Saltar apartados

Un estudi de la Universitat Carlos III de Madrid i la Universitat de València, en el qual han participat investigadors de la UA, analitza la repercussió acadèmica de la divulgació científica institucional

 

Alacant. 30 d’abril de 2019

La comunicació pública dels resultats d’investigació genera un conjunt d’efectes positius sobre la carrera del professorat universitari, segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M) i de la Universitat de València (UV) que analitza la percepció del personal investigador que ha participat en campanyes de comunicació institucional. L’estudi es basa en les respostes que han facilitat més de mig miler d’investigadors de vint universitats públiques espanyoles, entre les quals hi ha la Universitat d’Alacant.

La investigació, publicada en l’últim número de la revista InMediaciones de la comunicación, analitza la percepció que el professorat universitari té del paper que exerceix la comunicació de la ciència, la tecnologia i la innovació que es fa a les universitats públiques espanyoles, a través dels gabinets de comunicació institucional i de les unitats de cultura científica i d’innovació (UCC+I) i l’impacte mediàtic d’aquesta. «Més enllà de la comunicació i de la divulgació que pot fer per compte propi l’investigador, el paper que exerceix la institució en informació i comunicació pública dels resultats científics genera un conjunt d’efectes positius sobre la carrera de l’investigador, n’augmentan la visibilitat i l’impacte en la comunitat científica, millora el prestigi professional i eleva la probabilitat d’obtenir més finançament per a les seues futures línies de treball», indica l’estudi.

En general, la majoria d’investigadors (un 65,4 %) perceben alguna mena de benefici després d’haver realitzat la comunicació dels seus resultats d’investigació. «El benefici més comú que assenyalen és que gràcies a aquestes campanyes de comunicació, la investigació és més coneguda per altres col·legues dels investigadors a Espanya (en un 46,5 % dels casos), cosa que podria influir posteriorment perquè aquests treballs acadèmics siguen més citats pels seus col·legues, que és un dels factors que determina la qualitat d’un article científic», explica un dels autors de l’estudi, Francisco Javier Alonso Flores, responsable de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+I) del Vicerectorat de Cultura i Comunicació de la UC3M. A més, a un de cada quatre investigadors (27,2 %) els van sol·licitar que impartiren conferències sobre el tema després que el seu treball trobara ressò en els mitjans de comunicació i un de cada cinc (20,9 %) van ser contactats per empreses interessades en la línia d’investigació, cosa que pot millorar les sinergies amb l’entorn industrial i empresarial.

Quant als efectes negatius, la gran majoria d’investigadors (84,7%) no en va percebre cap. En concret, menys d’un de cada deu enquestats (8,1 %) pensava que s’havia tergiversat o interpretat de manera errònia la notícia en els mitjans de comunicació. En general, la majoria dels investigadors (un 68,6 %) creu que els mitjans de comunicació informen i representen bé (42 %) o molt bé (26,6 %) els temes tractats i qualifiquen el treball dels periodistes amb un «notable» (7,7 sobre 10). «Dos de cada tres investigadors (66,9%) pensen que la informació que ofereixen els mitjans de comunicació sobre temes d’R+D+I en l’última dècada a Espanya ha millorat, i una immensa majoria (un 96,1%) creuen que cal aquest tipus de periodisme especialitzat per a tractar correctament aquesta mena de continguts», assenyala una de les autores de l’estudi, Carolina Moreno Castro, catedràtica de Periodisme en el Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València

«Després de realitzar un processament estadístic de totes les respostes i variables, hem trobat una diferència significativa en l’opinió dels investigadors que han participat en accions de comunicació enfront dels qui no ho havien fet: els que ho han fet tendeixen a valorar més bé el treball dels comunicadors de les universitats i dels periodistes dels mitjans de comunicació», assenyala un altre dels autors de l’estudi, Antonio Eleazar Serrano López, professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UC3M i membre de l’Institut Interuniversitari d’Investigació Avançada sobre Avaluació de la Ciència i la Universitat (INAECU).

Aquest estudi es basa en les respostes que han facilitat més de mig miler d’investigadors de vint universitats públiques espanyoles: les d’Alcalá, Alacant, Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid, Barcelona, Carlos III de Madrid, Complutense de Madrid, Còrdova, Granada, Jaén, Jaume I de Castelló, Màlaga, Oviedo, Politècnica de Madrid, Politècnica de València, Rei Juan Carlos, Rovira i Virgili, Sevilla, València i Saragossa.



Referència bibliogràfica:

Alonso-Flores, Javier; Serrano-López, Antonio Eleazar; Moreno-Castro, Carolina, «La publicación de noticias sobre los resultados de I+D+i. ¿Cómo es percibida por los investigadores españoles?». En InMediaciones de la comunicación, vol. 13, núm. 2, (2018): 115-140.

https://revistas.ort.edu.uy/inmediaciones-de-la-comunicacion/issue/view/267/showtoc

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464