Saltar apartados

Investigadors de la UA s'uneixen a la lluita contra dues espècies exòtiques d'escarabat que envaeixen zones de l'àrea mediterrània

Perforen túnels en arbres i arbustos joves que causen l’assecament i la mort de branques i, fins i tot, de la totalitat de l’arbre

A través del projecte SAMFIX, cofinançat per la Comissió Europea, Espanya, Itàlia i França pretenen protegir més de 42.100 hectàrees de bosc incloses en Xarxa Natura 2000

 

Escarabat_exotico1Alacant. Dijous, 15 de novembre de 2018

Des del 2011, experts en entomologia forestal estan detectant els danys que provoquen dues espècies invasores d’escarabats -Xylosandrus compactus i Xylosandrus craussiusculus- en boscos i parcs naturals d’Itàlia i França. A la península Ibèrica, l’any 2016, es van identificar per primera vegada atacs en unes garroferes a València dins de l’àrea residencial del Pla de les Clotxes, a Benifaió, i prop del Parc Natural Municipal del Tello (Llombai).

Aquests coleòpters perforen túnels en branques joves i troncs d’arbres hostes on cultiven fongs simbiòtics, coneguts com a fongs d’ambrosia, dels quals s’alimenten. Les plantes atacades mostren símptomes com pansiment, mort de branquillons, trencament de branques i decaïment generalitzat. A València tan sols s’ha registrat assecament de branquillons, la mort de branques i fins i tot de la totalitat de la garrofera, encara que sense minvar la capacitat de rebrot.

A fi de protegir més de 42.100 hectàrees de bosc de l’àrea mediterrània incloses en Xarxa Natura 2000, investigadors d’Espanya, Itàlia i França s’han unit en el projecte SAMFIX « SAving Mediterranean Forests from Invasions of Xylosandrus beetles and associated pathogenic fungi», cofinançat per la Comissió Europea mitjançant el programa LIFE.

Coordinat per l’entitat responsable del Parc Nacional del Circeo (Itàlia), zona infectada per aquestes espècies exòtiques, els set socis involucrats en el projecte pretenen establir protocols efectius de prevenció, alerta primerenca i resposta ràpida per a eradicar o contenir les invasions actuals d’aquests escarabats, així com prevenir-ne expansions futures. Aquests protocols seran provats en sis zones d’Europa localitzades a Itàlia, França i Espanya.

Segons explica el coordinador de l’equip espanyol i investigador del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, Diego Gallego, «al març del 2019 s’instal·laran xarxes de paraments en espais naturals protegits dels tres països. En concret, a Espanya les col·locarem al Parc Natural Municipal del Tello (València)». Aquests paranys constituiran xarxes d’alerta davant de noves infestacions i serviran per a desenvolupar protocols d’eradicació/contenció. «S’acompanyaran amb tasques de vigilància intensiva per part de personal dels parcs i de científics participants i també d’altres interessats», afig l’investigador de la UA.

En aquest sentit, un dels eixos del projecte SAMFIX és promoure accions de Ciència Ciutadana mitjançant la conscienciació i l’estímul de la participació de la població en els resultats de camp. De fet, s’han programat sessions formatives destinades a gestors d’Espais Naturals, agents mediambientals, inspectors fitosanitaris i propietaris de vivers, horts i centres de jardineria per al reconeixement de símptomes de Xylosandrus i ús de paranys de seguiment.

«A més de desenvolupar paranys i atraients per a capturar les dues espècies i el disseny de xarxes de parament, estem treballant en una plataforma per a l’emmagatzematge i anàlisi de dades i una App per a telèfon intel·ligent que puguen usar tant institucions responsables com agents involucrats en les zones afectades», apunta Diego Gallego.

Amb tot això, a més de protegir hàbitats d’interès comunitari, assenyala Gallego, volem reduir un 80% la població de les espècies invasores de Xylosandrus en les zones envaïdes i impedir l’expansió a d’altres àrees a partir de 2020.

 

Socis projecte

Juntament amb el coordinador del SAMFIX, el Parc Nacional del Circeo d’Itàlia, i la Universitat d’Alacant, el projecte compta amb l’Institut Nacional per a la Investigació Agronòmica (INRA) de França i la ciutat d’Antibes Juan-els-Pins, la Universitat de la Tuscia, la direcció d’Ambient i Sistema Natural de la regió italiana del Lazio, i la consultora ambiental TERRASYSTEM SRL (Itàlia).

L’equip de treball de la Universitat d’Alacant, coordinat per Diego Gallego, està format pels investigadors del Departament d’Ecologia Susana Bautista i Andreu Bonet, i Estefanía Micó de l’Institut Universitari d’Investigació CIBIO, amb la col·laboració del Servei d’Ordenació i Gestió Forestal de la Generalitat Valenciana.

 

Referència: “First record of the Granulate Ambrosia Beetle, Xylosandrus crassiusculus (Coleoptera: Curculionidae, Scolytinae), in the Iberian Peninsula”, Zootaxa (2017). https://doi.org/10.11646/zootaxa.4273.3.7

 

Escarabat_exotico2
Escarabat_exotico3
Escarabat_exotico4

Imatges: (1) Forats en la fusta causats per les espècies invasores en garrofera, (2) cadenes de pols que emergeixen dels orificis, i (3) paranys d'alerta primerenca.

Autor: Diego Gallego.

Espècie Xylosandrus crassiusculus. Autor: Carlos Pastor (imatge superior esquerra)

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464