Saltar apartados

Projecte Domus-L'Alcúdia de la Universitat d'Alacant: arqueologia en temps de pandèmia

L’equip ha dissenyat una estratègia d’investigació compatible amb el període de confinament 

Perquè els estudiants puguen seguir les pràctiques de manera virtual han ideat el projecte col·laboratiu a través de WhattsApp ‘La teua ceràmica em sona’ 

Per les deixalles trobades les conclusions ‘permeten situar la important reforma arquitectònica del sector excavat en el govern de la dinastia julioclàudia’

 

Arqueologia1
Arqueologia2
Arqueologia3
Arqueologia4
Arqueologia5

 

Fotografies cedides per l'equip investigador

 

Imatge 1: Inici de l'excavació quarta campanya i suspensió

Imatge 2: treballs a distància

Imatge 3: whatssapp “La teua ceràmica em sona”

Imatge 4: ceràmica, vas decorat amb cara humana

Imatge 5: excavació

 

Alacant. Divendres, 3 d’abril del 2020

La Universitat d’Alacant inicia la quarta campanya d’excavació arqueològica amb el projecte «Domus-L’Alcúdia. Viure a Ilici», que duu a terme l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH). Les excavacions van començar el dia 2 de març en el sector 4F del jaciment arqueològic de l’Alcúdia d’Elx «amb grans expectatives», segons ha manifestat Sonia Gutiérrez, investigadora principal del projecte. La intervenció, que ha vist detinguda l’activitat d’arqueologia de camp aquests dies per la COVID-19 continua, no obstant això, com a arqueologia a casa en el que, utilitzant la metàfora de Gabriel García Márquez, la seua directora principal ha anomenat «arqueologia en temps de pandèmia». «Domus-L’Alcúdia. Viure a Ilici» es desenvolupa en el marc finançat pel programa propi d’ajudes del Vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixement, amb el suport de l’Ajuntament d’Elx, i amb la participació d’estudiants del grau d’Història i del Màster d’Arqueologia Professional i Gestió Integral del Patrimoni de la UA.

L’objectiu general del projecte és documentar la història de la ciutat a través de la seqüència arqueològica completa en un sector mai excavat, indica l’equip, que compta aquesta vegada amb quatre directors de l’excavació: a la catedràtica d’Arqueologia, Sonia Gutiérrez, s’hi uneixen els investigadors Jesús Moratalla i Julia Sarabia, i el tècnic Víctor Cañavate, encara que l’equip d’investigació implicat és molt més ampli i inclou professors de les àrees d’Arqueologia, Prehistòria i Construccions Arquitectòniques de la UA, de la Universitat de Múrcia, investigadors de l’INAPH i del CSIC, entre d’altres.

En les campanyes prèvies van trobar testimonis d’ocupació islàmica primerenca, visigoda i romana del baix imperi, en concret restes d’un carrer i alguns habitatges, i «enguany aspiràvem a fer un salt més en la seqüència històrica del lloc», assenyala Gutiérrez. De fet, durant la primera setmana de treball «comencem a albirar, a una profunditat de dos metres respecte al paisatge actual, la trama urbana corresponent possiblement al moment de la fundació de la Colònia Iulia Ilici Augusta». Les enderrocaments de les cases d’aquesta època, construïdes amb murs de terra sobre gruixuts sòcols de pedra, proporcionen abundants ceràmiques, metalls, monedes i tot tipus d’objectes domèstics corresponents al període de la dinastia julioclàudia (al voltant del 20-60 DNE), com detalla la catedràtica. L’excel·lent conservació de l’estratigrafia en aquest sector i la proximitat al lloc on van aparèixer alguns dels vasos més emblemàtics de l’Alcúdia, com el de la famosa ‘Tonta del Bote’, en un potent nivell d’incendi, va generar «una gran expectativa i il·lusió en l’equip, que esperava poder documentar contextos similars als trobats per Alejandro Ramos Folqués en la dècada dels anys 40 del segle XX. I, per què no, arribar als nivells romans republicans i ibèrics abans de concloure-hi els treballs. No obstant això, no comptàvem amb l’enemic silenciós i volàtil que ens ha colpejat», confessa Gutiérrez.

