Saltar apartados

Per què hem d'invertir en investigació astronòmica a Espanya?

Un investigador de la Universitat d’Alacant alerta que la falta de finançament en la carrera espacial podria posar en risc la vida sobre la Terra

La missió espacial AIDA costaria als espanyols ‘un cafè per cada contribuent’ sentencia el científic Adriano Campo Bagatin

 

Apohis_radar Investigacion_astronomica

Imatges cedides per Adriano Campo Bagatín

 

Alacant. 12 d’abril de 2019

Ara que el món sencer acaba de veure que els forats negres que va pronosticar Albert Einstein són reals, ningú pot posar en dubte la rellevància que, per a la societat, té la Investigació Científica, amb majúscules. A la Universitat d’Alacant el professorAdriano Campo Bagatin alerta que la falta d’investigació en la carrera espacial podria posar en risc la vida sobre la Terra.

L’investigador de la UA, al costat de la doctora Julia de León, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, són els dos investigadors que representen institucions espanyoles en l’Equip d’Investigació de l’Agència Espacial Europea (ESA) per a la missió espacial AIDA, una col·laboració entre la NASA i l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquest és l’únic intent per a tractar de prevenir o mitigar els efectes d’una col·lisió d’un asteroide com Apophis, que creuarà els nostres cels el 13 d’abril de l’any 2029, d’ací a 10 anys.

AIDA tracta, d’una banda, de comprovar la capacitat de desviació d’un asteroide, missió de la qual s’encarrega la part americana (anomenada DART) i que està sent implementada. D’altra banda està la missió espacial europea anomenada HERA. Aquesta és l’encarregada de mesurar els efectes de la col·lisió per a interpretar la seua eficàcia. Adriano Campo Bagatin informa que està estancada en fase d’estudi.

Mentre la missió nord-americana s’està encarregant d’assajar una col·lisió sobre un asteroide de 160 metres de diàmetres, el satèl·lit natural de l’asteroide Didymos, els ministres responsables dels països europeus han de decidir a la fi d’aquest any si dotaran l’ESA de prou finançament per a poder mesurar la col·lisió de DART i poder així planificar com evitar en el futur una possible col·lisió d’un asteroide amb la Terra.

En aquests moments investigadors en universitats i instituts estatals, i també diverses indústries del sector aeroespacial, estan ja fent un paper molt actiu en aquesta missió. Dedicar recursos per a la protecció planetària és, per a l’investigador de la UA, un tema gens menyspreable. Espanya, que serà l’amfitriona de la trobada de ministres europeus on es decidirà el futur d’aquesta missió espacial, a Sevilla al novembre, «sembla que encara no té una posició clara sobre aquest tema». L’aportació espanyola per a Hera serà «d’un cafè per contribuent» repartit en tot el temps de duració de la missió, fins a l’any 2026, sentencia Campo Bagatin.

D’ací a deu anys l’asteroide Apophis creuarà els nostres cels a una distància de tot just 32.000 quilòmetres de la superfície de la Terra, per davall de les òrbites dels satèl·lits geoestacionaris de comunicacions. Apophis fa uns 300 m de grandària aproximadament i des de fa uns anys se sap que no col·lidirà amb la Terra en un futur pròxim. Comparativament parlant, Adriano Campo explica que l’arribada d’Apophis serà «com si la muntanya Benacantil a Alacant passara a vint quilòmetres per segon i a una distància de la desena part a la qual es troba la lluna». Es tracta del major acostament fet per qualsevol asteroide de més de 50 metres de diàmetre en l’últim segle, i també el major acostament previst en els pròxims 200 anys.

Les conseqüències d’una col·lisió d’un asteroide d’aquesta grandària, que descarregaria una energia un milió de vegades superior a la bomba atòmica d’Hiroshima, són d’una estimació difícil. Si impactara sobre terra ferma, es formaria un cràter de diversos quilòmetres, que excavaria milers de milions de tones de terra que acabarien en l’atmosfera i enfosquirien la llum solar durant mesos. A més, la calor desenvolupada en la col·lisió provocaria incendis que podrien multiplicar aquest efecte. Si impactara en l’oceà, podria donar lloc a la formació de tsunamis d’unes proporcions gegantines. En qualsevol cas, el fràgil equilibri econòmic de la nostra civilització podria ressentir-se de manera catastròfica. L’investigador de la UA alerta sobre la inexistència, avui dia d’un pla per a mitigar el risc d’una possible col·lisió sobre la Terra. «La gent pensa que ja hi ha una alguna cosa pensada per a mitigar aquest risc, però no hi ha res; aquesta missió està orientada a comprovar, en el cas que impactara, una possible desviació a temps». Adriano afirma que «una desviació a temps sí que es podria plantejar... el problema és que si no sabem calibrar quin efecte produirà, no sabrem per on començar».

En qualsevol moment pot descobrir-se un asteroide destinat a aproximar-se més encara o, fins i tot,, col·lidir amb la Terra en les pròximes dècades. En el rang de grandàries de l’asteroide Apophis s’estima que només es coneix un vint per cent d’aquests objectes, declara Campo Bagatín, per la qual cosa en qualsevol moment es podria descobrir un cos de diverses desenes o centenars de metres en ruta de col·lisió amb la Terra. Precisament, per a poder preparar la manera de desviar-lo és per al que ha començat la missió espacial AIDA, l’única que hi ha en aquests moments.

    

Reproducir

Vídeo APOPHIS: Autor, Ismael Bertaïba Fernández

 

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464