Saltar apartados

Francisco Martínez Mojica lamenta que les "qüestions banals" de l'ésser humà posen en perill la investigació sobre CRISPR

El professor de la Universitat d’Alacant ha sigut investit doctor honoris causa per la Universitat de València on va cursar la llicenciatura en Biologia

 

Mojica_honorisValencia1
Mojica_honorisValencia2
Mojica_honorisValencia3
Mojica_honorisValencia4

 

València. Dijous, 11 de gener de 2018

“Solament quan han entrat en joc algunes de les qüestions més trivials de l’ésser humà, com el prestigi personal o els beneficis econòmics, s’ha posat en risc que ens puguem beneficiar a curt termini de la investigació sobre CRISPR”. El biòleg, professor de la Universitat d’Alacant, Francisco Martínez Mojica ha fet aquestes afirmacions durant la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de València. Mojica, que es va llicenciar en aquesta universitat l’ha qualificat com “la meua benvolguda” Universitat.

L’acte s’emmarcava dins de la commemoració dels 50 anys dels estudis de Biologia a la Universitat de València. En la sessió, que ha tingut lloc al Paranimf de l’edifici històric del carrer de la Nau, també ha intervingut el rector, Esteban Morcillo i el professor emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular, Luis Franco, qui ha llegit la ‘laudatio’. A l’acte han assistit la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, el conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, la directora general d’Universitats, Investigació i Ciència, Josefina Bueno i la vicerectora d’Investigació de la Universitat d’Alacant, en representació del rector.

Martínez Mojica va proposar la primera hipòtesi sobre el paper de CRISPR com un mecanisme de defensa procariòtic basat en l’origen víric (bacteriòfag) dels espaiadors.

Durant la seua intervenció ha afirmat: “El bacteri alberga, en regions del seu genoma anomenades CRISPR, un registre d’invasors vírics que van suposar un afront per a un ancestre. Aquest catàleg CRISPR de visitants molests, està acoblat a unes eines mitjançant les quals el bacteri altera la integritat de l’ADN del virus així reconegut, o d’altres semblants amb una semblança raonable. Conseqüentment, resulta apropiat definir el mecanisme CRISPR com un sistema de defensa, guiat per records que s’adquireixen com a resposta a una agressió. Els bacteris no tenen sentiments, per la qual cosa no es pot considerar com un acte de venjança cap als qui van atacar els seus progenitors, sinó com un dispositiu mecànic de protecció de la casta, que queda blindada gràcies al llegat de l’experiència.

La comprensió “d’aquesta meravella de la naturalesa”, depurada per l’evolució durant milers de milions d’anys, en paraules de Mojica, “no només ha canviat la nostra percepció del món microbià. A més, ha revolucionat la biologia en tots els àmbits i està impulsant el progrés de la medicina de forma inaudita. La facilitat amb la qual podem manipular la memòria CRISPR ens ha proporcionat unes eines de laboratori extraordinàries”.

El nou ‘honoris causa’ ha explicat: “Aquest espectacular avanç del coneixement va ser possible gràcies a la labor individual d’investigadors i a la comunicació sense restriccions entre membres de la comunitat científica, i ha menyspreat les barreres internacionals i els interessos particulars de les respectives institucions. A semblança de les comunitats bacterianes, aquests grups de microbiòlegs no tenien una altra pretensió que contribuir a la cultura global de la seua societat. Solament quan han entrat en joc algunes de les qüestions més banals de l’ésser humà, com el prestigi personal o els beneficis econòmics, s’està posant en risc que ens puguem beneficiar a curt termini d’un desenvolupament tan sorprenent. Encara tenim molt a aprendre dels bacteris, de l’altruisme sense condicions.”

 

‘Laudatio’

Per la seua banda, Luis Franco ha assenyalat: “La comunitat científica espanyola ha d’entonar un mea culpa per no haver detectat el paper cabdal del descobriment del doctor Mojica l’any 1993”. I ha afegit: “Malgrat el seu important descobriment, malgrat haver encunyat l’acrònim CRISPR per a referir-se a les seqüències descobertes per ell en ‘Haloferax mediterranei’, malgrat tants anys d’esforç per desentranyar-ne el significat, va passar molt temps sense que es valorara la seua investigació en el nostre país, temps en el qual fins i tot, se li van denegar ajudes oficials per a seguir investigant”.

 

Paraules del rector

El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ha posat en valor la trajectòria de la Facultat de Ciències Biològiques, que està commmemorant els 50 anys dels estudis d’aquesta disciplina a la Universitat de València: “Creada al setembre del 1977 com a transformació de l’antiga i històrica Facultat de Ciències, seguint una tradició d’estudis en l’antiga Secció de Ciències Biològiques iniciada l’any 1969”. El rector ha afirmat: “És moment, doncs, de reiterar la felicitació institucional a la nostra Facultat de Ciències Biològiques i a totes les persones que al llarg de més de cinc dècades han contribuït a crear una tradició acadèmica en aquesta branca de les Ciències de la Vida en la qual el nostre nou ‘honoris’ va participar com a estudiant d’una especialitat a la qual ha dedicat la seua vida acadèmica”.

Esteban Morcillo ha conclòs: “Partint de l’observació del seu entorn natural més immediat, el professor Martínez Mojica va descobrir uns mecanismes moleculars i genètics que tenen la seua aplicació en nombroses branques de les ciències de la vida i que es troben en la base dels grans avanços que conduiran, entre d’altres, a la millora de la salut de les persones”.

 

Biografia

Martínez Mojica és llicenciat en Biologia per la Universitat de València i doctor en Biotecnologia per la Universitat d’Alacant. Va nàixer a Elx l’any 1963 i actualment és professor titular del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia i membre de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ambient ‘Ramon Margalef’ de la Universitat d’Alacant. Va descobrir el genoma d’arquejos, actualment coneguts com CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeteats), base d’un sistema de defensa immunitari procariòtic.

La seua investigació s’ha centrat en els arquejos, repeticions palindròmiques espaiades regularment, i ha contribuït a establir la disfunció fisiològica dels arquejos, la distribució filogenètica i l’antiguitat evolutiva d’aquests.

Martínez Mojica va proposar la primera hipòtesi sobre el paper de CRISPR com un mecanisme de defensa procariòtic basat en l’origen víric (bacteriòfag) dels espaiadors.

La seua activitat científica ha sigut reconeguda amb nombrosos premis, entre aquests el Premi Jaume I d’Investigació Bàsica, el Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA, l’Alberto Sols i el premi Fundació Lilly en Investigació Biomèdica Preclínica.

 

Tots els discursos es poden consultar íntegres en la web de la Universitat de València.

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464