Saltar apartados

L'investigador de la Universitat d'Alacant, Francis Mojica, rep el Premi Fundació Lilly d'Investigació Biomèdica Preclínica 2017

 

Investigacion_Biomedica2017_1
Investigacion_Biomedica2017_2
Investigacion_Biomedica2017_3
Investigacion_Biomedica2017_4

 

Madrid. Divendres, 9 de juny de 2017

La secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, va lliurar ahir en el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) els Premis Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica 2017 als professors Francisco Martínez Mojica i Luis Paz-Ares, en les categories d’Investigació Preclínica i Clínica, respectivament. El professor Francisco Martínez Mojica, professor titular del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant, ha sigut premiat pel seu treball pioner sobre CRISPR, una tecnologia que ha revolucionat la Biomedicina i les ciències de la salut i que representa una de les troballes clau de la investigació del nostre segle.

Els treballs d’investigació duts a terme per Francisco Martínez Mojica, professor titular del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant i Premi Fundació Lilly d’Investigació Bàsica 2017, han donat lloc a una de les troballes clau de la investigació del nostre segle. El professor Martínez Mojica va descobrir que els bacteris, igual que el cos humà, tenen un sistema d’immunitat adquirida davant de virus invasors. Partint d’aquesta certesa es va desenvolupar la coneguda tecnologia Clustered Regulary Interspaced Short Palindromic Repeats (CRISPR), una espècie de tisores per a l’edició genètica d’organismes vius, incloses les cèl·lules humanes, amb múltiples aplicacions en el camp de la salut, entre aquestes, l’eliminació de mutacions causants de determinades malalties, com alguns tumors o l’Alzheimer.

Un dels descobriments més importants del segle

El professor Francisco Martínez Mojica, professor titular del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant, és responsable d’un dels descobriments més importants d’aquest segle. La troballa d’un sistema d’immunitat adquirida en procariotes és un dels avanços científics més grans de la història recent que ha tingut una notable repercussió científica, tecnològica i socioeconòmica. Per això, el professor Martínez Mojica ha rebut nombrosos guardons, entre aquests el Premi Jaume I a la Investigació Bàsica.

Les seues investigacions han permès el desenvolupament de la tecnologia CRISPR les aplicacions de la qual en el camp de la salut són infinites, des de la modificació genètica per a l’eradicació de malalties, fins al desenvolupament d’antimicrobians específics contra patògens.

 

CRISPR en la recerca d’alternatives als antibiòtics

En l’actualitat, els treballs del professor Martínez Mojica se centren en dues línies d’investigació: descobrir com els bacteris són capaços d’adquirir aquesta immunitat adquirida davant de virus invasors i estudiar com emprar components de virus com a alternativa als antibiòtics per a matar bacteris. Segons aquest expert, la teràpia fàgica, nom que s’utilitza a aquesta manera de combatre els bacteris, ja es va començar a utilitzar a la Unió Soviètica a principis del segle passat. No obstant això, ara el seu equip treballa per a perfeccionar aquesta tècnica i eliminar alguns problemes que van sorgir en la seua aplicació i que van provocar que s’abandonara. “El comportament normal d’un virus en la naturalesa és infectar bacteris i matar-los. Per això, es poden utilitzar com a alternativa als antibiòtics. La nostra línia d’investigació estudia la identificació dels complements dels virus que són responsables de la mort bacteriana, no del virus complet com es va utilitzar en el passat, això elimina possibles riscos. No és una tasca fàcil perquè es tracta reproduir un procés que ocorre en la naturalesa en el laboratori i les condicions són molt diferents. Per a comprovar que un virus és capaç d’eliminar un bacteri hem de fer una sèrie de cultius i ha de ser evident que està ocorrent aquesta mort”, assenyala.

No obstant això, l’ocupació de virus per a acabar amb els bacteris planteja alguns problemes quan aquests tenen un sistema CRISPR, és a dir, poden activar el seu sistema immune i destruir el virus. Per a fer front a aquest contratemps, s’han identificat uns tipus de proteïnes que creen virus amb components capaços de bloquejar el sistema de defensa CRISPR. “L’alternativa que es planteja perquè el bacteri no destruïsca el bacteriòfag és aplicar aquests virus juntament amb aquestes proteïnes que destrueixen el sistema de defensa CRISPR o utilitzar el virus que ja porte aquesta informació”, explica.

Aquest expert confia que els resultats d’aquesta línia de treball puguen aplicar-se en un termini mitjà a la pràctica clínica davant d’infeccions gastrointestinals, pneumònies, meningitis, sinusitis i qualsevol tipus d’infecció bacteriana. De fet, segons assenyala, els Estats Units ja han aprovat l’ús de còctels de virus per a controlar la contaminació d’instal·lacions alimentàries i aliments. “Hi ha reticències en l’ocupació de la teràpia fàgica per qüestions històriques. En el passat, la falta de coneixement va fer que es cometeren errors, en alguns casos, amb conseqüències greus. Les coses han canviat i, gràcies al coneixement que ens ha proporcionat la investigació podem avançar-hi. Una cosa és utilitzar virus i una altra ben diferent és usar components d’aquests virus, que és la línia en la qual nosaltres estem treballant. Són investigacions molt complexes però s’avança ràpidament i en poc temps podríem tenir una alternativa als antibiòtics per a combatre qualsevol tipus d’infecció bacteriana”.

Hi ha altres treballs d’investigació que també cerquen alternatives als antibiòtics i, encara que no són duts a terme pel professor Martínez Mojica, sí que emanen directament del seu descobriment. “Una de les possibilitats que ofereixen les eines derivades dels sistemes CRISPR és aplicar-les al revés de com funcionen en la naturalesa. Normalment, el sistema CRISPR dels bacteris s’activa per a fer front a un invasor extern. Si donem la volta a aquest procés es pot dirigir la tecnologia CRISPR perquè reconeguen unes regions que tenen en exclusiva els bacteris patògens en el seu genoma, talle aquest component i el bacteri muira”. D’aquesta manera, segons aquest investigador, es podrien matar bacteris amb una gran especificitat sense arribar a afectar la resta dels microorganismes. “Per exemple, en el cas d’una infecció gastrointestinal, podem matar el bacteri causant d’aquesta infecció sense afectar molts altres bacteris que formen part de la microbiota beneficiosa del nostre intestí. Amb aquest sistema es poden desenvolupar antimicrobians que maten aquests bacteris patògens o portadors de resistències antibiòtiques”, aclareix.

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464