Saltar apartados

La Universitat d'Alacant constata que Tegucigalpa pateix un alt risc per a la salut pública i una minva en el desenvolupament econòmic a causa de la inexistent gestió integral de les aigües urbanes

Aquest estudi sobre repercussions socioeconòmiques de la gestió integral d’aigües urbanes, elaborat en l’IUACA, conclou que aquesta gestió atraurà inversions econòmiques en la ciutat

El document es pot traduir en una guia de treball per a fer un pla sostenible de desenvolupament de la gestió urbana

“L’Estat ha de promoure una política i un suport financer per a l’obra civil que cal construir i suportar-lo amb l’estructura jurídica actual, que és suficient per a fer-ho funcionar”

 

Reproducir
Reproducir

Declaracions de Raul I. López Peralta - problemàtica

Declaracions de Raul I. López Peralta - visió holística

 

Alacant. 18 d’octubre de 2017

La ciutat de Tegucigalpa, capital d’Hondures, amb una població d’1.200.000 d’habitants, pateix un fort problema de gestió integral de les aigües, fet que està provocant un risc alt per a la salut. La manca d’accés als serveis d’aigua és una situació que pateix el 100% de la població i manté en l’exclusió quasi total, almenys, mig milió d’habitants, sense connexió al sistema de proveïment.

Segons les normes de qualitat d’aigua potable de l’Organització Mundial de la Salut es considera que el risc per a la salut és alt quan l’accés a l’aigua és menor de 20 litres per persona i dia, no està sent subministrada a través de la xarxa o d’una pila pública, com és el cas de Tegucigalpa.

No obstant això, i malgrat aquesta manca de serveis d’aigua potable i sanejament públics, la ciutat té un cabal natural d’aigua suficient: la precipitació mitjana anual en la zona supera els 900 (mm) amb un mínim de set mesos de pluges a l’any. Com explica Raúl Ernesto López Peralta, investigador i autor de la tesi doctoral "Repercusiones socioeconómicas de la gestión integral de aguas urbanas: caso de la ciudad de Tegucigalpa, Honduras", defensada a la Universitat d’Alacant el passat 27 de setembre de 2017, “aquesta gestió de l’administració de l’aigua crua ‘fa falta’ perquè a Tegucigalpa tenim set mesos d’abundància on l’aigua cau del cel. L’evidència està que l’ecosistema sí que respon, però la gestió encara no ho fa”.

La gestió integral d’aigües urbanes és un tema de Salut Pública i cobra importància sobre el desenvolupament territorial ja que “és una barrera d’accés al desenvolupament econòmic per a tota la ciutat, pel que fa a la inversió”, afig l’investigador.

Amb l’objectiu de contribuir a les propostes de canvi cap al desenvolupament humà sostenible d’Hondures, i fent ús de metodologia documental bàsicament, el doctor ha elaborat una discussió acadèmica a través de l’anàlisi multidimensional sobre la gestió integral d’aigües urbanes d’aquesta ciutat, capital de la república i seu de la major concentració urbana del país, una investigació que es pot traduir en una guia de treball per a un conjunt d’actors locals, de manera que pogueren procedir a un pla sostenible de desenvolupament de la gestió urbana, ha concretat López Peralta.

Aquesta tesi doctoral ha estat dirigida pels catedràtics i membres de l’Institut Universitari de l’Aigua i Ciències Ambientals de la UA (IUACA) Joaquín Melgarejo Moreno, director i M. Inmaculada López Ortiz, i feta en el si de l’Institut Universitari d’Aigua i Ciències Ambientals de la Universitat d’Alacant (IUACA).

López Peralta recalca que en aquesta investigació es fa un recorregut teòric dels postulats del desenvolupament humà sostenible i el desenvolupament institucional amb la finalitat d’analitzar el vincle entre aquests cap a la implementació del concepte aplicat de gestió integral del recurs hídric a la ciutat de Tegucigalpa.

A més, l’autor afirma que “és necessari fer una pausa i reflexionar sobre la postura estratègica de l’aigua a Tegucigalpa, capital d’Hondures. Aquest estudi conjuga elements i aportacions acadèmiques a l’anàlisi i la informació per a la presa de decisions”.

En l’anàlisi documental que fa el doctor ha indagat en els comptes nacionals, els comptes municipals dels ajuntaments, les anàlisis de qualitat fisicoquímica de l’aigua del centre de control de contaminants, la cartografia de l’Institut Geogràfic Nacional, la direcció de cadastre de l’ajuntament, l’Institut d’Aigua de la Universitat Nacional Autònoma. A més, ha tingut en compte informació sobre l’ús i el maneig que li donen les comunitats, a través de documentació grisa, no arbitrada acadèmicament. Amb tot, aquest ha sigut un treball d’interpretar la qualitat de la font d’informació i determinar quina validesa té pel que fa al que diu la teoria.

