Saltar apartados

La FECYT obri un micromecenatge per a finançar una investigació de la Universitat d'Alacant sobre tumors cerebrals i la relació que tenen amb els gens de malalties estranyes

El grup col·labora amb l’Hospital General Universitari d’Elx, centre de referència per a tota la Comunitat Valenciana en el diagnòstic genètic de diferents síndromes hereditàries de càncer

Des de deu euros i a través de la plataforma Precipita de la FECYT, qualsevol persona pot participar en el micromecenatge

Aquest i altres projectes posteriors depenen que es puga finançar aquesta investigació

Glioblastoma

Imatge representativa d'un tumor cerebral

 

Alacant. 28 de setembre de 2018

Cada any es diagnostiquen a Espanya 3.500 nous tumors cerebrals. La gran majoria són glioblastomes multiformes que no tenen un tractament eficaç. Cada any moren 200.000 persones per aquesta malaltia a nivell mundial i només un 3% d’aquests pacients sobreviu passats 5 anys després del diagnòstic. Per a investigar una sèrie de gens que, a més de causar malalties estranyes, poden estar implicats en el desenvolupament de càncer cerebral, el grup d’investigació de Genètica Humana i de Mamífers del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant, que dirigeix el catedràtic de Genètica José Martín Nieto, acaba de llançar la campanya de micromecenatge «Investigació de gens causants de malalties rares en tumors cerebrals». El projecte d’investigació és un dels quatre que estan vigents actualment en la web Precipita de la FECYT. Per a poder investigar sobre aquest projecte necessiten arribar a l’import mínim de 3.000 euros.

El projecte naix del treball en col·laboració des de fa tres anys amb l’Hospital General d’Elx, on s’investiga sobre diferents tipus de càncer. La campanya es va obrir el 17 de setembre i finalitzarà el pròxim 16 de desembre de 2018.

Hi ha gens causants de distròfies neuromusculars congènites les mutacions dels quals afecten el cervell, el múscul i la retina. Evidències del grup de la UA i altres investigadors mundials indiquen que aquests gens podrien també fer un paper en el desenvolupament de molt diferents tipus de càncer. Amb aquesta investigació volen estudiar el funcionament de les proteïnes que codifiquen aquests gens i la relació d’aquests amb l’agressivitat de tumors cerebrals d’alt grau, els glioblastomes.

Martín Nieto recalca que el seu grup fa «investigació bàsica», és a dir, que «es tracta de proporcionar pistes i resultats experimentals a les companyies farmacèutiques perquè aquestes desenvolupen noves teràpies, i dissenyen i assagen nous fàrmacs». Però la transcendència de fer aquest tipus d’estudis és màxima, ja que, com afirma, «per cada cent persones que patiran un tumor cerebral només en sobreviuran tres». Aquest tipus de càncer, el glioblastoma multiforme, és el més freqüent entre els tumors cerebrals, i quan es detecta generalment ja es troba en un estat molt avançat i, per això, és massa vesprada.

L’estudi es farà analitzant biòpsies de tumors cerebrals, en les quals tractaran de detectar alteracions moleculars en les proteïnes codificades per gens de malalties estranyes. Aquests gens, a més de causar distròfies neuromusculars congènites (anomenades distroglicanopaties o DGP), poden estar implicats en el desenvolupament d’un glioblastoma quan no funcione de forma correcta en el nucli de les cèl·lules del cervell. La metodologia d’estudi que s’utilitzarà són tècniques de genètica molecular, biologia cel·lular i bioinformàtica.

Per a informar sobre els resultats obtinguts, al final del període d’execució de la investigació, el grup publicarà en la web Precipita què han descobert, les implicacions, i quines seran les investigacions posteriors que faran.

Tota la informació està disponible en la web Precipita de la Federació de Ciència i Tecnologia (FECYT).

 

Supervivenvia_malaltia

Infografia sobre la supervivència mitjana al cap de 5 anys amb glioblastoma multiforme

 

Col·laboració d’especialistes del país

L’investigador principal (IP) d’aquest projecte és el catedràtic de Genètica de la UA José Martín Nieto, qui des de fa més de 20 anys pertany al Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Facultat de Ciències i imparteix assignatures fonamentalment relacionades amb la Genètica Humana, camp en què es pot considerar especialista. Al llarg dels 32 anys de trajectòria científica que té ha investigat nombrosos temes relacionats amb l’expressió gènica i la transducció de senyals, entre aquests els relacionars amb les malalties estranyes i el càncer, en condicions normals i patològiques.

Martín Nieto treballa, des de l’any 2002, sobre les bases moleculars i cel·lulars de malalties genètiques neurodegeneratives que afecten la retina, i si escau el cervell, i produeixen pèrdua de la visió, total o parcial, com són la malaltia de Parkinson, la retinosi pigmentària i, més recentment, les distròfies neuromusculars congènites (DGP). Té més de seixanta publicacions científiques, en la gran majoria en revistes internacionals de prestigi reconegut, i ha dirigit, fins avui, set tesis doctorals.

