Saltar apartados

La Universitat d'Alacant participa en un projecte per a promoure el contacte 'pell amb pell' després del part

La UA durà a terme un projecte de formació col·laboratiu entre professionals d’hospitals d’Alacant, investigadors i mares per a millorar el grau d’implementació d’aquesta pràctica

En un primer sondeig realitzat a més de 4.300 mares vinculades a grups de criança, només el 40 % declara haver tingut un contacte immediat, continuat i de qualitat amb el seu bebè nounat

 

Mare_beuAlacant. Dijous, 7 de novembre de 2019

El contacte «pell amb pell» de la mare amb el nounat immediat i ininterromput de, com a mínim, una hora de duració, afavoreix la vinculació maternofilial i facilita el començament de la lactància. En aquest marc, el Grup d’Investigació en Criança Positiva (PIPP) de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d’Alacant ha posat en marxa, juntament amb l’associació Hasta que Tú Quieras (HQTQ) i la Federació Espanyola d’Associacions pro Lactància Materna (FEDALMA), un projecte col·laboratiu per a protegir el dret dels nadons a no ser separats de la mare en nàixer, com ja recull la Llei de salut de la Comunitat Valenciana (art. 55).

Com a punt de partida, la UA ha elaborat un estudi d’opinió per a conèixer l’experiència de més de 4.300 mares que han participat voluntàriament en una enquesta en línia promoguda des de grups de criança. Segons les dades extretes, només el 40 % de les enquestades assegura haver tingut un contacte immediat, continuat i de qualitat amb el seu bebè. «Encara hi ha pocs centres a Espanya en els quals es realitze adequadament aquesta pràctica; per això volem explorar, en col·laboració amb professionals sanitaris i famílies, com podem protegir més bé l’espai mare-bebè després del naixement», apunta el responsable de l’enquesta, l’investigador de la UA i llevador Antonio Oliver-Roig.

En aquest sentit, el grup d’investigació de la Universitat d’Alacant treballa en un projecte de formació col·laboratiu entre responsables d’hospitals de les comarques d’Alacant, investigadors i usuaris finals –mares i pares–, que impulse una implementació reeixida de bones pràctiques en el naixement. «Pretenem crear un espai de trobada en què els responsables sanitaris i societat civil puguen intercanviar experiències i coneixement per a millorar l’atenció en el començament de la vida», destaca l’investigador de la UA.

 

Resultats de l’estudi ANTONIO_OLIVER

L’enquesta pilot va ser realitzada durant els mesos de setembre i octubre de 2019 pel Grup d’Investigació en Criança Positiva de la UA en col·laboració amb l’associació HQTQ i FEDALMA en el marc de la campanya «Nàixer als braços de ma mare». De totes les respostes rebudes, es van analitzar les dades de 3.212 mares de tota Espanya de bebès nascuts entre 2015 i 2019 que no van tenir complicacions mèdiques en el part. El 78,7 % d’elles van tenir part vaginal, i un 21,3% cesària. El 70,1 % dels naixements es van produir en un hospital públic; el 16,5 % en un de privat; el 0,5 % en una casa de part, i el 3,9 % a casa. El 97,2 % de les mares van afirmar que van començar lactància materna després del part.

Els resultats suggereixen que els bebès que van poder estar en contacte «pell amb pell» immediat i ininterrompudament després del naixement ha augmentat un 7 % a Espanya els últims cinc anys. «Malgrat això, el 2019, només 4 de cada 10 enquestades amb bebès nascuts sans per part vaginal, o 1 de cada 10 amb bebès nascuts per cesària, van referir un contacte precoç, continuat i de qualitat amb els seus bebès en nàixer», explica Oliver-Roig.

Per tipus de centre, els naixements en cases de part o a casa mostren els millors indicadors d’aquesta pràctica, amb un 88 %, seguit dels centres públics amb el 42 % i, amb les pitjors taxes de compliment, els hospitals privats, amb un 35 %. Per territori, les comunitats autònomes amb més bones dades de contacte «pell amb pell», pròximes al 60% en parts vaginals són Madrid i Catalunya. En la Comunitat Valenciana la dada es queda en el 30 %. D’altra banda, entre les comunitats autònomes que més han millorat els últims anys destaca Múrcia, amb un augment del 17 % coincidint amb el canvi legislatiu que reconeix el dret de les mares i els seus bebès a no ser separats durant el naixement.

Segons les dades extretes, detalla Antonio Oliver-Roig, «la principal barrera perquè aquests bebès sans estigueren en contacte amb la mare després del naixement estava relacionada amb activitats rutinàries que realitzen els professionals en el part, i que es poden posposar per a no interferir en aquest espai».

Aquest estudi és una de les primeres accions d’investigació, divulgació i formació subscrites per la Universitat d’Alacant i l’associació Hasta que Tú Quieras després de la signatura d’un conveni el mes de febrer de 2019. A més, ha comptat amb la col·laboració de les associacions La Mama d’Elx, Mamantial d’Elda, i Lactancia Madre a Madre de Cartagena.

En la imatge, Antonio Oliver-Roig, investigador Grup d’Investigació en Criança Positiva de la UA.

 

Notícia relacionada:

Els drets dels nounats protagonitzen el conveni entre la Universitat d’Alacant i l’associació Hasta que Tú Quieras


 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464