Saltar apartados

La UA participa en una investigació que identifica els fongs dominants en els sòls del planeta i els atributs d'aquests

L’estudi, publicat en Nature Communications, permet comprendre millor les preferències ambientals i la distribució global dels fongs dominants en els sòls del planeta

Els fongs fan un paper clau com a descomponedors de la matèria orgànica en els ecosistemes naturals i agrícoles, i són imprescindibles per al manteniment de la fertilitat del sòl

 

Fongs1 Fongs2

Imatges: Fernando T. Maestre mostrejant al Marroc sòls utilitzats en l’estudi i ecosistema analitzat a la Patagònia

 

Alacant. Divendres, 31 de maig de 2019

Un equip internacional en el qual participa l’investigador de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi «Ramon Margalef» de la Universitat d’Alacant, Fernando T. Maestre, ha identificat una llista d’aproximadament vuitanta espècies de fongs dominants que poden trobar-se en sòls de tot el món. L’estudi, publicat en la prestigiosa revista Nature Communications, identifica els atributs que permeten a aquestes espècies ser tan dominants a escala global, i com s’associen amb determinades característiques del sòl i clima. Aquesta informació és clau a l’hora de comprendre els impactes del canvi climàtic sobre aquests organismes.

Els fongs que viuen en el sòl són importants per a l’ésser humà no solament pel seu valor gastronòmic –donen lloc als coneguts i benvolguts bolets i controlen la fermentació del vi i la cervesa–, econòmic –algunes espècies ajuden a les plantes a captar aigua i nutrients i d’altres són importants plagues agrícoles–, i mèdic –són font d’antibiòtics tan importants com la penicil·lina–, sinó que fan un paper clau com a descomponedors de la matèria orgànica en els ecosistemes naturals i agrícoles. Aquests microorganismes controlen així un procés imprescindible per al manteniment de la fertilitat del sòl, que és al seu torn fonamental per a produir aliments. Malgrat això, el coneixement sobre la distribució i l’ecologia d’aquests fongs és encara escàs, i és un dels factors responsables d’això l’elevada diversitat que tenen i les dificultats associades a la identificació i l’estudi d’aquests.

Utilitzant un mostreig dut a terme en 235 ecosistemes de tots els continents, que inclou des de zones desertes a boscos tropicals o ecosistemes polars, científics d’Austràlia, Regne Unit, els Estats Units, la Xina i Espanya, entre els quals es troba l’investigador de la UA Fernando Maestre, han caracteritzat les poblacions de fongs que habiten en els sòls de tot el planeta. Els investigadors han trobat que unes 80 espècies (menys del 0,1% de les espècies de fongs trobades) comprenen prop del 20% de les poblacions d’aquests organismes en els sòls estudiats. «Les comunitats de fongs segueixen una dinàmica molt semblant a l’observada amb la distribució de la riquesa en la nostra societat: unes quantes persones concentren la major part de la riquesa que hi ha a la Terra. Patrons similars han sigut també observats en altres organismes, com els arbres en la selva amazònica o els bacteris del sòl», destaca un altre dels autors de l’estudi, Manuel Delgado-Baquerizo, investigador Marie Curie de la Universitat Rey Juan Carlos i membre del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global que dirigeix Fernando Maestre.

 

Primer atles global de fongs

Els investigadors han estudiat l’afinitat dels fongs del sòl per determinades característiques del sòl i clima, la qual cosa els ha permès fer el primer atles global dels fongs del sòl. «El nostre estudi il·lustra com predir agrupacions de fongs dominants del sòl utilitzant informació ambiental, la qual cosa és un pas endavant fonamental per a poder fer mapes de distribució d’aquests organismes a nivell global i comprendre com el canvi climàtic afectarà la seua distribució en el futur», apunta l’investigador de la UA Fernando Maestre.

Així mateix, han utilitzat les tècniques genòmiques més avançades per a comprendre millor les característiques d’aquests fongs i per què són tan dominants en els sòls del planeta. «En estudiar amb més detalls les característiques dels fongs dominants trobem que entre aquestes es trobaven aspectes com la capacitat que tenen de ser dispersats al llarg de grans distàncies pel vent i el tenir nombrosos gens associats a la capacitat de suportar condicions ambientals adverses i de captar recursos com els nutrients», destaca Maestre.

El grup de Fernando Maestre continuarà treballant en aquesta línia d’investigació a la Universitat d’Alacant gràcies al projecte BIODESERT, finançat pel programa «Consolidator Grants» del Consell Europeu d’Investigació, i en el marc del qual s’ha fet un mostreig de més de 300 ecosistemes àrids repartits per tot el planeta.

Fernando Maestre, doctor en Biologia per la Universitat d’Alacant, es va incorporar a principis de maig a l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi «Ramon Margalef» de la UA gràcies al programa de captació de talent GenT.

 

Referència

Egidi, E., M. Delgado-Baquerizo, J. Plett, J. Wang, D. J. Eldridge, R. D. Bardgett, F. T. Maestre & B. K. Singh. A few Ascomycota taxa dominate soil fungal communities worldwide. Nature Communications doi: 10.1038/s41467-019-10373-z

 

Notícia relacionada:

Sis investigadors de prestigi internacional tornen a la Universitat d'Alacant gràcies al pla de recuperació de talent científic GenT

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464