Saltar apartados

La Universitat d'Alacant posa a prova la resistència de voltes de creueria davant moviments sísmics

En el marc d’un projecte europeu H2020, s’ha dissenyat un model a escala amb rajoles impreses en 3D que permet estudiar els patrons de fissura i dany en l’estructura des del començament del terratrèmol

Coordinat pel Politècnic de Bari, formen part del consorci, a més de la UA, experts de les universitats d’Edimburg, Bolonya i Bristol

 

Proves de resistència realitzades a Bristol recentment (autor: Salvador Ivorra, UA)

 

Alacant. Dimarts 22 d'octubre de 2019

A fi de conèixer el mecanisme de resistència de voltes de creueria en situacions de terratrèmol, el catedràtic del Departament d’Enginyeria Civil de la Universitat d’Alacant, Salvador Ivorra, forma part del projecte europeu SEeismic BEhavior of Scaled MOdels of Groin VAults made by 3D printers (SEBESMOVA3D). Les voltes representen una tipologia molt comuna d’elements estructurals de cobertes en edificis monumentals i, en particular, en esglésies històriques de maçoneria.

«Una vegada conegut aquest mecanisme es podran formular patrons de reforç per a poder resistir moviments sísmics, atès que aquesta mena d’estructures són molt vulnerables al sisme com es va poder comprovar en el terratrèmol de Llorca i en altres de més recents que han ocorregut a Itàlia: L’Aquila, Amatrice, etc.», explica l’investigador de la UA.

Coordinat pel Politècnic de Bari, formen part del consorci des de mitjan 2017, a més de la UA, experts de les universitats d’Edimburg, Bolonya i Bristol. «Hem fet més de seixanta proves experimentals sísmiques amb voltes de creueria amb rajoles impreses utilitzant impressores 3D per a generar la geometria a escala de les rajoles i, posteriorment reblides de morter, simular una volta real de 2.5 x 2.5 metres a escala», apunta Ivorra. Les proves s’han realitzat en diferents condicions de suport: restriccions fixes, o molles en la base simulant la rigidesa de les típiques columnes o murs de càrrega per a analitzar el seu comportament sota excitació sísmica.

D’aquesta manera, el consorci europeu ha obtingut una espècie de «Lego» que permet realitzar proves, fins a arribar inclús al col·lapse, i així veure els patrons de fissura i dany des del començament. «Cada rajola porta uns sensors per a saber-ne exactament la posició durant el terratrèmol i analitzar quins blocs són els més o menys afectats», detalla el catedràtic de la UA.

D’altra banda, els investigadors han dut a terme enregistraments amb càmeres d’alta velocitat per a veure exactament la posició d’inici de clivelles, el seu avanç i quines menen fins al col·lapse. Un dels avantatges d’aquest procediment, assenyala Salvador Ivorra, és la possibilitat de poder repetir les proves nombroses vegades amb terratrèmols diferents, ja que les rajoles es poden reutilitzar i el model a escala es reconstrueix ràpidament.

Més informació



Notícies relacionades:

La UA rep un premi de l’Associació de Consultors d’Estructures per la restauració de la ximenera ceràmica La Paz d’Agost (Alacant)

El catedràtic Ivorra anuncia un nou projecte del ministeri per a reforçar estructures davant riscos sísmics, en la inauguració de la ximenera restaurada a Agost

Investigadors de la UA rehabiliten una de les dues ximeneres industrials que conserva la localitat d’Agost

 

Resistencia_bovedas

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464