Saltar apartados

El professor de la Universitat d'Alacant Francis Mojica, doctor honoris causa per la UPV

És el pare espanyol del CRISPR/Cas. CRISPR/Cas és una eina de retalla i apega genètic. “Implica que es poden guarir malalties”, ha resumit el científic en la roda de premsa prèvia

Per la seua banda, el rector Francisco Mora ha afirmat que “posarem tots els nostres esforços a augmentar els recursos de la UPV, tant públics com, especialment, privats”

 

Mojica_honoris_UPVValència, 19 de setembre de 2017

Logo_UPV

La Universitat Politècnica de València ha investit avui doctor honoris causa el professor de la Universitat d’Alacant, Francisco J. Martínez Mojica. La investidura, a la qual també ha assistit el rector de la UA, ha tingut lloc durant l’acte d’obertura del curs 2017-2018. El nomenament és una proposta de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi. Considerat el pare espanyol del CRISPR/Cas, el científic és professor del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant. Martínez Mojica va ser el primer que va determinar l’existència de les seqüències CRISPR (Repeticions Palindròmiques Curtes Agrupades i Regularment Interespaiades, en les seues sigles en anglès) i qui va encunyar el nom d’aquesta eina que ha revolucionat la medicina.

Francis Mojica (Elx, 1963) es va llicenciar en Biologia a la Universitat de València l’any 1986 i, una dècada després, es va incorporar a la Universitat d’Alacant com a professor titular. Ha dedicat la seua carrera a investigar el sistema immunològic d’un microorganisme (Haloferax) que habita en les salines de Santa Pola. La seua tenacitat per esbrinar la raó per la qual aquest organisme és capaç de sobreviure ha derivat en una tècnica d’edició genètica revolucionària.

Encara que ningú creia que podria ser útil, Mojica i el seu equip van decidir seguir indagant. En l’actualitat, aquesta tecnologia és emprada en laboratoris de tot el món. I és que, com ha declarat el científic en la roda de premsa prèvia a la cerimònia, “si les circumstàncies no són les idònies, però tens tenacitat, bona voluntat i tens l’esforç d’un grup de col·laboradors, a voltes les coses ixen bé”.

 

L’eradicació de la sida o la malària està moltíssim més a prop

Quan Martínez Mojica va publicar la seua troballa es va desencadenar una carrera internacional per a entendre com funcionava aquell sistema immune hereditari que hi havia en la meitat dels bacteris coneguts. “El que jo faig diuen que és un exemple”. De fet, la seua eina d’edició genòmica, que resumeix com “un retalla i apega genètic”, té múltiples aplicacions: des de la identificació de microorganismes patògens fins a la generació de microorganismes resistents a virus.

“Això implica que es poden guarir malalties”. Ja que, com ha exposat en la seua intervenció, “avui dia, gràcies a les eines dissenyades pels bacteris, podem afirmar que l’eradicació de la malària o la sida està molt, moltíssim més a prop, i hi ha fundades raons per a ser optimistes quant al tractament i la prevenció de la retinosi pigmentària, la diabetis, el càncer, la distròfia muscular o la miocardiopatia hipertròfica, entre molts altres trastorns genètics”. Però és que les aplicacions són tan dispars que, fins i tot, obri la porta a l’ús dels bacteris com a discos durs, ja que són capaços d’emmagatzemar multitud de dades codificades en l’ADN: per exemple, una pel·lícula sencera, fotograma a fotograma.

Però l’eficàcia i l’accessibilitat de la tècnica, que “permet editar la informació genètica de qualsevol ésser viu”, també ha reobert el debat moral. “Perquè es pot fer el bé, però també malifetes”, ha subratllat Martínez Mojica.

 

Invertir en investigació

“A Espanya, quan hi ha problemes de diners la investigació queda en últim lloc”, ha declarat Martínez Mojica. Per aquest motiu, el científic demana a les autoritats “que observen la realitat i no miren cap a un altre costat, i que es fixen en aquells altres països on la inversió en investigació s’ha multiplicat per deu”.

En termes semblants s’ha pronunciat el rector de la Universitat Politècnica de València, Francisco Mora, en el discurs durant l’obertura del curs acadèmic. “Potser és el de la investigació el sector en què hi ha una major contradicció entre el que es diu i el que es fa; hi ha prou a analitzar els pressupostos, públics i privats, dedicats a I+D+i per a comprovar-ho. Mentre el conjunt de la Unió Europea inverteix avui un 25% més en I+D+i que abans de l’inici de la crisi econòmica, Espanya inverteix un 10% menys”.

Per aquest motiu, ha continuat Mora, “nosaltres, com a equip rectoral posarem tots els nostres esforços a augmentar els recursos de la UPV, tant els que provenen de fons públics com, especialment, els que provenen de fons privats de mecenatge i patrocini. (…) I ampliarem els actuals programes propis de contractes predoctorals i d’investigadors postdoctorals, com també enfortirem significativament la capacitat de captació de contractes FPU, FPI i places de programes d’atracció de talent com Juan de la Cierva, Ramón y Cajal, Beatriz Galindo, Marie Curie, etc.”

El nou doctor honoris causa de la Universitat Politècnica de València, que es defineix com a “professor d’universitat i defensor de l’educació pública”, continua a la Universitat d’Alacant on va fundar el Grup d’Investigació Molecular centrat en l’estudi de les seqüències CRISPR. I continua treballant en aquesta mateixa línia que va obrir fa anys, mentre el seu nom apareix en les travesses per als Premis Nobel.

 

VÍDEO DE LA NOTÍCIA

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464