Saltar apartados

Amparo Navarro, vicerectora d'Investigació de la UA, visita les excavacions en marxa a la Fundació L'Alcudia

 

VISITA_ALCUDIA_1
VISITA_ALCUDIA_2
VISITA_ALCUDIA_3
VISITA_ALCUDIA_4
VISITA_ALCUDIA_5
VISITA_ALCUDIA_6
Visita_alcudia_7
Visita_alcudia_8
Visita_alcudia_10
Visita_alcudia_11
Visita_alcudia_12
Visita_alcudia_13
Visita_alcudia_14
Visita_alcudia_15
Visita_alcudia_16

Fotografías: Roberto Ruiz. Taller de Imagen (FGUA)

 

Alacant. 16 de març de 2017

Impressionats i entusiasmats amb el color que estan adquirint les excavacions en marxa a l'Alcudia, la vicerectora d’Investigació i Transferència de Coneixement, Amparo Navarro Faure, i el director del Secretariat d’Investigació de la UA, Juan Mora, han visitat els terrenys que acullen la Fundació Universitària L’Alcúdia d’Investigació Arqueològica. Acompanyats pels dos equips dels investigadors principals dels projectes Domus - l'Alcúdia. Viure a Ilici, i Arqueologia i Socialització del Coneixement a l’Alcúdia d'Elx. Les Termes Orientals i Àrees Circumdants (ASTERO), que durant aquests dies de març continuen amb la primera fase de treball, amb les excavacions, catalogació in situ i documentació de totes les troballes, els representants institucionals han pogut descobrir l'estat en què es troben els dos projectes, conèixer de primera mà com es treballa cada espai, agafar entre les mans alguna de les peces trobades aquests fructífers dies d'excavacions, com la Venus o la llàntia, i passejar per les noves «dotacions» romanes desenterrades per l'equip de Jaime Molina en el lloc que ocupen els banys.

D'aquesta passejada, que acompanyava un excel·lent dia pràcticament primaveral, els visitants han pogut conèixer els passos que se segueixen en aquesta primera fase de projecte, amb l'excavació en marxa. 

A cobert dins d'una nau, estudiants, professors i investigadors netegen, documenten i cataloguen les peces obtingudes. Són ceràmiques extretes del sector 4F de l'Alcúdia, on es treballa amb el projecte Domus-l’Alcúdia. Viure a Ilici, que lidera la catedràtica Sonia Gutiérrez, i participen Miguel Louis Cereceda i Yolanda Spairani, coordinant l'alçament gràfic amb escàner làser. Demà divendres 17 de març finalitzen, oficialment, les excavacions de l'equip que està treballant.

A l'interior de la nau, les diferents ceràmiques que es distingeixen per colors, l'africana i la romana de cuina, que és de to gris i habitual per a cuinar, són ordenades per dues companyes de l'equip, al qual s'ha sumat un nombrós grup d'alumnes del màster d'Arqueologia i del Grau d'Història de la UA. Mentrestant, davant d'elles, distribuïts en equips de treballs, altres membres cataloguen les peces trobades. Un penjoll, un stilo per a escriure, amb la part posterior amb forma plana per a esborrar, per posar alguns exemples. 
Amparo Navarro i Juan Mora se sorprenen pels caragols guardats en bosses. Sonia aclareix que «els caragols s’arrepleguen», i afegeix, «quan l'estat trontolla, no es preocupen d'arreplegar la brossa. Menjaven molts caragols i ostres que portaven de Santa Pola». 

Jesús Moratalla, professor i investigador de la UA incorporat a l'equip, afegeix que d'això ja en donava compte Plinio. Moratalla és, juntament amb Julia Sarabia, Víctor Cañavate i Ana Charquero part de l'equip científic.

Contínuament, i al llarg de la visita al jaciment, la catedràtica d'Arqueologia de la UA ens recorda que l'estrat que estan excavant ara és brossa. «Ens explica la història del que hi ha a sota», afirma.

Altres peces que agafen entre les mans els visitants són detalls d'estuc de les cases, «que s'ha desprès de les parets i hem trobat», informa Sonia Gutiérrez. El dilluns ve la professora d'Arqueologia de la Universitat de Múrcia i experta en pintura romana, Alicia Fernández Díaz, a datar els estils. Al seu costat descansen sobre la taula «monedes. N’ixen moltes del segle IV i V, quan sabem que estem en època posterior».

Assegut en la taula contigua, el professor de la UA Francisco Javier Jover, de Prehistòria, és un dels integrants del grup de Sonia. Explica que estan netejant la terra per a obtenir les microrestes que hi solen aparèixer. Han contactat amb el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) perquè col·laboren amb aquest estudi de paleobotànica.

Quan arribem al lloc de l'excavació s'està procedint a fotografiar amb perxa, per a realitzar els dibuixos posteriors. La catedràtica mostra la problemàtica del jaciment a la vicerectora i director del Secretariat d’Investigació. «Ací no havia excavat ningú abans; sí, en canvi, a banda i banda de la zona escollida per l'equip de Domus». L'avantatge que ofereix la geofísica és que va traure el mur. Per això, aquests experts suposen que hi ha un escalonament que baixarà de cota. «El que hi ha ací no és ni tan sols romà. Hi ha diferents jaciments». No obstant això, a ulls de tots, es veu clarament una llar, d'ús. 

