Saltar apartados

Mil dedicatòries a Benedetti en la seua biblioteca "espanyola" de 6.000 volums

 

Mil_dedicatòries_BenedettiAlacant, 13 setembre 2017

La biblioteca ‘espanyola’ de 6.000 volums que va reunir Mario Benedetti en els seus llargs anys d’exili a Espanya, que va donar l’any 2006 a la Universitat d’Alacant (UA), conté més de mil dedicatòries manuscrites d’alguns dels principals escriptors de la segona meitat del segle XX.

Aquesta prolífica biblioteca personal prové del seu domicili a Madrid al carrer Ramón Carrión i està dipositada en el Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti de la UA, institució que ha completat la catalogació i ha digitalitzat 250 del miler de dedicatòries que va apilar durant més de tres dècades.

A un dia de complir-se 97 anys del seu naixement, demà dia 14, la directora del CeMaB, Eva Valero, ha desvetlat a Efe que algunes d’aquestes línies han sigut signades de puny i lletra per figures tan universals com Rafael Alberti, qui va dibuixar la portada del recopilatori de poemes Con Nicaragua i li va escriure "Al grande y valiente escritor Mario Benedetti, con un gran abrazo"  (1985).

També n’hi ha dels espanyols com José Luis Sampedro, que en La Vieja Sirena va posar "Con un gran abrazo triunfalmente tercermundista de su amigo"; Juan Goytisolo i Manuel Vázquez Montalbán, que li va escriure en un exemplar de La Rosa de Alejandría l’enigmàtic "A Mario desde una común pasión por no sé qué".

"Para mi querido Mario, un gran abrazo en Granada", li va dirigir el guatemalenc Augusto Monterroso l’abril de 1987 en donar-li Cuentos, o també el nicaragüenc Sergio Ramírez i tots els que, com Benedetti, formen part del corrent líric iberoamericana de la dècada de 1950 Poética Coloquial o Conversacional, rebatejats per l’uruguaià com ‘Los Poetas Comunicantes’.

Entre aquests estan l’argentí Juan Gelman, el mexicà José Emilio Pacheco i el xilè Nicanor Parra (els tres premi Cervantes), el salvadorenc Roque Dalton, l’equatorià Jorge Enrique Adoum, el nicaragüenc Ernesto Cardenal, l’uruguaià Carlos María Gutiérrez, el xilè Gonzalo Rojas i els cubans Eliseo Diego i Roberto Fernández Retamar.

Gelman és una de les presències més destacades en la biblioteca amb vint llibres i signatures tan estretes com en Anunciaciones (1980): "Para Luz y Mario, con el cariño cada vez más ancho, la amistad cada vez más honda y la admiración cada vez más profunda".

Un altre dels més sentits és el cubà Fernández Retamar qui dedica "A Mario, viejo, querido hermano, este viejo viejo librito, y el abrazo de siempre", en Idea de la Estilística (1979), i en Algunos Usos de Civilización y Barbarie va plasmar “A Mario, que ya leyó estos papeles, ahora retrabajados, pero no el prólogo, donde aparece a cada rato, para alegría de su hermano. Roberto. Abril 94".

En aquestes dedicatòries es veu ràpidament la "relació d’amistat profunda" d’aquest grup poètic "cohesionat anímicament" i afí a les esquerres llatinoamericanes, on cadascun té un estil, segons Valero.

Molts altres autors es troben entre els que dediquen exemplars a Benedetti, com el xilè Antonio Skármeta en Ardiente Paciencia, els argentins Néstor García Canclini, David Viñas, Tomás Eloy Martínez, Antonio di  Benedetto i Mario Paoletti (el seu biògraf), el colombià Álvaro Mutis, l’uruguaià Daniel Viglietti, la nicaragüenca Claribel Alegria o l’italià Antonio Tabucchi.

A Espanya, Francisca Aguirre, Ángel González, Manuel Alvar, Manuel Caballero Bonald, Eduardo Cerdán Tato, Juan Luis Cebrián, José María Guelbenzu, Manuel Vicent, Rosa Montero, Gregorio Peces-Barba o Soledad Puértolas.

I no solament d’escriptors, ja que en la seua biblioteca també hi ha una dedicatòria de l’exentrenador de futbol argentí del Reial Madrid Jorge Valdano, qui li va escriure l’any 2002 després de la solapa d’El Miedo Escénico y Otras Hierbas "Maestro, otro poco del infinito fútbol, con el afecto y admiración de siempre".

També hi ha un exemplar signat de Una Gloria Vitalista, de l’actor Paco Rabal, amb l’afectuosa i explícita dedicatòria "Si Paco fuese mujer, estaría enamorado de ti" (28/5/97), i de Maruja Torres en Amor America: "Para la honestidad, madre poesía, para la solidaridad, es decir, para Mario" al juny del 1993.

La biblioteca ‘espanyola’ de Benedetti, la segona després de la de la seua residència a Montevideo, conté llibres de literatura, revistes i un apartat general amb exemplars d’antropologia, cinema, economia, sociologia i, fins i tot, futbol.

El vincle de Benedetti amb la Universitat d’Alacant es va produir entre el 1990 i el 2003, període en què la va visitar una desena d’ocasions, la més significada l’any 1997 quan se li va organitzar un congrés internacional de la seua obra i se li va donar l’honoris causa.

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464