Saltar apartados

La mineria submarina en aigües internacionals està a les portes, segons l'expert, Luis Somoza

Geòleg marí i investigador de l’Institut Geològic Miner d’Espanya. La mineria marina està "a les portes" per a obtenir minerals necessaris tant per a desenvolupar energies verdes com per a fabricar mòbils i tauletes electròniques que en la terra comencen a faltar. Sobre aquest nou repte i la legislació d’aquest va parlar ahir a l’Aula de la Ciència i Tecnologia de la UA

 

LUIS_SOMOZAAlacant. Divendres, 25 d'octubre de 2017

El científic de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya Luis Somoza ha manifestat avui que la mineria submarina en aigües internacionals encara no s’ha iniciat però "està a les portes", atès que els fons marins són fonts d’elements usats per als mòbils i la tecnologia verda.

També ha destacat que els recursos minerals i energètics en aigües internacionals han de ser considerats "recursos de la Humanitat" i ha opinat que Espanya ha de "tenir més pes" en les organitzacions internacionals del mar.

Somoza, cap de servei de Recursos Geològics Marins d’aquest institut, ha fet aquestes declaracions a tres periodistes amb motiu de la conferència que impartirà aquesta vesprada, titulada "La exploración de los Océanos: recursos y derecho marítimo internacional", a l’Aula de la Ciència i Tecnologia de la Universitat d’Alacant (UA), en la capital alacantina.

Preguntat sobre si és possible una explotació sostenible de la mineria submarina, aquest científic ha explicat que fins ara s’ha fet l’exploració minera, és a dir, investigar quins recursos pot haver-hi o hi ha en el fons del mar.

"El que s’està intentat fer és una mineria d’alta tecnologia que no tinga molt impacte mediambiental", ha indicat per a aclarir que l’explotació minera submarina en aigües internacionals "no està regulada" ara com ara.

"Però és una de les coses que els experts tant espanyols com del món han de regular i fer-la sostenible des del punt de vista mediambiental", ha assenyalat.

Que "es faça és una decisió de les Nacions Unides", que ha concedit parcel·les d’exploració en el Pacífic a Alemanya, França, el Regne Unit i Polònia (entre d’altres països. Espanya no ho ha sol·licitat) per un període de deu anys prorrogable a quinze, unes autoritzacions que comencen a existir també en l’Atlàntic, ha exposat.

"S’estan atorgant per 500.000 dòlars una parcel·la d’exploració de 150.000 quilòmetres quadrats", una extensió equivalent a Andalusia, ha concretat Somoza.

Ha insistit que "encara no s’han donat llicència d’explotació, ni s’ha fet un reglament d’explotació".

Per això, encara no s’ha iniciat la mineria submarina en aigües internacionals, "però està en portes", ja que "la tecnologia verda" (fabricar panells solars, molins de vent o cotxes híbrids) "implica anar al mar a fer mineria submarina", fet que implica una contradicció molt "gran" i obligarà a trobar un equilibri en un futur.

"El ciutadà ho ha de saber. Si vol mòbils, cotxes verds, tecnologia verda, s’ha d’anar a baix, al fons del mar", on hi ha més quantitat de materials per a fer-los que en terra, on amb el temps escassejaran, ha dit.

Per exemple, pel que fa als dipòsits de tel·luri (un element estratègic per a panells solars), les concentracions que hi ha en les crostes de fons marins són 50.000 vegades més que les que hi ha a terra, amb la qual cosa resulta més avantatjós a una empresa extraure’l del mar.

Segons aquest científic, el Japó va començar al setembre passat la primera prova pilot de mineria submarina, però en aigües de la seua jurisdicció.

Quant als fons marins d’Espanya, s’han descobert en les muntanyes submarines de Canàries elements estratègics i rars en concentracions superiors a les de molts jaciments de terra ferma en crostes de ferromanganès.

El tel·luri, encara que d’importància, no és l’únic element estratègic que hi ha en les muntanyes submarines canàries.

També s’hi troben d’altres com les terres rares i el cobalt, tots aquests utilitzats en noves tecnologies.

Aquests descobriments han sigut fruit de les investigacions que, des del 2011, es desenvolupa per al procés d’ampliació de la Plataforma Continental d’Espanya.

El límit entre les aigües jurisdiccionals i internacionals més enllà de les 200 milles marines pot ser traçat per un estat basat en les dades científiques de la seua Plataforma Continental que ha de presentar davant d’una comissió cientificotècnica de l’ONU a Nova York.

D’acord amb aquest procés, molts dels reservoris de petroli, gasos convencionals i gasos hidratats del subsòl marí, i també de nòduls i crostes polimetàl·lics, poden passar a sobirania de les jurisdiccions nacionals.

Atesa la importància econòmica d’aquest procés, en l’última dècada s’ha produït un augment exponencial dels estudis científics dels oceans de tot el món.

Fins ara, s’han presentat més de 77 processos d’ampliació en tots els oceans del món. Especialment problemàtics es preveuen algunes de les propostes que afecten les zones circumpolars dels fons marins de l’Oceà Àrtic i de l’Antàrtida, segons Somoza.

Espanya ha presentat des del 2009 tres propostes d’ampliació de la Plataforma Continental en el mar Cantàbric, Galícia i les Illes Canàries.

D’acord amb aquestes propostes, Espanya pot ampliar fins a 431.416 quilòmetres quadrats la seua sobirania sobre els fons marins, fet que equival a un 85 % del territori emergit espanyol.

Les peticions per a ampliar les aigües jurisdiccionals es fan per a delimitar el que es podria explotar en un futur, preservar la zona de la ingerència d’un altre estat i protegir-ne l’entorn.

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464