50 panells i està estructurada en quatre seccions. En primer lloc, un recorregut introductori per un interessant i heterogeni conjunt d’esglésies, des de Tànger a Badajoz, que ens permet corroborar com l’art sacre contemporani, inscrit en les noves tendències modernitzadores propugnades per l’Església a Europa i també a Espanya va suposar la introducció de l’art d’avantguarda, per part d’uns joves que van sorprendre per la seua bafarada d’aire fresc, en la nova arquitectura en què s’integrava, encara que no sempre van gaudir de la comprensió de rectors i fidels.

En segon lloc, potser el nucli amb majors sorpreses ja que en molts casos es tracta d’obres inèdites, segons afirma José Piqueras, es mostra la intensa col·laboració d’Arcadi amb l’Institut Nacional de Colonització (INC). Aquesta col·laboració li va permetre treballar amb un bon nombre d’arquitectes en un total de vint-i-quatre esglésies disperses per Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa, en un període de poc més de deu anys.

Un tercer apartat correspon a la fructífera relació entre Blasco i Luis Cubillo, plasmada en diverses esglésies madrilenyes, com la de Nuestra Señora del Tránsito i la de San Fernando, com també el Seminari Mater Dei de Castelló. Si el més habitual en la construcció dels nous temples era la subordinació de l’artista a l’arquitecte, en el cas de Cubillo i Blasco es va donar una absoluta llibertat i compenetració. Malgrat les diferències religioses o polítiques que tenien, tots dos van compartir una visió avantguardista dels oficis respectius.

Finalment, hi ha un espai dedicat a la seua participació en projectes destinats a obra civil relacionats amb l’incipient desenvolupament econòmic des de finals dels cinquanta, com a murals en nous habitatges, revestiments ceràmics de tot tipus d’edificis, centres oficials i educatius, vidrieres per a edificis d’empreses i fins i tot intervencions per a pavellons lligats a la imatge d’Espanya en l’exterior, si bé moltes d’aquestes obres ja no existeixen o necessiten algun tipus de restauració.

El comissari José Piqueras explica que “les dificultats han sigut considerables, en gran manera per la falta de documentació, la qual cosa en ocasions ha impedit la identificació, la localització i la segura atribució d’algunes obres” Indubtablement, hi afig, Arcadi va treballar molt en aquests anys però, potser per això mateix, no va tenir temps d’anotar o deixar constància gràfica i documental de tot el que havia fet. A la fi dels vuitanta Arcadi va començar un viatge de tornada cap a aquestes obres, va fotografiar les modestes esglésies de l’INC, i va aparcar gradualment les seues reticències ideològiques pel caire dels encàrrecs –art religiós amb iconografies dictades– en el context del nacionalcatolicisme.

Per a completar el recorregut expositiu, el Taller d’Imatge de la Fundació General de la UA ha fet un treball de recerca exhaustiu, filmació i edició de tres vídeos que documenten els apartats de la mostra (de la mà de Mariló Berenguer) i fotografies documentals (fetes per Roberto Ruíz), sota la direcció de José Piqueras. Aquest treball de documentació gràfica es va iniciar el 2014.

Piqueras ha volgut posar l’accent que “no hauria sigut possible sense el gran equip del MUA, la col·laboració especial de Sara Blasco i Luis Cubillo, Mariló Berenguer i els professors Jesús García Herrero, Miguel Centellas i Moisés Bazán”.

 

Tallers didàctics i activitats paral·leles

El MUA també ha organitzat una sèrie d’activitats integrades al voltant de l’exposició, i oferirà visites guiades per a diferents nivells, tallers pràctics impartits per l’àrea de Didàctica del MUA i un programa de conferències relacionades amb els tres pilars de l’exposició d’Arcadi (Art; Arquitectura; Memòria) que seran impartides per Miguel Centellas (professor d’Arquitectura. Universitat Politècnica de Cartagena); Moisés Bazán (professor d’Història de l’Art. Universitat d’Extremadura); Jesús García Herrero (professor d’Arquitectura. Universitat Politècnica de Madrid); Andrés Martínez Medina (professor d’Arquitectura. Universitat d’Alacant) i José Piqueras (professor d’Art. Universitat d’Alacant). Les conferències tindran lloc entre els mesos de febrer a maig de 2017 (programa definitiu per confirmar en els pròxims dies) i tenen la col·laboració del Departament d’Art de l’IACJGA, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) i el Col·legi d’Arquitectes d’Alacant. S’impartiran al MUA i al MACA.

 

Antecedents

A l’abril del 2014, un any després de la defunció d’Arcadi Blasco (1928-2013), el Museu de la Universitat d’Alacant va publicar “Arcadi Blasco en l’horitzó de la memòria”, amb diversos textos redactats per experts i amics en homenatge a l’artista de Mutxamel. Arcadi sempre va estar molt vinculat a la UA, part de la seua obra es troba en el campus com la seua escultura “Diàlegs” (1992) i va desenvolupar una gran tasca des del Patronat del Museu de la Universitat d’Alacant. A més va donar part de les obres als fons de la seua col·lecció d’art contemporani i va participar en diversos projectes i activitats del MUA.

L’any 2005 va ser guardonat per la UA amb el Premi Maisonnave i el MUA va albergar la gran exposició antològica “Arcadi Blasco. Narrador d’objectes” inaugurada a finals del 2008. En els primers mesos del 2013, es van desenvolupar diverses activitats com l’exposició “Arcadi Blasco: relats de línies i fang”; diversos tallers didàctics, entre aquests un en col·laboració amb l’EASDA del que va sorgir l’escultura ceràmica “Homenatge a Arcadi Blasco”, ja instal·lada al Campus; unes Jornades titulades “Al voltant d’Arcadi Blasco” i una taula redona sobre “Arcadi Blasco i Educació”. Finalment, gràcies a l’acord i la col·laboració de la seua família, es van iniciar al MUA els treballs de catalogació, arxiu i conservació del llegat documental, cultural i artístic d’Arcadi, tot això amb l’auspici del Vicerectorat de Cultura, Esport i Llengües.

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464