Saltar apartados

Una investigació de la UA posa en relleu la presència de microplàstics en la sal de taula

L'estudi conclou que hi ha una contaminació de fons inevitable i que ha d'aparèixer en altres aliments

 

Ix_UAAlacant. Dijous, 14 de setembre de 2017

Tres investigadors del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat d'Alacant descriuen en l'últim número de la revista Scientific Reports, del grup Nature, un altre efecte menys conegut: els plàstics s'han inflitrat ja en la sal que produeixen les salines marines i que arriba a la taula dels consumidors.

Els autors d'aquest treball van analitzar entre setembre de 2016 i juny d'enguany sals produïdes per salines de llocs representatius de totes les costes espanyoles: Galícia, Huelva i Cadis, a l'Atlàntic; Barcelona, Girona, València, Menorca i Murcia al Mediterrani, i La Palma i Lanzarote, a les illes Canàries.

La conclusió és clara: a tot arreu les sals contenen plàstic en diferents concentracions, que van de 60 a 280 micropartícules per quilo de sal, en la majoria tereftalat de polietilè (PET, el 83,3 % del total), polipropilè (PP, el 6,7 %) i polietilè (PE, el 3,3 %).

Les anàlisis, remarca l'estudi, es van fer per triplicat, per a evitar errors, i en alguns casos abans i després de l'empaquetatge, per a descartar que aquest procés afegira el plàstic.

La conclusió d'aquest treball no és del tot nova, ja que dos centres científics de Xangai havien detectat el mateix el 2015 en les sals marines de Xina (fins i tot en concentracions més elevades), però els seus responsable creuen que servirà per a aclarir dubtes.

L'equip de la Universitat d'Alacant analitza en aquest treball un altre estudi similar publicat també en Scientific Reports aquesta mateixa primavera per universitats de Malàisia, que sostenia just el contrari: que la presència de microplàstics en la sal marina en mostres preses en diversos països era minsa, gairebé testimonial.

Segons expliquen, el problema d'aquest estudi és que els seus responsables van utilitzar filtres que solament els permetien retenir partícules de mida superior a 150 micres, cosa que redueix sensiblement el recompte de fragments, que poden arribar a tenir una mida molta més petita (en les sals espanyoles n’hi van aparèixer fins de 30 micres).

Les salines costaneres fan servir una tècnica quasi mil·lenària per a obtenir el seu producte: prenen aigua de mar, l'embassen en espais poc profunds i deixen que el sol i el vent facen la resta del treball, evaporant l'aigua i permetent que la sal cristal·litze.

El treball, liderat a Alacant per María Íñiguez, Juan Conesa i Andrés Fullana, defensa que les micropartícules que resten atrapades en els cristalls de sal reflecteixen una «contaminació de fons» per aquest tipus de compostos i cap oceà se n’escapa.

Quant de plàstic pot ingerir una persona per aquesta via? Aquest treball suggereix que si es respecta la ingesta màxima de sal que recomana l'OMS (5 grams diaris, com a màxim), el consumidor espanyol menja cada any una quantitat teòrica de 510 micropartícules.

Aquesta quantitat no és alta, afegeixen, ja que en altres aliments marins s'han detectat concentracions molt més elevades (una única clòtxina, apunten, pot tenir fins a 178 microfibres de plàstic).

 

Referència: "Microplastics in Spanish Table Salt", Maria E. Iñiguez, Juan A. Conesa, Andres Fullana. 'Scientific Reports' (2017).

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464