Saltar apartados

L'antiparasitari ivermectina és sis vegades més tòxic que la moxidectina, conclou un estudi liderat per la Universitat d'Alacant

Els investigadors demostren que usar moxidectina per al bestiar és una alternativa que s’ha de tenir en compte per les greus conseqüències que té per a la biodiversitat l’ús d’ivermectina

La disminució de la població d’escarabats piloters adults afecta la regeneració dels sòls en llocs com el Parc Nacional de Doñana

Hi participen científics de sis centres d’investigació europeus

 

Estudio_Escarabajos1 Estudio_Escarabajos2

Fotografies cedides per José R. Verdú 

 

Alacant. 23 d’octubre de 2018

La ivermectina és sis vegades més tòxica que la moxidectina per als insectes responsables del reciclatge de la matèria orgànica. Per primera vegada es tenen evidències científiques basades en estudis fisiològics i s’hauria de tenir en compte a l’hora d’usar antiparasitaris per al bestiar.

Aquesta és la conclusió de l’estudi dut a terme pel grup d’investigació multidisciplinària liderat per José R. Verdú, catedràtic de Zoologia i investigador del Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (CIBIO) de la Universitat d’Alacant i en el qual han participat científics del CIBIO i el Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA; la Universitat de Jaén, Université Paul Valéry Montpeller 3; el Museu Nacional de Ciències Naturals CSIC; la Universitat de Granada, i l’IUCN-Centre for Mediterranean Cooperation.

Els resultats acaben de ser publicats en l’article «First assessment of the comparative toxicity of ivermectin and moxidectin in adult dung beetles: Sub-lethal symptoms and pre-lethal consequences», inclòs en la revista de Nature Scientific Reports. Per mitjà d’un estudi comparatiu sobre la toxicitat de les molècules d’ivermectina i de moxidectina en la població d’escarabats piloters adults, els científics han conclòs que la molècula d’ivermectina és sis vegades més tòxica que la de moxidectina. Amb aquest resultat a la mà, els científics recomanen als veterinaris i ramaders l’ús de moxidectina com una alternativa a tenir en compte en la desparasitació del bestiar, en substitució de la ivermectina i per a evitar les greus conseqüències que té el seu ús en la biodiversitat.

La ivermectina és un antiparasitari molt eficaç, usat de manera preventiva en el bestiar, des del seu descobriment el 1981. Des de llavors ha experimentat un creixement exponencial, fins a convertir-se en un tractament estàndard contra els paràsits, fins i tot en humans. És considerada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com un medicament essencial.

En l’actualitat, la ivermectina és la molècula més usada a escala mundial i també una de les més tòxiques per a la fauna beneficiosa, assegura José R. Verdú. Els científics han comparat les dues molècules i han comprovat que la moxidectina «seria una bona alternativa per a utilitzar-la en lloc de la ivermectina. En el pla fisiològic dels insectes afecta moltíssim menys». L’estudi s’ha realitzat tant pel que fa a la fisiologia com al comportament dels escarabats piloters, i s’han obtingut resultats directes sobre com afecta el coleòpter. L’estudi fisiològic (sub-lethal) analitza si afecta els òrgans, antenes, etc., i el comportamental (pre-lethal), que té en compte si es produeix descoordinació de les potes o si l’escarabat es paralitza.

Respecte de la metodologia de treball seguida, Verdú detalla que ha consistit en la realització de dues proves: electroantenografia, que consisteix en un test per a veure com estan de sanes les antenes i l’olfacte dels insectes. Per a fer-ho comptaven amb individus que havien ingerit diferents concentracions d’aquestes molècules i, d’aquesta manera, han pogut veure com reben l’estímul les antenes i com es trobava el seu estat.

La segona prova ha tractat de veure el comportament de motilitat, és a dir, la manera de caminar, estirar antenes, moure potes; els investigadors tenen detectats símptomes, com són la paràlisi parcial, l’atàxia o la paràlisi total i, en funció d’això, apunten quants dies han tardat a tenir aquesta paràlisi. «En el cas d’ivermectina, l’atàxia es produeix molt abans en el temps.»

L’investigador de la UA afirma que, si bé «sí que se sabia que era menys tòxica aquesta molècula, amb els escarabats no s’havia aplicat l’estudi a escala fisiològica». En les anàlisis d’ecotoxicitat realitzats s’han usat els paràmetres adequats, els límits de toxicitat, «amb això és molt més fiable». Són paràmetres que s’usen en els tests d’ecotoxicitat. L’ecotoxicitat estudia l’efecte de compostos químics tòxics sobre els éssers vius, especialment pel que fa a poblacions, comunitats i ecosistemes, amb l’objectiu de ser capaç de predir els efectes de la contaminació per a prevenir qualsevol efecte de deterioració ambiental que puga ser identificat.

«La ivermectina és la que s’usa en més del 90 % dels casos. Moltes farmacèutiques l’han comercialitzada perquè és molt més efectiva, però també més perjudicial per a la fauna copròfaga que elimina el fem del bestiar.» De la moxidectina afirma «existeix aquesta alternativa que té un efecte similar en la desparasitació. Són els veterinaris els que han de tenir en compte aquesta alternativa», apunta Verdú.

El 2017, el mateix equip multidisciplinari ja confirmava com la ivermectina afecta la disminució de fauna copròfaga, resultats científics publicats en l’estudi «Ivermectin residues disrupt dung beetle diversity, soil properties and ecosystem functioning: An interdisciplinary field study». Science of the Total Environment. Així, el bestiar tractat amb ivermectina provoca l’acumulació de cinc vegades més excrements per hectàrea i any que el bestiar orgànic o ecològic.

Anteriorment, el 2015, l’equip investigador publicava «Low doses of ivermectin cause sensory and locomotor disorders in dung beetles» en la revista Scientific Reports. En aquella ocasió analitzaven l’efecte del fàrmac ivermectina sobre les poblacions de Scarabaeus cicatricosus, escarabat copròfag clau en els ecosistemes mediterranis. La investigació demostrava que els artròpodes que ingereixen aquesta substància, fins i tot en dosis baixes, perden la capacitat per a interactuar amb el medi perquè veuen alterades les capacitats locomotora i sensorial, dada que pot explicar el declivi que pateixen les poblacions d’aquestes espècies d’escarabats.

 

Notícies relacionades:

Investigadors corroboren acumulació de cinc vegades més excrements en les pastures per l’ús d’ivermectina, antiparasitari per a bestiar

La UA detecta el descens en les poblacions d’escarabats piloters per usar un medicament preventiu per al bestiar

 

Referència bibliogràfica:

José R. Verdú, Vieyle Cortez, Juan Martinez-Pinna, Antonio J. Ortiz, Jean-Pierre Lumaret, Jorge M. Llop, Francisco Sánchez-Piñero & Catherine Numa. «First assessment of the comparative toxicity of ivermectin and moxidectin in adult dung beetles: Sub-lethal symptoms and pre-lethal consequences». Scientific Reports (2018) 8.14885

DOI:10.1038/s41598-018-33241-0

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464