En els últims anys, el grup Genètica Humana i de Mamífers, dirigit pel doctor Martín Nieto, ha establit una estreta col·laboració amb el doctor Víctor M. Barberá, professor del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA i membre del Laboratori de Genètica Molecular de l’Hospital General Universitari d’Elx (HGUE). Aquest laboratori és una referència per a tota la Comunitat Valenciana en el diagnòstic genètic de diferents síndromes hereditàries de càncer. Aquesta col·laboració està proporcionant resultats molt interessants sobre alteracions en l’expressió de gens associats a DGP en GBM humans, com també en la identificació de nous biomarcadors d’utilitat clínica en el diagnòstic i el pronòstic dels tumors cerebrals humans.

Barberá, que participa en aquest projecte, proporcionarà les mostres de pacients afectats per tumors cerebrals procedents del HGUE i altres hospitals, i contribuirà juntament amb Martín Nieto a seleccionar els casos més interessants per a aquest estudi. De totes les anàlisis in silico necessàries per a la seua execució s’encarregarà el doctor Eduardo Larriba, qui ja ha participat amb aquest grup en diversos projectes i és un gran expert en bioinformàtica i anàlisi de l’expressió gènica en molt diferents sistemes biològics, inclosos les cèl·lules mare/progenitores germinals i els tumors cerebrals.

Però, a més, dues tesis doctorals estan en marxa i aconseguiran avançar gràcies a la posada en marxa d’aquesta investigació, finançada per micromecenatge: són les tesis de Cristina Quereda, ja en execució sobre el paper de les proteïnes associades a DGP en la retina i en tumors cerebrals, i la de José Manuel Magdaleno, qui s’ha incorporat recentment al grup i s’espera que faça la seua tesi doctoral directament sobre el tema d’aquest projecte.

L’equip d’investigació té, addicionalment, la participació de les doctores Mercedes Palmero, professora titular de Farmacologia en la UA i experta en cultius cel·lulars, i Carmen Haro, experta en tècniques d’immunocitoquímica i biologia molecular.

El grup també manté col·laboracions actives des de fa anys, entre d’altres, amb el grup d’investigació Genètica Molecular de les Distroglicanopaties, dirigit pel doctor Jesús Cruces a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Aquest grup va identificar el primer gen associat a les DGP, anomenat POMT1, i és actualment laboratori de referència a Espanya per a l’estudi i el diagnòstic molecular d’aquestes patologies. És destacable així mateix la seua interacció amb el grup anomenat ‘Models Animals per Manipulació Genètica’, dirigit per Lluís Montoliu al Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC a Madrid. Aquest grup és especialista en la generació i caracterització d’animals model de nombroses malalties estranyes humanes, entre aquestes trastorns oculars com l’albinisme, amb la idea de desenvolupar noves teràpies per a futurs tractaments.

 

Mecenes de la ciència des de deu euros

Des de deu euros es pot col·laborar amb aquest projecte. En funció de l’aportació que es faça al projecte el benefactor rebrà, en compensació, una recompensa. Si aporta deu euros se li lliurarà una carta d’agraïment de l’equip del projecte. A aquesta recompensa se’n sumaran més, segons apuge l’aportació. Amb cinquanta euros rebrà l’article publicat pel grup imprès en paper glossy; amb cent euros, tot l’anterior més la invitació a una conferència o seminari organitzada pel grup; amb dos-cents cinquanta euros, a més, la visita guiada a les instal·lacions del centre d’investigació; i amb cinc-cents euros, una menció amb nom i cognoms en la secció d’agraïments dels articles derivats del projecte.

La investigació començaria l’1 de gener del 2019 i finalitzaria al desembre del mateix any, en funció d’aconseguir els objectius del projecte. A més, depenent de l’import de finançament que obtinguen, que ha d’oscil·lar entre els 3.000 euros com a mínim i els 15.000 euros com a xifra òptima, o fins i tot superar aquesta xifra, l’equip podrà continuar avançant en aquestes investigacions i analitzarà mostres d’un major nombre de pacients i durant un temps més prolongat.

Per a més informació sobre el projecte i per a poder ser mecenes de la ciència estan la pàgina web Precipita, la de Facebook del mateix investigador principal, https://www.facebook.com/profile.php?id=100000184482263, i Twitter en l’adreça @precipitem.

En Youtube, el doctor José Martín Nieto explica les característiques del projecte juntament amb els membres del seu equip.

 

Foto_grup_DFGM

José Martín Nieto, director del grup d’investigació de Genètica Humana i de Mamífers del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA,

en el centre de la imatge, amb el seu equip.

.

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464