Saltar apartados

La biodiversitat vegetal és clau per a mantenir la fertilitat i la productivitat dels ecosistemes àrids, conclou l'estudi fet per la UA, el CSIC, la URJC i l'INRA

  La investigació mostra la importància de les espècies menys abundants i la història evolutiva d’aquestes

Aquesta és la primera vegada que s’estudia en conjunt la diversitat evolutiva, la diversitat de trets funcionals i la diversitat taxonòmica

El treball s’ha centrat en 123 ecosistemes àrids i semiàrids distribuïts per tot el planeta

 

Biodiversidad1 Biodiversidad2

 Matolls dominats per l’espècie Larrea tridentata. Una de les zones de l’estudi a Utah, els Estats Units

Sabanes d’eucaliptus a Austràlia, una de les zones de l’estudi

Fotos: Santiago Soliveres Codina 

Alacant. 2 d’abril de 2019

Un equip hispanofrancès en el qual ha participat l’investigador de la Universitat d’Alacant Santiago Soliveres juntament amb científics de la Universitat Rey Juan Carlos, l’Institut Nacional de la Investigació Agronòmica de França (INRA) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha estudiat les múltiples facetes de la biodiversitat vegetal de 123 ecosistemes àrids i semiàrids distribuïts per tot el planeta. Els resultats, que apareixen recollits en un article publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences USA (PNAS) mostren la importància de les espècies poc abundants i la història evolutiva d’aquestes per a mantenir la fertilitat i la productivitat del sòl en zones àrides de tot el món.

Les condicions ambientals influeixen en les espècies de plantes que poden viure en un lloc determinat. Per exemple, si hi ha molta herbívora, desenvoluparan espines per a protegir-s’hi. Si plou poc, com ocorre en bona part dels ambients ibèrics, hi creixeran fulles xicotetes i gruixudes, o tiges que emmagatzemen aigua. Si hi ha neu, una forma aplatada i circular els ajudarà a bregar amb el pes extra que hi hauran de suportar.

Aquesta varietat de trets o adaptacions funcionals forma part de la biodiversitat, però no n’és l’única. El nombre d’espècies o diversitat taxonòmica és la mesura més utilitzada i un bon indicador de com canvien els ecosistemes i quines conseqüències se’n poden esperar en el futur. També és important la diversitat evolutiva que tenen, és a dir, els milers d’anys d’evolució que atresoren les plantes. Es tracta d’un indicador de les adaptacions a climes passats, però també de l’establiment de relacions mutualistes o la coevolució amb enemics com els patògens i els herbívors.

«Sabíem que totes aquestes facetes de la biodiversitat eren importants per al funcionament dels ecosistemes, però mai s’havien estudiat els seus efectes en conjunt. Això és important, ja que aquestes diferents facetes no estan necessàriament relacionades entre si, ni respondran igual al canvi climàtic. Per tant, hem de saber el seu paper en conjunt, no de manera aïllada, per a poder predir millor les conseqüències d’aquests canvis en la diversitat», explica Santiago Soliveres Codina, investigador Ramón y Cajal del Departament d’Ecologia de la UA i coautor de l’estudi. El científic recalca que «aquesta és la primera vegada que s’estudia en conjunt la diversitat evolutiva, és a dir, la quantitat de milions d’anys que s’han acumulat, la diversitat de trets funcionals, que distingeix quina forma adopten les parts de la planta, i la diversitat taxonòmica o el nombre d’espècies».

 

Espècies menys abundants

Els científics han estudiat ecosistemes tan diferents com els espartars i romerars ibèrics, les sabanes africanes i australianes i la pampa patagònica. En tots aquests han avaluat diferents variables que, com el reciclatge de nutrients, el contingut de matèria orgànica en el sòl o la productivitat de la vegetació, determinen els cicles dels tres elements més importants per a la vida: el carboni, el nitrogen i el fòsfor.

Més enllà del nombre d’espècies, aquest estudi revela que les espècies menys abundants i la diversitat evolutiva d’aquestes són factors clau per a mantenir el funcionament dels ecosistemes àrids.

«Curiosament, els trets funcionals de les espècies dominants són els que determinen cada funció per separat, però els seus efectes tenen signes diferents en cadascun dels nutrients principals. És a dir, cap espècie dominant pot mantenir nivells alts de totes les funcions alhora, independentment de les condicions ambientals. Ací és on entra el col·lectiu de les espècies menys comunes, aquestes sí que són capaces de proveir múltiples funcions, i el nostre estudi revela que és principalment el component evolutiu de la seua biodiversitat el que determina aquesta capacitat», afirma Soliveres Codina. La pèrdua de biodiversitat que estem patint amenaça directament capacitats dels ecosistemes fonamentals per a la supervivència i benestar humans. «La nostra investigació, per tant, pot ajudar a definir millor els programes de conservació i gestió de la biodiversitat, com també ajudar a triar amb quines espècies restaurem els ecosistemes ja degradats», conclou Yoann LeBagousse-Pinguet, coordinador de l’estudi i investigador de la Universitat Rey Juan Carlos.

«En restauració ecològica això et dicta quines espècies utilitzar en cada cas, ajuda els gestors a saber quines espècies o famílies cal posar» ha indicat l’investigador de la UA.

El mostreig global que s’ha dut a terme per a aquesta investigació, únic en el món, s’emmarca en el projecte BIOCOM, liderat pel catedràtic d’Ecologia de la URJC Fernando T. Maestre, que compta amb una ajuda pel programa Starting Grants del Consell Europeu d'Investigació (ERC).

 

Referència bibliogràfica:

Le Bagousse -Pinguet, Y.; Soliveres, S.; Gross, N.; Berdugo, M.; Torices, R.; Maestre, F.T. 2019. Phylogenetic, functional and taxonomic richness have both positive and negative effects on ecosystem multifunctionality. Proceedings of the National Academy of Sciences USA, www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.1815727116

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464