Saltar apartados

L'investigador de la UA Kiko Mora identifica els protagonistes de les primeres pel·lícules de Lumière sobre ball flamenc i bolero en l'Exposició de París del 1900

L'estudi conclou que el ballador principal d'un dels documents és el Negre Meri i no el mestre José Otero, com s'havia intuït fins ara

L'anàlisi també indaga en la influència de la cultura afroamericana en els inicis del flamenc i en el diferent tracte entre homes i dones en les cròniques de l'època

 

Alacant. Dijous, 26 d'octubre de 2017

Kiko Mora, professor del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d'Alacant, ha publicat una recent investigació en la qual ha aconseguit identificar gran part del repartiment de dues pel·lícules que els germans Lumière van rodar en l'Exposició de París del 1900, cosa que li ha permès concloure que el principal ballador d'una de les cintes és Jacinto Padilla, conegut com el Negre Meri o el Mulat Meri, i no José Otero, com s’havia cregut fins ara.

Aquesta identificació, els resultats preliminars de la qual ja van ser publicats en el seu blog Cadáver Paraíso el 2016, seria l'aspecte més notable de la investigació, però no l'únic. A través de l'estudi titulat «Who is who in the Lumière films of Spanish song and danse in the Paris Exposition, 1900» publicat en el portal web La Grimh (Groupe de réflexion sur l’image dans le monde hispanique), Mora identifica gran part de la resta de protagonistes de les dues pel·lícules, s'endinsa en la influència afroamericana en els orígens del flamenc i indaga en la presència de les dones en les cròniques de l'època, menor i banalitzada respecte dels homes.

La principal troballa de Mora resideix en el protagonista de la cinta que mostra el quadre flamenc en l'Exposició de París, considerada el primer registre cinematogràfic en el qual apareix un quadre flamenc actuant. La poca documentació de l'època i la qualitat de la imatge de les cintes va tenir com a resultat que anteriors escrits sobre aquest assumpte donaren per fet que el ballarí era José Otero. Per a l'investigador de la UA aquesta dada no era concloent i va decidir investigar fins a saber que «les cròniques no esmentaven el mestre Otero, però sí que parlaven d'un mulat i d'altres noms com Anita Reguera, Eduardo Salmerón, José Fernández o les germanes Peña i les germanes Aguilera».

Revisant les imatges de les dues pel·lícules i d'altres registres de Lumière, com els realitzats a la Sevilla el 1898, l'investigador resol que el ballador és Jacinto Padilla, un mulat hispanocubà, «probablement fill o nét d'esclau llibert però ja criat a Andalusia, on algunes dades l’aproximen a Algesires, encara que és possible que fóra cubà de naixement», indica el professor, el qual afegeix que «es diferencia d'Otero per trets molt clars com que té la pell negra i que el seu estil no és de l'escola bolera, sinó que és més flamenc i carnavalesc».

Kiko Mora ha aconseguit identificar a la majoria de protagonistes de les pel·lícules de l'Exposició de París de 1900 i en el seu article, publicat en Li Grimh, detalla dades biogràfiques d'Anita Reguera, Virgilio Arriaza, José Fernández, Eduardo Salmerón, Felisa i Juana Peña (les germanes Peña), i Amparo i Margarita Aguilera (les germanes Aguilera), a més del mateix Jacinto Padilla.

Per a Mora, «llibres influents sobre la història del flamenc de les acaballes del segle com els de Guillermo Nuñez de Prado o Fernando de Triana no esmenten un gran nombre d'artistes flamencs que van viure a l'estranger i que van ajudar a construir una imatge d'aquesta música i ball per a un públic estranger» i que, al mateix temps, «van tenir un contacte proper amb els altres estils i tradicions moderns de la dansa a Europa, de manra que la història del flamenc i de l'escola bolera de l'època hauria de ser revisada en aquest sentit».

Una altra de les conclusions del procés d’investigació del professor de la UA radica en el diferent tracte rebut pels homes i les dones en les cròniques de l'època. «Malgrat l'aclaparant presència de ballarines com una fita en qualsevol lloc flamenc del París del moment, aquesta investigació revela que ha sigut més fàcil identificar als artistes masculins que apareixen en les pel·lícules de Lumière», detalla Mora. 

Els artistes masculins superen en nombre el de dones en les dues pel·lícules i, a més, la informació sobre elles és més escassa. Amb aquestes dades, Mora manifesta que «la història de l'escola tant flamenca com bolera requereix més recerca per a descobrir les dones oblidades que van captivar amb el seu talent les audiències de l'escena estrangera».

Finalment, una de les conclusions de l'investigador alacantí transcendeix el marc purament flamenc. Es pregunta per la representació d'Espanya i de la hispanitat per un «cubà de raça negra» en una Exposició Mundial just dos anys després de perdre les últimes colònies d'ultramar, el 1898, però també es pregunta per què «s’ha esborrat quasi totalment de la història de l'escola del flamenc la participació d'artistes negres i de la cultura afroamericana en el desenvolupament d'aquest art». Per a contestar a aquesta pregunta, Mora està escrivint un article amb K. Meira Goldberg, qui d’ací a poc publicarà també un llibre sobre la presència de la cultura afroamericana en el flamenc.

Un altre tema cridaner que tracta el professor de Semiòtica de la UA és l'error de classificació que van cometre els mateixos germans Lumière a l'hora de titular els dos vídeos en els quals se centra la investigació. En un apareix un quadre flamenc, però el passatge va ser titulat «Danse espagnole de la Feria Sevillanos», mentre que el segon vídeo, en què els músics pertanyen a una estudiantina, va ser catalogat com «Danse espagnole de la Feria Quadro Flamenco».

Per a poder sostenir aquestes afirmacions, Kiko Mora ha treballat durant prop d'any i mig amb els documents digitals de les biblioteques nacionals espanyola i francesa, a més de la New York Public Library. A través de cròniques periodístiques de l'època, de comparatives entre documents audiovisuals i, sobretot, d'una extensa bibliografia sobre cinema antic i sobre flamenc ha descobert aquestes troballes fins ara desconegudes en la història del flamenc.

 

Artículo completo en Le Grimh

 

Noticia relacionada:

Un investigador de la Universidad de Alicante descubre a la española Carmen Dauset Moreno como la primera mujer protagonista en el cine mudo

 

Mulato_Meri1
Mulato_Meri2
Kiko_Mora_UA

Fotos 1 y 2: Fotogramas de la película con 'El Mulato Meri'

Foto 3: Kiko Mora, investigador de la UA

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464