Saltar apartados

L'equip interuniversitari liderat per la UA descobreix dos nous mausoleus en la ciutat hispanoromana de Baelo Claudia

Els arqueòlegs estan detectant noves evidències d'un terratrèmol acompanyat d'un tsunami que va tenir lloc a mitjan segle IV d. de C.

El projecte continuarà més enllà de 2017, atès l'interès suscitat

 

Reproducir

 

Alacant. 5 de setembre de 2017

Dos nous mausoleus altimperials apareixien ahir dilluns 4 de setembre de 2017, al migdia, en la necròpoli oriental de la ciutat hispanoromana de Baelo Claudia, a Tarifa (Cadis). L'equip científic embarcat en el projecte d’investigació Mort i Ritual Funerari a Baelo Claudia, dirigit pel professor de la Universitat d'Alacant Fernando Prats Martínez, descobria aquestes troballes. Caigudes damunt del carrer van localitzar també dues columnes de marbre pertanyents als monuments funeraris. L'arqueòleg avança que les columnes devien caure per causa d'un terratrèmol que hi va haver a mitjan segle IV d. de C. i aquest fet ha motivat que els monuments trobats matinguen tota la decoració.

Aquesta necròpoli és una de les millor conservades del panorama hispà i està enclavada en un atractiu paratge de la costa gaditana que se situa entre dos parcs naturals, el de l'estret de Gibraltar i el de Los Alcornocales.

L'equip científic està format per especialistes en arqueologia romana, arquitectura, antropologia i arqueosismologia. El componen la doctora Helena Jiménez, de la Universitat Isabel I, els llicenciats Octavio Torres, de la UA, i Iván García, de la Junta d'Andalusia, i el doctor Carlos Arteaga, de la Universitat Autònoma de Madrid. Juntament amb ells hi participen quatre voluntaris procedents d'universitats espanyoles i estrangeres d'Alacant, Cadis i Brussel·les.

Als esdeveniments d'ahir s'afegeix el descobriment aquest mateix matí de dues tombes més, cremacions i altres troballes en l'àrea dels mausoleus situats al costat de la porta oriental de la ciutat o «porta de Carteia», lloc en el qual l'equip se centra en la campanya actual.

Des del 26 d'agost i fins al diumenge 10 de setembre té lloc la cinquena fase del projecte general d’investigació Mort i Ritual Funerari a Baelo Claudia que desenvolupa aquest equip interuniversitari, coordinat per Fernando Prats, de l'Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA. Els resultats que s'estan obtenint vénen a confirmar el període d'esplendor que tenir Baelo Claudia durant el segle I d. de C., premiada per l'emperador Claudi amb l'estatut de municipi, tal com queda patent en els dos monumentals mausoleus que s'excaven aquests dies i que ocupen un espai privilegiat pròxim a la porta oriental de la ciutat. A banda de la informació sobre l'arquitectura o el ritual funerari, els arqueòlegs han detectat noves evidències d'un terratrèmol acompanyat d'un tsunami que va tenir lloc a mitjan segle IV d. de C. i que va tombar parcialment els monuments esmentats i va afectar altres sectors d'aquesta ciutat fronterera situada davant de les costes africanes.



Un passat sota l'arena

El projecte va començar el 2012 i tenia previsió d'acabar el 2017, però es mantindrà vigent per l'interès que suscita. Fins avui i de manera contínua al llarg de tot l'any, 200.000 persones visiten Baelo Claudia. Diàriament visiten la ciutat centenars de persones», afirma. La idea és obrir al públic també la zona de la necròpoli. Prats disposa d'autorització per a excavar fins al juliol de 2018, per la qual cosa ja avança que preveu treballar en la zona en les èpoques en què no té docència en la UA, al gener i Setmana Santa pròxima. L'investigador revela que ja han excavat més d'una hectàrea de necròpoli excavada, repartida entre dues zones, la més propera a la platja i la que està més pròxima a la ciutat, que és on són ara mateix.

