Saltar apartados

La segona fase d'excavació del Projecte Domus de la Universitat d'Alacant materialitza la ciutat evanescent: l'Alcúdia visigoda

Els treballs en el sector 4F han posat en evidència edificacions altmedievals, construïdes sobre nivells visigots

L’arqueologia demostra igualment la gran activitat constructiva entre els segles IV i VII

Tot indica que l’espoli de les fases altimperials va ser intens i sistemàtic fins al punt de desfigurar-les

 

SegunaParte_proyectoDOMUS1
SegunaParte_proyectoDOMUS2
SegunaParte_proyectoDOMUS3
SegunaParte_proyectoDOMUS4
SegunaParte_proyectoDOMUS4a
SegunaParte_proyectoDOMUS5
SegunaParte_proyectoDOMUS6
SegunaParte_proyectoDOMUS7
SegunaParte_proyectoDOMUS8
SegunaParte_proyectoDOMUS10
SegunaParte_proyectoDOMUS11
SegunaParte_proyectoDOMUS12

Imatges cedides per Projecte Domus

 

Alacant. 27 de març de 2018


La segona fase del Projecte Domus-l’Alcúdia: «Viure a Ilici» conclou complint un dels seus objectius: materialitzar la història recent de la ciutat.

La Ilici tardoantiga ha sigut una ciutat evanescent per a la investigació arqueològica. Semblava com si al llarg del període de més de tres-cents anys compresos entre final del segle IV de la nostra era i l’adveniment de l’Islam, l’esplendorosa Alcúdia romana s’esvaïra, es difuminaren els seus contorns i declinara fins a morir, a causa d’invasions i abandons. En el clixé historiogràfic tantes vegades repetit solament destacava un fantasmagòric passat iber, tallat en les seues escultures, i una opalescent colònia romana, construïda per Cèsar i August, en la qual solament brillaven amb llum pròpia cases i termes del segle I.

La interpretació clàssica de l’assentament va construir una cotilla decaiguda que oprimia i asfixiava literalment les seues fases més tardanes i menys monumentals. L’arqueologia ha posat en evidència la importància i magnitud d’aquestes fases, exhumant una seqüència estratigràfica complexa, que demostra la intensitat de la transformació urbanística d’Ilici durant l’antiguitat tardana.

Entre els segles IV i VII, la ciutat experimenta una transformació urbanística importantíssima que altera, adapta i refà els seus perfils, fins al punt de fer-ne irreconeixible la fisonomia altimperial, una ciutat que continua habitada fins a ben entrat el segle VIII.

Els treballs en el sector 4F, entre les dues grans domus atribuïdes al segle I, han posat en evidència edificacions altmedievals, construïdes sobre nivells visigots, així com una important fase d’ocupació corresponent a aquesta època, quan Ilici era seu d’un bisbat cristià. A aquest moment corresponen murs d’opus africanum amb alçats i paviments d’argila, associats a materials ben datats. L’arqueologia demostra igualment la gran activitat constructiva d’aquest període, llegida a través de l’espoli sistemàtic de murs i estructures antigues, que adquireixen ara vida en un nou paisatge urbà. Els arqueòlegs saben que fins i tot els arrasaments i destruccions deixen empremtes estratigràfiques i formen un palimpsest en el qual han d’intentar llegir també l’evanescent.

Tot indica que l’espoli de les fases altimperials va ser intens i sistemàtic fins al punt de desfigurar-les. El descobriment dels majors carreus encoixinats trobats fins ara a l’Alcúdia, procedents –possiblement– d’algun edifici monumental de la ciutat romana, amb senyals d’espoli sistemàtic, confirma que la fisonomia de la majoria dels vestigis avui visibles correspon a usos baiximperials. A la llum d’aquestes dades, el Projecte Domus pretén reestudiar l’arquitectura recreada en la zona i documentar les fases tardorepublicanes i iberes que s’intueixen, ben segellades sota els paviments tardans per primera vegada ben documentats en el sector. El Projecte Domus revela amb una potència inusitada la història més oblidada de la ciutat d’Ilici-l’Alcúdia.

El sector 4F és un dels pocs espais sense excavar al nord-est de la ciutat. Es tracta d’un ampli sector situat entre dos complexos residencials excavats, la domus 3F, que és en realitat un complex conjunt d’estructures, pràcticament superficial, excavat per Alejandro Ramos Folqués entre 1940 i 1944, i la domus 5F, que ha proporcionat una de les seqüències estratigràfiques més àmplies de l’Alcúdia i va ser excavada per Rafael Ramos Fernández el 1980.

 

Notícies relacionades:

L’Alcúdia ens mostra novament que la història del passat també s’escriu en femení

L’Alcúdia: oberta per excavacions

El jaciment de l’Alcúdia de la UA, a estudi per la investigadora de les universitats de Buenos Aires i Nacional de la Patagonia Austral, Maria Ximena Senatore

Una nova troballa en les excavacions a l’Alcúdia comença a reescriure la història de la Ilici ibèrica

La col·laboració de científics del CSIC, la UMU, la UCLM en el Projecte Domus de la UA permet determinar com era el paisatge de l’Alcúdia en època tardoantiga

Amparo Navarro, vicerectora d’Investigació de la UA, visita les excavacions en marxa en la Fundació L’Alcudia

La Universitat d’Alacant ha començat Projecte Domus, el projecte d’excavació arqueològica en el sector F4 de l’Alcúdia

La Universitat d’Alacant s’erigeix en primera mecenes del projecte d’investigació arqueològica a l’Alcúdia

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464