Saltar apartados

Un article científic d'una investigadora de la Universitat d'acant sobre Blade Runner i la seua seqüela llança noves claus per a pal·liar la deshumanització de la nostra societat

Blade Runner: ‘Sé el que és real’

‘El que determina la nostra condició d’humans és com nosaltres tractem a l’altre: si els teus processos i els teus actes són desangelats o mecànics, et deshumanitzes’

L’experta advoca pel cinema de ciència-ficció com un mitjà de divulgació científica

La divulgació científica defensa que ‘és una labor fonamental avui dia que ha d’estar garantida per les universitats i els organismes públics’

Blade_runner

 

Alacant. 22 de novembre de 2019

Què és la realitat? El famós film de Ridley Scott Blade Runner que transcorre en l’actual novembre del 2019 ens va deixar davant del dubte de si tot el que pensem està programat i, en conseqüència, no som més que autòmats sense voluntat ni veu pròpia. La investigació publicada en l’article científic «Blade Runner, de 2019 a 2049 El cine de ciencia ficción como divulgador de la ciencia» de la doctora en Sociologia de la Cultura per la Universitat d’Alacant, Esther Marín Ramos, sobre el desenvolupament d’aquesta idea en la seqüela, Blade Runner 2049, estrenada trenta-cinc anys més tard, ofereix noves respostes a aquesta qüestió i als efectes perversos del progrés.

 

Avanços tecnològics i deshumanització sense ètica

La doctora revela en el seu estudi que l’evolució d’aquestes dues pel·lícules dóna una resposta a la deshumanització en l’era de la reproductibilitat tècnica, de la reificació i la comercialització de l’humà pel capitalisme sense control i la producció en sèrie. «La tecnologia o l’artificial en si no resta humanitat, sinó la forma en què és usada. El que determina la nostra condició d’humans és com nosaltres tractem a l’altre: si els teus processos i els teus actes són desangelats o mecànics, et deshumanitzes, i a l’inrevés, fet que dota d’humanitat qualsevol cosa, per molt artificial que siga (un replicant com en Blade Runner, un ninot com en Toy Story, un sistema informàtic com en Her, o un ser ficcional en general) és la humanitat amb què és tractada i atesa».

Els resultats de l’estudi qüestionen algunes de les teories que han tractat de descriure la societat actual. «L’escepticisme radical que va assenyalar Baudrillard no serveix per a emancipar-se, sinó com una estratègia del vilà: si no creiem en res, no actuem i som utilitzables. El capitalisme necessita que relativitzem, que creguem que tot pot ser intercanviable i superable, fins i tot les persones», afig Marín, per a continuar venent-nos productes, o fins i tot éssers humans arribat el cas. Per això el personatge de Rick Deckard, en la recent Blade Runner, explica Marín, ho té clar: «Sé el que és real», li contesta al megalòman Wallace que tracta de fer-ho dubtar de si mateix, «Deckard aposta per la veritat subjectiva, nascuda de la seua experiència pròpia, no per la conferida des de fora per altres. El dubte ens fa prendre consciència, però no podem quedar-nos-hi; en el relativisme no hi ha moviment. És necessària la creença no instituïda».

 

Cinema de ciència-ficció i divulgació científica

«Perquè els avanços tecnocientífics no es tornen contra nosaltres és necessari cuidar i controlar la forma en què els apliquem». Aquesta idea ja es plantejava en la primera Blade Runner, però es desenvolupa clarament en la segona (BR 2049), i té –avui dia– un valor imperiós, «no solament per als qui es dediquen a l’àmbit de la ciència i la tecnologia», afirma Marín Ramos. El ritme accelerat del progrés supera la nostra capacitat d’integrar-lo. Ni tan sols a la Filosofia de la Ciència li dona temps a plantejar els possibles efectes dels avanços tecnocientífics en les nostres vides. Per això la investigadora impel·leix a defensar la importància de la divulgació de la ciència, «per a poder digerir i integrar els descobriments adequadament i salvar-los de l’explotació comercial sense control». I en aquest paper, el cinema de ciència-ficció, com les dues pel·lícules d’aquest estudi, «resulten valuosíssimes per a generar reflexió i que aquesta ens ajude, bé per a prevenir i evitar efectes indesitjables, bé per a preparar-nos per als canvis que genera el progrés».

La divulgació científica que la doctora defensa «és una labor fonamental avui dia que ha d’estar garantida per les universitats i els organismes públics capaços de vetlar per un acompliment honest al marge d’interessos privats». No la divulgació concebuda com un parc temàtic amb finalitats merament lúdiques i comercials, sinó «per a fer-nos pensar sobre coses tan importants, per exemple, si estem preparats, per a crear éssers humans sense malalties i superiors a nosaltres».

El treball publicat de la investigadora és una anàlisi comparativa, des d’una perspectiva sociològica, de Blade Runner (Ridley Scott, 1982) i la seua seqüela, Blade Runner 2049 (Denis Villeneuve, 2017), dos films distanciats trenta-cinc anys, temps que proporciona a Marín Ramos l’oportunitat d’observar en quina mesura els canvis esdevinguts en la nostra cultura han modificat el discurs d’una de les trames de ciència-ficció que, amb més èmfasi, va representar el temor als efectes adversos del progrés. L’article ha sigut publicat en la revista InMediaciones de la Comunicación de la Universitat ORT de l’Uruguai.

 

Esther_Marin

 

L'autora

Esther Marín Ramos és doctora en Sociologia de la Cultura per la Universitat d’Alacant i llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Fundadora de la primera ONG espanyola de Comunicació per al Desenvolupament, amb la qual va dur a terme diferents programes sobre educomunicació. Va ser professora de Psicologia de la Comunicació i Teoria de la Comunicació Audiovisual en el Centre d’Estudis Ciutat de la Llum de la Universitat Miguel Hernández. Escriu sobre cinema i sèries de televisió en la revista PíkaraMagazine i imparteix xarrades i cursos especialitzats sobre anàlisi cinematogràfica.

En els seus treballs recents, el llibre La (re)evolución social a través del cine: Los argumentos cinematográficos en la crisis de la modernidad (2018) i articles publicats en diferents revistes acadèmiques, tracta la comunicació social a través de la ficció des d’una perspectiva psicosocial i/o de gènere.

 

 

Referència bibliogràfica:

«Blade Runner, de 2019 a 2049 El cine de ciencia ficción como divulgador de la ciencia». Marín Ramos, E. InMediaciones de la Comunicación, Vol. 13 / Núm. 2, 2018, pàg. 187-211.

DOI: https://doi.org/10.18861/ic.2018.13.2.2873

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464