És per aquest motiu, en el marc de l’alerta per coronavirus COVID-19 i seguint les instruccions del govern i les autoritats acadèmiques, la direcció del projecte Domus-L’Alcúdia va suspendre temporalment l’activitat arqueològica el divendres 13 de març, «amb només dues setmanes de treball de camp, per a garantir la seguretat de tots els membres de l’equip (estudiants, investigadors, tècnics i peons), es van protegir in situ els vestigis descoberts i es van notificar les mesures adoptades a les autoritats competents», declara la investigadora.

 

Arqueologia en temps de pandèmia

Però deixar d’excavar no significa deixar d’investigar. En espera de poder reprendre les excavacions en circumstàncies millors i abans d’anar-se’n a casa, l’equip va arreplegar tota la documentació que genera una excavació en curs, tant virtual com material, inclosos els materials pendents de neteja i catalogació que es van traslladar amb l’equip. Per a continuar amb el treball iniciat, han dissenyat una estratègia d’investigació compatible amb el període de confinament. Des d’aleshores Domus «ha obert les portes de nombroses cases i ordinadors, els de tot l’equip, per a seguir treballant units en la part fonamental», apunta la investigadora. Així, per exemple, Víctor Cañavate gestiona la informació estratigràfica i fotogramètrica, fent fitxes, matrius, plans i ortofotos del que s’hi ha excavat; Raquel Bujalance, amb la col·laboració de Violeta Martínez i Victoria Amorós, porta al dia l’inventari dels materials i en cataloga els nous; mentre Carolina Doménech estudia els repertoris numismàtics, ambdues tasques crucials per a datar els contextos arqueològics. Julia Sarabia i Sonia Gutiérrez treballen en la memòria científica del projecte, que en breu s’oferirà en obert a la comunitat científica en el Repositori Universitari, com en anys anteriors (fase II i fase I).

Per part seua, Jesús Moratalla ha rentat, ordenat i estudiat els materials de l’última unitat excavada, crucial per a establir la cronologia de les últimes restes arqueològiques trobades a l’excavació, al mateix temps que ha organitzat un projecte col·laboratiu a través de WhattsApp – el programa «La teua ceràmica em sona»- perquè els estudiants puguen seguir les pràctiques de forma no presencial, i cataloguen des de casa les peces ceràmiques que podien ser determinants per a la datació d’aquestes restes. Per a això, cada un ha rebut la fotografia d’una peça perquè en descobrira la forma, l’origen i la cronologia, d’acord amb la bibliografia recomanada.

Les conclusions han sigut d’una gran importància, assenyala Jesús Moratalla, perquè diverses peces corresponen al primer terç del segle I DNE (sigil·lades sud-gàl·liques i ceràmiques de parets fines, especialment, el vas decorat amb un rostre humà, datatble entre els anys 25-75 DNE), «la qual cosa ens permet situar la important reforma arquitectònica del sector excavat en el govern de la dinastia julioclàudia. Com per sota d’aquests nivells començava a aparèixer una nova fase arquitectònica, podem suposar que la Colònia Iulia Ilici Augusta i els enigmes que la seua fundació implica, estan esperant que llegim una nova pàgina del llibre de la terra on es compila la seua història», conclou Sonia Gutiérrez, resumint el sentir de l’equip amb aquesta afirmació: «tornarem novament a l’Alcúdia, a les aules i als carrers; però mentrestant el projecte Domus-L’Alcúdia continua ‘obert per excavacions’ des de les finestres virtuals i físiques de les domus de tots les persones que hi col·laboren».    

 

Reproducir

 

Reproducir

 Declaracions de Sonia Gutiérrez, directora del projecte

 

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464