Saltar apartados

Una recerca de la UA constata que la detecció precoç és clau per a augmentar la qualitat de vida en la demència

Segons dades d'Alzheimer Disease International publicades l'any passat, 47 milions de persones viuen amb demència a tot el món i es preveu que aquesta xifra augmente a més de 131 milions el 2050

Demència

 

Palliare_logoAlacant. Dilluns, 19 de juny de 2017

Una recerca liderada per la Universitat d'Alacant constata que la detecció precoç i la prevenció de les demències com l'Alzheimer reforcen els mètodes de suport dirigits a millorar la qualitat de vida dels pacients i els seus cuidadors. Aquest estudi multidisciplinari, denominat Pallire, compta amb la intervenció, a més de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d'Alacant, d’institucions d'Escòcia, Eslovènia, Finlàndia, Suècia, Portugal i República Txeca.

El treball ofereix una «fotografia» de l'experiència de la cura en la demència avançada i Alzheimer en aquestes nacions, principalment a partir d'estudis de casos basats en entrevistes en profunditat a malalts, familiars i cuidadors. Es tracta d'un projecte de recerca educativa recolzat en l'aprenentatge experiencial finançat pel programa Erasmus+ de la Unió Europea, que ha durat dos anys i que ara es desenvolupa a Llatinoamèrica (Xile, Veneçuela, Mèxic, Cuba i Colòmbia).

«Les malalties neurodegeneratives, tipus demència com l'Alzheimer, són patologies amb una incidència i prevalença creixents, sobretot a Europa, on cada vegada la població està més envellida», explica l'investigador de la UA, el professor Departament d'Infermeria Manuel Lillo Crespo. Atès que ha augmentat l'esperança de vida en les últimes dècades gràcies als avanços sanitaris, «les possibilitats que les persones grans de l'anomenat vell continent les desenvolupen s'incrementen potencialment», assenyala.

Segons dades d'Alzheimer Disease International publicades l'any passat, 47 milions de persones viuen amb demència a tot el món i es preveu que aquesta xifra augmente fins a més de 131 milions el 2050. Per la seua banda, l'associació Alzheimer Europe, vinculada també al Projecte Palliare, estimava el nombre de persones amb demència a Espanya el 2012 en 818.347, les quals representaven l'1,75 % del total de la població.

Els mètodes per a tractar la cura d'aquestes persones estan directament relacionats amb les polítiques sanitàries practicades en cada context, d'acord amb els resultats del treball del Projecte Palliare.

Així, als països del sud d'Europa, com Espanya, la família és la que tradicionalment, i amb recursos escassos o nuls, s'encarrega de la cura d'un dels seus membres amb demència avançada o Alzheimer, que en la majoria dels casos és ingressat en un hospital d'aguts en diverses ocasions quan la seua situació és irreversible i pal·liativa. «Disposem d'infraestructures sanitàries desenvolupades, però amb un enfocament social escàs. No tenim un sistema de detecció precoç, ni programes de prevenció com escoles de memòria públiques», llevat d’iniciatives de centres de dia i altres estratègies afavorides en molts casos per associacions de familiars, explica l'investigador de la UA.

Davant d'aquesta realitat, Escòcia se situa a l'altre extrem: compta amb molta legislació en matèria de cura i assistència a la demència, ofereix formació als cuidadors i als professionals, té centres especialitzats i dissenya entorns inclusius per a les persones amb aquestes patologies en hospitals i edificis públics.

Per la seua banda, els països escandinaus (Finlàndia i Suècia) han adoptat enfocaments centrats en la persona de manera individualitzada amb serveis de suport social i comunitari que afavoreixen que el malalt continue a casa seua amb visita constant i tutela per part de treballadors socials i infermers.

En aquest sentit, una de les evidències que la recerca aporta és que «un factor protector per a la persona amb demència és la seua permanència dins del seu context habitual, és a dir, en un ambient familiar, connectada amb la seua vida social i rutina familiar», afegeix Lillo Crespo. Això sembla contribuir a neutralitzar alguns símptomes de la malaltia i restablir la seua qualitat de vida i el dels seus cuidadors, encara que és imprescindible el suport professional a escala comunitària.

Comunitat virtual

L'estudi també revela la «falta de professionals qualificats que treballen en la cura de la demència», un assumpte que s'ha convertit en «una prioritat per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS)». Per aquest motiu, i com a resultat del Projecte Pallire, s'ha creat una Comunitat Virtual de Pràctica (Palliare Community of Practice), en què els professionals i interessats en aquest tema poden accedir per a compartir experiències, posar-se al dia sobre els últims esdeveniments, esdeveniments, evidències científiques, etc. A més, s'ha desenvolupat un Manual de bones pràctiques per a professionals i cuidadors que ha sigut avalat i difós per Alzheimer Europe, així com mòduls formatius per a professionals de l'àrea sanitària i social.

Segons Manuel Lillo Crespo, «hem d'aprendre a tenir cura d’aquestes persones a partir de l'experiència de qui els cuiden, amb l'objectiu d'afavorir-los la millor vida possible fins al final».

Referència: «Achieving Prudent Dementia Care (Palliare): An International Policy and Practice Imperative». The International Journal of Integrated Care (IJIC).



Notícies relacionades

Jugar als escacs per a acabar amb els problemes de concentració infantil

La UA lidera una eina per a l'avaluació de la formació en Ciència de les Millores en Cures de Salut

Experts europeus presenten en la UA els resultats d'un projecte europeu sobre millores en cures de salut

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464