Saltar apartados

Radiografia del fem marí en aigües espanyoles

Un nou treball de la UA i l’IEO de Múrcia revela que en aigües espanyoles els plàstics són el component principal i que la densitat és més gran al mar d’Alborán que a la regió llevantina o a Catalunya, on l’acumulació s’ha mantingut estable

 

BROSSA_marina

Fem marí arreplegat per pescadors en els caladors situats entre Alacant i el cap de Pals. (Santiago García Rivera)

 

Alacant. Dimarts, 26 de febrer de 2019

Qualsevol objecte sòlid de fabricació humana que acaba al mar és considerat fem marí. Les deixalles poden arribar a l’aigua i la costa de maneres diferents: abandonades deliberadament per les persones, perdudes d’una manera involuntària al mar o transportades per rius, desguassos, sistemes de clavegueram o vents.

Després d’un estudi d’11 anys, un equip de científics de la Universitat d’Alacant (UA) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) a Múrcia ha analitzat la composició, la distribució i l’evolució del fem marí al Mediterrani espanyol en 45.259 km2 incloent-hi el mar d’Alborán, l’illa d’Alborán, la regió valenciana i la tramuntana.

Dels 2.197 quilos de deixalles arreplegades per la campanya oceanogràfica MEDITS-Espanya, els investigadors mostren que el component principal és el plàstic (un 29,3% del pes total), que procedeix sobretot de l’activitat pesquera; seguit per l’escòria que coincideix amb les rutes que prenen els vaixells mercants (28,4%), la fusta (10,2%), el metall (9,7%) i el vidre (6,2%).

«Les tres àrees amb més presència de plàstics són el mar d’Alborán, el golf d’Alacant i els voltants de Barcelona. Malgrat que, en general, hi ha una proporció menor respecte d’altres àrees mediterrànies, la seua presència és molt freqüent», assenyala Sinc Santiago García Rivera, investigador del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la UA i autor principal del treball publicat en Marine Pollution Bulletin.

D’altra banda, els residus cremats de carbó i carbó vegetal procedents dels vaixells són també abundants en el fons del mar Mediterrani, i la seua presència coincideix amb la ruta tradicional dels vaixells de vapor. «És una deixalla produïda per l’activitat humana, que s’acumula en el fons marí. Afortunadament, aquest residu ja no es genera, però evidentment la persistència d’aquesta en el medi marí dura molts anys», adverteix l’investigador.

Juntament amb la resta de deixalles, com el vidre o el metall, aquesta escòria està considerada com a fem pesant perquè en llançar-se al mar s’afona ràpidament. Per això «és molt probable que foren llançades prop del lloc on van ser capturats», apunten els autors els quals afigen que aquesta distribució fa pensar que els usuaris d’aquestes zones van causar la contaminació del fons marí.

 

Fem marí a la deriva al Mediterrani

Els resultats també indiquen que en general la densitat de fem és més gran en el mar d’Alborán on, en algunes zones, les densitats de plàstic superen els 20kg/km2.

Al mar d’Alborán la presència de fem marí és alta prop de la costa fins als 50 metres i en aigües obertes des dels 501 a 800 metres. Els científics ho atribueixen al fet que la plataforma continental del mar d’Alborán és estreta i això implica una densitat alta de tota mena d’usuaris en les zones costaneres.

«També és notable l’alt nivell de trànsit marítim que entra i ix per l’estret de Gibraltar en aigües obertes. Aquestes raons podrien influir en la distribució del fem marí en aquesta zona», subratlla García Rivera.

No obstant això, l’estudi destaca que les densitats de fem en algunes zones del mar d’Alborán han disminuït en els últims anys de l’estudi –de 2013 a 2017– però «no és suficient per a dir que hi ha una tendència descendent significativa», declara l’expert.

A la zona de Múrcia, València i Catalunya, l’estoc de deixalles ha sigut generalment estable durant els últims anys, segons les dades proporcionades. Per als científics aquesta homogeneïtat és deguda a l’àmplia plataforma continental. «Això fa que els usuaris puguen estar més dispersos i allunyats de la costa, per la qual cosa el fem marí també ho està», conclouen. Font: SINC

 

Referència bibliogràfica:

García Rivera, Santiago; Sánchez Lizaso, José Luis; Bellido Millán, José María. “Spatial and temporal trends of marine litter in the Spanish Mediterranean seafloor” Marine Pollution Bulletin 137: 252-261 DOI: 10.1016/j.marpolbul.2018.09.051 desembre de 2018

 

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464