Saltar apartados

La repressió franquista abandona la clandestinitat a la Universitat d'Alacant

Un portal de la UA permet accedir a totes les dades sobre la repressió franquista a la província d’Alacant. En el web, desenvolupat per l’Arxiu de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant, es poden consultar les dades de més de 20.000 represaliats per la dictadura, organitzats per noms i per poblacions, amb dades sobre les acusacions, els consells de guerra, la vida a les presons, biografies o dibuixos inèdits fets pels protagonistes durant el captiveri

 

RepresFranquista1
RepresFranquista2
RepresFranquista3
RepresFranquista4

 

Alacant. Dimarts, 27 març de 2018

El 28 de març del 1939, a la mitjanit, salpava del port d’Alacant l’últim vaixell amb refugiats republicans, l’Stanbrook, amb més de 2.700 persones a bord. Homes, dones i xiquets que fugien de la repressió del bàndol guanyador de la guerra. No s’enganyaven.

Pocs dies després, l’1 d’abril, l’exercit franquista feia el darrer part de guerra, “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco”, començava –per als qui no ho havia fet ja– un llarg període de patiment i represàlies per part dels vencedors del conflicte.

A la província d’Alacant la repressió va afectar més de 20.000 persones, principalment durant els anys quaranta “que és quan va ser més forta, encara que va durar fins la mort del dictador”, explica Francisco Moreno, autor del projecte que permet consultar els expedients dels represaliats tant pel nom com per la població amb les dades que es disposa i la font d’aquestes.

“Per a dur a terme aquest portal, en el qual treballe des de fa quinze anys aproximadament, hem begut de tres àmbits arxivístics, l’Arxiu General i Històric de Defensa a Madrid, l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant i diferents fonts locals, en què han col·laborat diferents persones per a poder fer realitat aquest projecte”, segons Moreno, qui destaca que “parlem de documentació parcial, perquè en falta molta –per descuit o d’una manera interessada– i també perquè es troba molt descurada, a més de la manca de fonts alternatives per a contrastar la informació que és bàsicament la oficial que es conserva”.

Malgrat tot, el portal també inclou material complementari que permet fer-nos una idea general de com va produir-se la repressió franquista a les comarques d’Alacant. Al web es poden trobar biografies i històries de vida d’alguns dels represaliats, com José Bevià, Marina Olcina, Carmen Camaño o Josep Mengual entre d’altres.

Francisco Moreno destaca com ha sigut de complicat dur a terme aquest treball “ingent” de documentació i recopilació de dades “tant per la desaparició de molta documentació, com són els arxius de la Falange que Martin Villa va ordenar destruir i dels quals pocs s’han salvat gràcies a persones individuals, com per la parcialitat d’una informació en la qual s’atribueixen tota classe de crims i excessos a persones que no tenien cap possibilitat de defensar-se o amb consells de guerra a partir d’informes d’ajuntaments, rectors, policia governativa, serveis d’informació militars, Guàrdia Civil i Falange”.

Els consells de guerra derivats de la Causa General de l’any 1942, “una mena de venjança del règim” també tenen una rellevància especial en la repressió franquista segons Moreno, amb judicis que van tenir lloc “sense cap garantia jurídica”, derivada d’informes d’afectes al règim i amb informació sovint imprecisa com “afiliats a partits d’esquerra”, contradictòria i descurada. “Parlem d’informes, documentació i sentències plenes de tantes errades que serà impossible esmenar-les totes”.

El portal inclou la reproducció de molts d’aquests informes o sentències –n’assenyala l’origen– perquè es coneguen les acusacions i les conductes per les quals molts dels represaliats eren condemnats.

En el web també es pot trobar un apartat introductori sobre la repressió franquista a la província d’Alacant fet per Francisco Moreno amb diferents textos que tracten la qüestió des d’una perspectiva que permet entendre com va funcionar una “repressió sistemàtica i planificada” a Alacant on es pot llegir sobre denuncies i detencions, consells de guerra, depuració de funcionaris i docents, repressió de les dones o l’església i la repressió, entre altres.

Imatges i documents

En el web es pot trobar també material creat pels reclusos republicans a les presons, contes i il·lustracions –en algun cas inèdites– escrits durant l’estada a la presó i normalment dedicats als fills propis o d’algun altre reclús, com també instantànies, retalls de premsa o pintures ambientades a la presó.

El portal sobre la repressió franquista a la província d’Alacant l’ha desenvolupat l’Arxiu de la Biblioteca de la UA en el marc de l’Arxiu de la Democràcia, que dirigeix Mercedes Guijarro i malgrat la gran quantitat de dades que incorpora, encara es troba en procés de creixement, tant per la base de dades i la informació dels represaliats com pels materials que l’acompanyen, com entrevistes enregistrades a alguns dels protagonistes que s’incorporaran al portal.

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464