Saltar apartados

Entre el 5 i 10% de les platges del Mediterrani espanyol presenten meduses per sobre de la mitjana

Les picades més fortes i urticants corresponen a la medusa luminescent (Pelagia noctiluca), la vespa de mar (Carybdea marsupialis) i la medusa creu (Olindias phosphorica), explica l’expert de la Universitat d’Alacant, César Bordehore.

Davant d’una picada, el més principal és eliminar les restes de tentacles amb unes pinces o una targeta de plàstic, sense fregar-hi, i fer llavats amb aigua de mar, mai amb aigua dolça

Medusa1_Luminescent

 

Alacant. Dimarts, 18 de juliol de 2017

Les meduses entorpeixen cada any les vacances de milers de turistes que trien la platja i el mar per a sufocar les altes temperatures estiuenques. L’investigador de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi "Ramón Margalef" (IMEM) de la Universitat d’Alacant, César Bordehore, adverteix que tot i que a nivell global no s’ha produït un augment de meduses en la costa mediterrània, “sí que hem detectat que en algunes platges hi ha tendències a l’alça, algunes amb màxims puntuals, i d’altres amb presència elevada de meduses de manera sostinguda”.

L’expert de la UA confirma que “entre el 5 i el 10% de les platges del Mediterrani espanyol presenten una abundància de meduses per sobre de la mitjana. En aquests casos, estem estudiant com reduir les poblacions de meduses i també la incidència que tenen sobre les persones, és a dir, evitar com més picades millor”.

 

Consells

Davant d’una picada de medusa, el més principal és eliminar les restes de tentacles amb unes pinces o una targeta plàstica, sense fregar-hi, i fer llavats amb aigua de mar. “Mai utilitzar aigua dolça”, adverteix l’expert de la UA, qui afig que “una vegada ben llavada la zona, si tenim accés a calor, es pot aplicar a uns 40-45º C durant 10-20 minuts”.

Si el banyista té algun símptoma sistèmic com marejos, mal de cap o articular, alteracions del pols o de la pressió sanguínia, inflor, etc. és important acudir als serveis mèdics.

 

Medusa2_AvispaMarEspècies més comunes

Les espècies més comunes en la costa mediterrània espanyola són la medusa luminescent (Pelagia noctiluca) de color rosat vermellós, semiesfèrica, amb quatre braços orals gruixos i vuit tentacles marginals de fins a dos metres de longitud; i l’acàlef blava (Rhyzosmoma pulmo) amb ombrel·la acampanada de color blanc blavós i rivet de color violeta, vuit braços orals gruixuts de color blanc blavós.

En el grup de meduses "residents" està la vespa de mar (Carybdea marsupialis), present en aigües poc profundes, de forma cúbica i color transparent blavós o blanquinós amb quatre tentacles llargs; i la medusa creu (Olindias phosphorica), hidromedusa transparent amb quatre línies radials blanques opaques. Amb una ombrel·la envoltada de petits tentacles de color blau o bordeus, “no s’observen eixams extensos en aquesta zona, però pot ser molt abundant localment”, detalla l’investigador de la UA.

 

 

Picades més urticants Medusa3_MedusaCruz

Les picades més fortes i urticants corresponen a les de la medusa luminescent o, la vespa de mar i la medusa creu. “La caravel·la portuguesa (Physalia physalis), que té una part que sura sobre l’aigua, és poc freqüent en les nostres costes però és, sens dubte, l’exemplar més perillós. Si la vérem cal que ens allunyem ràpidament ja que els tentacles poden estar presents en els seus voltants en un radi de més de 10 metres”, adverteix Bordehore.

“Per aquesta zona no tenim presència d’espècies perilloses de les quals hàgem de preocupar-nos, de fet, el Mediterrani és un dels mars a nivell mundial on les meduses són més "inofensives". En zones tropicals podem trobar espècies que generen greus efectes sobre la salut com la medusa Irukandji, diminuta i mortal en la zona del SO del Pacífic”, explica des de l’IMEM César Bordehore.

 

Punts negres

Gràcies al projecte europeu LIFE Cubomed, liderat per l’IMEM i l’ Institut de Ciències del Mar– CSIC, s’han recopilat dades de picades de més del 70% dels 1.200 llocs de socors que hi ha a la costa mediterrània i, apunta Bordehore, “hi ha entre un 5 i 10% de punts negres que haurien d’estudiar-se per a fer un diagnòstic i veure si s’hi pot reduir la presència de meduses i reduir el contacte amb banyistes”.

“Cal tenir en compte que les picades de meduses cal evitar-les sempre, siguen febles o doloroses, ja que el cos pot sensibilitzar-se després de diverses picades i provocar reaccions al·lèrgiques permanents. Hem detectat i publicat en una revista mèdica l’efecte sobre una pacient a la qual una picada de medusa va generar una al·lèrgia permanent a Anisakis i a gambes fet que li condiciona l’alimentació per a tota la vida”, afig.

Hi ha diversos factors que determinen l’aparició d’aquests animals marins però, com explica l’expert de la UA, hem de diferenciar-ne dos tipus: “unes que vénen i van amb els corrents on les condicions que els afecten tenen a veure amb grans masses d’aigua i, un altre grup de meduses que són costaneres i viuen en els primers metres de l’aigua”. A aquest segon grup, “allò que els afecta són les condicions locals, des de la presència de zooplàncton, aliment que apareix per una elevada concentració de nutrients en l’aigua, a la configuració de la línia de costa com badies tancades, espigons o ports”, assenyala. Aquestes condicions juntament amb la interacció amb els corrents poden provocar una acumulació de meduses en llocs molt concrets.

En la web del projecte Cubomed en el qual participa la Universitat d’Alacant pot descarregar-se la “Guia d'identificació i tractament de picades de meduses”.

 

Peu de foto: Imatges de les meduses més comunes i urticants del Mediterrani espanyol:

medusa luminescent (Pelagia noctiluca), vespa de mar (Carybdea marsupialis) i medusa creu (Olindias phosphorica).

Font: Cubomed

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464