Saltar apartados

La Universitat d'Alacant lidera un projecte per a optimitzar mitjans, recursos, atenció i prevenció a les platges espanyoles

Investigadors de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi (IMEM) de la UA, juntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona i a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, treballen en una iniciativa que millora els serveis a les platges i ofereix una gestió proactiva a través de l’anàlisi de dades

 

IMEM1
IMEM2
IMEM3
IMEM4

 

Alacant. Divendres, 2 d'agost de 2019

S’estima que cada any centenars de milers de persones gaudeixen de les platges del litoral espanyol i es tracta és de saber el nombre de banyistes atesos pels socorristes –tant de picades de medusa, com d’altres incidents– perquè no és senzill fer-ne una estadística, ja que les platges són competència municipal i això dificulta l’accés a les dades… si és que se’n disposa. I es podria seguir, com li va succeir a l’investigador de la Universitat d’Alacant César Bordehore quan recollia informació per al projecte europeu LIFE Cubomed. «Ens dirigim a diferents administracions, des del ministeri fins a conselleries, i d’ací ens van derivar als ajuntaments, com a titulars dels serveis de socorrisme. Hem pogut obtenir dades vàlides del 70 % dels consistoris de les costes espanyoles, cosa ens ha permetre l’anàlisi i la detecció de possibilitats de millora”, explica.

Aquest expert en ecologia marina de la UA i coordinador d’aquesta nova iniciativa que reuneix tant experts en medicina, salvament i socorrisme i ecologia marina, està convençut que les platges espanyoles tenen molt de marge de millora, tant en la disminució de picades de medusa com en altres aspectes relacionats amb la salut. «És cert que s’hi inverteix molt, que estan molt vigilades i que compten amb força recursos», assegura, però també assenyala que de l’anàlisi de les dades es poden detectar oportunitats de millora tant en el camp del socorrisme i salvament com en el de la presa de decisions i optimització de recursos humans i materials. Bordahore afirma que «amb una inversió mínima es podrien optimitzar els recursos destinats a les platges, millorar l’atenció i la prevenció estalviar molts de diners a les arques públiques, perquè les atencions sanitàries requerides disminuirien. Al sud d’Itàlia han realitzat ja una experiència similar i l’estalvi és de milions d’euros anuals”.

El projecte en el qual treballa té com a objectiu optimitzar i millorar mitjans, recursos, atenció i prevenció a les platges espanyoles a través de diferents punts: des de la formació de socorristes i gestors municipals fins a l’assessorament mitjançant l’anàlisi de dades en temps real. Per a fer-ho es disposarà d’un equip multidisciplinari format per experts de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi (IMEM) de la UA, juntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona i a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, i es treballa en col·laboració amb Salvament Marítim i Creu Roja per a oferir assessorament als 234 ajuntaments de la costa espanyola.

Bordehore posa com a exemple la Direcció General de Trànsit que, «des de fa uns quants anys treballa per a eliminar els punts negres de les carreteres, però el primer que han necessitat és tenir un mapa d’aquests punts, saber on es troben i en què consisteixen. Perquè això, grosso modo, és el que pretenem nosaltres, saber, a través de les dades, la realitat de les nostres platges per a poder optimitzar l’atenció, prevenció i els recursos que s’hi dediquen». Aquesta anàlisi de dades es basa, entre altres, en una aplicació mòbil segura que centralitzaria totes les dades. Aquesta eina la utilitzarien els serveis de socorrisme i permetria l’anàlisi espacial i temporal de dades en temps real, cosa que fa d’aquest projecte una novetat i una gran utilitat per als ajuntaments».

D’una banda, en relació amb la formació, l’investigador de la UA explica que «cada cert temps ens trobem amb problemes nous a les platges, com les caravel·les portugueses de l’any passat, i encara que hi ha molta investigació, la seua aplicació costa de fer-la arribar a totes platges». Un assessorament global als municipis costaners, com el que es proposa, permetria que tots estigueren al corrent de les novetats amb la consegüent millora de l’atenció. Bordehore assegura que «el 70 % de les incidències a la platja tenen a veure amb la vida marina, i d’aquestes, més del 90 % amb meduses, de manera que la formació actualitzada en la prevenció i tractament és necessària».

Però sens dubte, on posa l’èmfasi el projecte és en les dades, en l’anàlisi, encreuament i aplicació. «Els ajuntaments sovint són reticents a cedir dades sobre incidents a les seues platges i això perjudica a l’hora de fer un bon treball. Nosaltres una de les coses que faríem seria garantir la confidencialitat i al mateix temps aprofitar la seua utilitat», matisa el científic.

César Bordehore explica que «sabem que cada any hi ha unes 500.000 atencions a les platges espanyoles. Però si sabérem exactament en què consisteixen i en quines zones es produeixen, es podrien identificar les que ixen de la mitjana i necessiten una atenció especial i donar amb solucions adequades d’acord amb les dades». També apunta els avantatges que suposaria identificar els bancs de meduses: «Si detectem la presència en una zona, analitzant els corrents podem saber cap on es dirigiran i advertir amb antelació a altres municipis.»

Anar a la platja és una activitat que s’ha fet tota la vida i ningú sol explicar com funciona. Això, segurament, és el que pensa molta gent i el resultat són males pràctiques derivades d’una informació deficient, com en el cas de les meduses i les solucions casolanes o amb les cremades solars. «Sabem que s’atenen entre 7 i 8 mil a l’any, amb dades exactes podríem detectar zones amb mitjanes més altes i atacar un problema que pot derivar en melanomes de la pell», detalla l’investigador de la UA.

La iniciativa preveu, fins i tot, proposar una modificació legal que permeta que les atencions en els llocs de socors de les platges s’incorporen als expedients mèdics dels pacients «ja que molt sovint després del primer tractament ja no acudeixen a un centre de salut i l’incident no queda reflectit en l’historial mèdic», conclou Bordehore.

De moment, el projecte pilot ja s’ha posat en marxa a Dénia, municipi que col·labora amb aquesta iniciativa, però l’any vinent esperen que es puga implementar en deu municipis més.

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464