En un altre extrem de les hectàrees que comprèn l’Alcúdia a Elx, el projecte Arqueologia i Socialització del Coneixement a l’Alcúdia d'Elx. Les Termes Orientals i Àrees Circumdants (ASTERO), que dirigeix l'arqueòleg de la UA, Jaime Molina Vidal, està en marxa. Des del passat dia 1 de març hi treballen els membres d'aquest projecte, en la fase d'excavació que finalitzarà a final de mes de març.

Amparo Navarro i Juan Mora continuen la seua visita amb Miguel Louis Cereceda, Sonia Gutiérrez, el director de la Fundació, Alejandro Ramos, la tècnica de la Fundació, Ana Ronda, la seua arqueòloga, Mercedes Tendero, entre altres assistents, per a assaborir els detalls de les estructures, les excavades fa ja divuit anys, com les d'aquests dies, en el Sector 7-F del jaciment arqueològic de l’Alcúdia, tradicionalment denominat sector del clavegueram

Jaime Molina Vidal i el seu equip, entre els quals hi ha José Antonio Moya, professor de la UA i expert en comunicació audiovisual i en divulgació de la ciència, que dirigeix la gestió de xarxes socials i part del projecte de socialització del coneixement, estan excavant en els extrems oposats del que seria la zona dels banys; un enorme complex sobre el qual ja s'havia excavat anteriorment, i que va traure a la llum uns mosaics excepcionals, l'apoditerium o zona per a desvestir-se, una piscina perfectament conservada, l'hypocaustum, o zona de bany càlid. Just al costat d'aquest, l'equip de Molina està excavant el que poden ser els carrers. 

Què hi havia sota l'apoditerium era un de les interrogants que volien desvelar. 

La troballa del clavegueram, que mostra l'ús de pedra roja, procedent d'Asp a l’interior és una de les fites que ha possibilitat també les restitucions virtuals que duu a terme aquest equip de treball, del qual també és part el Grup de Patrimoni Virtual-UA, equip multidisciplinari format per arqueòlegs, restauradors, arquitectes, enginyers i virtualitzadores que duran a terme les activitats de virtualització del patrimoni.

L'arqueòleg compta, a més, amb alguns alumnes del grau i la majoria de pràctiques del màster en Patrimoni Virtual de la UA.

Els dos grups de recerca documenten in situ totes les troballes. Els diaris d'excavació que s'utilitzaven abans, es continuen usant. Ací es consigna tota la informació que pot servir més tard. S'està fent la topografia de les estructures del que van apareixent. A més dels diaris, s'elabora la documentació fotogramètrica, la llista de les unitats, i les fitxes de cada unitat. 

Els dos projectes en marxa a l’Alcúdia durant aquests dies han sigut proposta del personal investigador de l'Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH). El Projecte l’Alcúdia: Investigació Arqueològica Interdisciplinària en el Sector 11 que lidera el professor José Uroz Sáez, del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina, començarà el pròxim 1 d'abril. Mentrestant, en el laboratori s'està procedint a l'anàlisi química dels components de les ceràmiques trobades a l’Alcúdia, dins del projecte Caracterització de Mostres de l'Alcúdia mitjançant Tècniques no Destructives de María del Mar Cerdán Sala, Agroquímica i Bioquímica de la UA.

Apostar pel patrimoni històric i cultural 

El vintè Aniversari de la Fundació Universitària d’Investigació Arqueològica L’Alcúdia (FUIA) està de celebració. Per això, el Vicerectorat d’Investigació i Transferència del Coneixement de la UA ha volgut ser el primer a sumar-se a l'impuls per la recerca i l'estudi del jaciment arqueològic. Amb les ajudes concedides el passat mes de setembre per aquest vicerectorat, dins del Programa Propi per al Foment de l’R+D+I a la Universitat d'Alacant 2016, han començat a executar-se alguns dels quatre projectes de recerca arqueològica concedits, excavacions arqueològiques a l’Alcúdia que han donat ja els primers fruits.

Des de la seua creació el 1996, en virtut d'un acord entre la família Ramos, propietària fins llavors del jaciment, la Universitat d'Alacant i l'Ajuntament d'Elx, posteriorment s'hi han sumat la Diputació Provincial d'Alacant i la Generalitat Valenciana. Fins avui, el jaciment arqueològic ofereix la visita de monuments d'època ibèrica, romana i visigoda, en què destaquen cases, banys, temples, edificis públics i una bona part de la muralla.

La concessió total de les ajudes oferides pel Vicerectorat d’Investigació i Transferència del Coneixement de la UA és de 45.000 euros; s'ha distribuït entre els projectes presentats, tres dels quals estan orientats a excavar, amb una assignació de 14.000 euros a cadascun, més un quart projecte dirigit a l'anàlisi de ceràmiques trobades al jaciment, dotat amb 3.000 euros.

La Fundació L'Alcúdia disposa d'una línia de mecenatge per a impulsar el patrimoni arqueològic, històric i cultural i afavorir la recerca.

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464