 

La imperiosa necessitat de gestió de l’aigua

La manca del servei genera mercats informals de l’aigua, on l’especulació promou l’exclusió de famílies empobrides que paguen pel servei de proveïment a través de cotxes cisterna fins a 7.2 dòlars per metre cúbic quan l’ingrés diari r mitjà onda els 6 dòlars per persona. La contaminació dels llits naturals s’evidencia amb dades oficials que afirmen que el 96 per cent de les aigües servides que es descarreguen sense cap tractament al riu Choluteca, conca principal que drena a les costes del pacifico hondureny.

Les propostes i les anàlisis de les intervencions per a mitigar els impactes de la manca de serveis s’han incrementat amb l’augment de la població i la pressió social. D’aquesta manera, s’han identificat alternatives per a trobar una solució a mitjà termini, però a causa de la falta de presa de decisions per variables polítiques aquestes no prosperen, fet que agreuja la situació de convivència en la ciutat.

L’investigador assenyala que “és important veure que hi ha hagut esforços aïllats, però la gestió integral, com una visió holística, encara és un tema pendent, sobretot perquè no hi ha una gestió de l’aigua en alta”, és a dir, l’aigua que s’emmagatzema en els llits superficials principalment i que és una gestió que ha de ser a càrrec del govern central.

Com a exemple, López Peralta apunta a l’actuació de la Mancomunitat de regants del Taibilla. Aquesta gestió de l’administració de l’aigua crua “fa falta perquè tenim set mesos d’abundància on l’aigua cau del cel, simplement. Plou de sis a vuit mesos més del que plou a Alacant i és una ciutat quasi sempre verda”.

Entre els resultats de l’estudi el doctor presenta les diverses alternatives per a fer intervencions en la gestió de l’aigua de Tegucigalpa des de factors determinants segons planteja el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament del 2006, en l’Informe Desenvolupament Humà, com són: sostenibilitat ambiental, infraestructura de regulació, emmagatzematge, potabilització i depuració plantejades de forma individual per sectors del govern central, municipal, societat civil i cooperants internacionals des d’una dimensió particular i amb una articulació limitada en les intervencions. A més, es fa èmfasi en la gestió institucional per a l’administració de les intervencions des de col·lectius organitzats i òrgans i institucions de gestió.

L’investigador afirma que qualsevol que siga la decisió d’intervenció que s’hi prenga, i que pot ser des de la gestió descentralitzada, obres d’infraestructura convencional, o ús d’alta tecnologia de depuració entre d’altres, catalitzarà la promoció d’inversions econòmiques en la ciutat, fet que incrementarà la confiança per la garantia de servei. En la investigació es planteja una anàlisi prospectiva d’escenaris de l’impacte de les inversions en la implementació de la Gestió Integral de Recursos Hídrics (GIRH) en els serveis bàsics d’Aigua Potable i Sanejament, i l’impacte que provocaria en el desenvolupament humà sostenible de la ciutat.

 

Països limítrofs i gestió de l’aigua

“En realitat, totes les capitals d’Amèrica Central viuen una situació amb difícil accés. La majoria de les ciutats estan orientades cap a la conca del Pacífic on la precipitació és menor que en la conca del Carib. La ciutat de Mèxic n’és el referent més gran. Una de les ciutats més grans del món i amb major problema, però on la divisió per districtes de l’aqüeducte és el que ha resolt o, almenys mitigat de moment, la situació problemàtica d’ací. L’Estat ha de promoure una política i un suport financer per a l’obra civil que cal construir i suportar-lo amb l’estructura jurídica actual, que és suficient per a fer-ho funcionar”.

Raúl López Peralta és, a més, director en la Direcció Acadèmica de Formació Tecnològica (DAFT/VRA) de la Universitat Nacional Autònoma d’Hondures (UNAH).

Fotografies cedides per l’autor.

 

Tesi_gestion_aigua1
Tesi_gestion_aigua2
Tesi_gestion_aigua3
Tesi_gestion_aigua4

 

Imatges:

Foto 1: Tegucigalpa. La comunitat designa una gran quantitat de recursos per a proveir-se d’aigua i dedica hores hàbils i productives a gestionar-ne l’accés.

Foto 2: Tegucigalpa. Els cotxes cisterna no són de servei domiciliari a causa de l’accés vehicular, i són les dones i els xiquets de la comunitat els més afectats.

Foto 3: Tegucigalpa. La gestió integral de les aigües urbanes afecta els desenvolupament urbanístics d’alta plusvàlua, mitiguen l’impacte d’interrupció del proveïment amb solucions individuals. Vegeu en els terrats grans tancs d’emmagatzematge d’aigua potable.

Foto 4: Riu Choluteca després del seu pas per Tegucigalpa en condicions anòxiques.

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464