El projecte comporta diverses actuacions arqueològiques en la necròpoli oriental de la ciutat hispanoromana de Baelo Claudia. Aquest fet, unit a la seua ubicació històrica en una àrea militar, ha permès un espectacular estat de conservació de les restes, sepultades en gran part sota l'arena de la platja.

La ciutat i la seua necròpoli són un dels millors laboratoris d'estudi de la romanització i de les transferències culturals entre les poblacions natives, nord-africanes i les aportacions itàliques al llarg del segle I d. de C.

Fruit del treball comú i la col·laboració, i com a resultat d'anteriors campanyes d'excavació, la doctora Helena Jiménez, de la Universitat Isabel I, i Fernando Prats publicaven en format de coedició interuniversitària entre la UA i la Universitat de Cadis La muerte en Baelo Claudia. El 2016 escrivien l'article, signat per tots dos, La materialidad de la muerte en la necrópolis de Baelo Claudia. Ritos y creencias en contexto, en Archivo Español de Arqueología. L'article és una reflexió sobre la complexitat i dificultat del registre funerari, el context i el relativisme postmodern, a partir de l'excavació en la necròpoli de Baelo. Aquest 2017, amb motiu de la commemoració del centenari del començament de les excavacions a Baelo Claudia (1917) Prats escriu en Mélanges de la Casa de Velázquez La ciudad antigua de Baelo, cien años después de Pierre Paris..

El Projecte General d’Investigació MBC. Mort i Ritual Funerari en Baelo Claudia compta amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia i la participació d'un equip científic interuniversitari i interdisciplinari amb investigadors procedents de la Universitat de Cadis, la Universitat Autònoma de Madrid, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el mateix Conjunt Arqueològic de Baelo Claudia.

 

Reproducir

 

Notícies relacionades:

Arqueòlegs de la UA descobreixen el primer mausoleu cristià amb taula d'ofrenes adjunta en les excavacions de Baelo Claudia

Editada la primera monografia sobre els resultats de les excavacions de la UA a la Necròpoli de Baelo Claudia

 

Xarxes socials:

Facebook: https://www.facebook.com/mbc.ua.es/

Blog: http://blogs.ua.es/fernandopradosmartinez/

 

Referències bibliogràfiques:

Prats Martínez, Fernando (2017).   La ciudad antigua de Baelo, cien años después de Pierre Paris.. Mélanges de la Casa de Velázquez 47-1 7 2017.

Prats Martínez, F. i Jiménez Vialás, H. (2016): La materialidad de la muerte en la necrópolis de Baelo Claudia. Ritos y creencias en contexto. Archivo Español de Arqueología, 89: pàg. 273-291. doi: 10.3989/aespa.089.016.013

Prats Martínez, F. i Jiménez Vialás, H. Eds. (2015):  La muerte en Baelo Claudia. Necrópolis y ritual en el confín del imperio romano. Publicacions de la Universitat d'Alacant-UCA Edicions, Alacant.

 

BAELO_CLAUDIA1
BAELO_CLAUDIA2
BAELO_CLAUDIA3
BAELO_CLAUDIA4
BAELO_CLAUDIA6
BAELO_CLAUDIA5
BAELO_CLAUDIA7
BAELO_CLAUDIA8
BAELO_CLAUDIA9

Fotografies i video cedits per Fernando Prats.

Imatges:

Imatge 1:Columna i ossos. Dia 4 de setembre.

Imatge 2: Excavació 4 de setembre

Imatge 3: Excavacions en Baelo Claudia. 4 de setembre

Imatge 4: Una de les columnes trobades el 4 de setembre

Imatge 5: Una de les columnes trobades el 4 de setembre

Imatge 6: Detall de la zona excavada. 4 de setembre

Imatge 7: Una de les columnes trobades el 4 de setembre

Imatge 8: Enterrament aparegut el dimarts 5 de setembre

Imatge 9: Excavant en la necròpoli oriental. 5 de setembre

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464