Saltar apartados

El Bisfenol A augmenta la sensació de dolor en ratolins, segons un estudi de la UA i la UMH

El Bisfenol A (BPA) és una substància química que s’utilitza en la fabricació d’envasos plàstics, recobriments de llandes i paper tèrmic

La troballa ha sigut publicat recentment en Scientific Reports, revista científica editada pel prestigiós grup Nature

 

BISFENOL_A30Alacant. Dimecres, 30 d'octubre de 2019

Investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) i la Universitat Miguel Hernández (UMH) han trobat el mecanisme d’acció del Bisfenol A (BPA) en neurones nociceptores encarregades de transmetre la sensació de dolor. El BPA és una substància química emprada en la fabricació d’envasos plàstics, paper tèrmic i resines que recobreixen la part interna de llandes d’aliments o refrescos.

És la primera vegada que una investigació descriu en un model animal com el BPA pot augmentar la sensació de dolor en modificar el comportament de determinades neurones. La troballa ha sigut publicada en la Scientific Reports, revista científica publicada pel prestigiós grup Nature.

 

Mètode d’estudi

Els investigadors han tractat in vivo a ratolins amb quantitats petites de BPA, com les que es troben normalment en la sang humana, i han demostrat que les neurones nociceptores encarregades de transmetre les sensacions doloroses se sobreexciten quan estan en contacte directe amb el BPA i romanen més actives.

Després de vuit dies de tractament amb Bisfenol A, els ratolins van passar un test de temperatura que va mostrar una sensibilitat més gran al dolor tèrmic que els ratolins no tractats amb BPA. Després de comprovar aquest efecte, els investigadors van procedir in vitro a extraure dels animals les neurones que transmeten els estímuls tèrmics dolorosos per a determinar el mecanisme pel qual el BPA activava tota aquesta sensació de dolor.

«Si les neurones encarregades de transmetre el dolor són sensibles al Bisfenol A, potser pot passar que els humans siguem més propensos a patir determinades malalties neurològiques, en aquest cas, sensibilitat tèrmica al dolor», afirma l’investigador de la UA, Sergi Soriano. En aquest sentit, Soriano apunta la possible relació del BPA amb els efectes que apareixen en l’eritromelàlgia, una mutació genètica que es caracteritza per una alta sensibilitat al dolor a les mans (unflades i enrogides) i que s’aprecia en persones que treballen en contacte directe amb el paper tèrmic que s’usa en els tiquets de la compra.

En la imatge, el grup d’investigadors autors de l’article Juan Martínez-Pinna (UA), Sergi Soriano (UA), Minerva Gil (UA) i Ángel Nadal (UMH).

 

Innovació

Aquest estudi descriu no sols l’efecte del BPA en neurones nociceptores, sinó que revela el mecanisme d’acció a través del receptor d’estrògens alfa i la seua interacció amb els canals iònics responsables de l’excitabilitat de les neurones sensorials. «Si coneixem el mecanisme d’acció del BPA podem preveure quines altres substàncies d’estructura similar podrien produir aquest efecte, com també identificar nous disruptors endocrins i dissenyar molècules que reduïsquen l’acció del Bisfenol A», destaca Soriano.

Com arrepleguen els investigadors de la UA i UMH en l’article publicat en Scientific Reports, l’exposició al BPA s’ha associat a diverses malalties relacionades amb les hormones, incloses l’obesitat i la diabetis, alteracions reproductives femenines i masculines, càncers sensibles a les hormones, desajustaments del nivell de l’hormona tiroïdal, i canvis en el sistema nerviós, en aquest cas de les neurones nociceptores.

Els autors d’aquest treball, els investigadors del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA Sergi Soriano, Juan Martínez-Pinna i Minerva Gil, i el catedràtic de Fisiologia de la UMH i subdirector de l’IDiBE-UMH, Ángel Nadal, col·laboren des de fa més d’una dècada tractant de desxifrar els efectes del BPA i els mecanismes moleculars implicats.

 

Recomanacions

Fins que aquesta substància siga prohibida, com ja ha ocorregut en alguns països, els investigadors de la UA i la UMH recomanen el principi de precaució: utilitzar recipients que no siguen de plàstic i optar per ceràmica i vidre. «És important evitar envasos marcats amb el número 3 i 7 dins d’un triangle ja que són els que més quantitat de BPA contenen», afigen. D’altra banda, adverteixen, el problema augmenta amb l’exposició a la calor ja que la substància migra a l’aliment per la qual cosa destaquen no escalfar aliments envasats en plàstic o en tuppers.

 

Referència:

«Bisphenol A Regulates Sodium Ramp Currents in Mouse Dorsal Root Ganglion Neurons and Increases Nociception», Scientific Reports (2019) DOI: 10.1038/s41598-019-46769-6

 

Notícies relacionades:

Investigadors de la Universitat d’Alacant relacionen l’augment de casos de diabetis amb la creixent aparició en sang de Bisfenol A

La CE concedeix dos projectes per a desenvolupar el primer sistema d’identificació de disruptors endocrins

 

DRG_neuron1 DRG_neuron2

 

Imatges: Neurones nociceptores (diàmetre: 10-20 micres) encarregades de transmetre la sensació de dolor. Cedides per Sergi Soriano (UA)

 

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464