Saltar apartados

Tres investigadores lideren els únics projectes Prometeu concedits a la Universitat d'Alacant

Astrofísica Estel·lar, amb Amparo Marco, Arqueologia, amb Sonia Gutiérrez, i Economia, amb Carmen Herrero, reben les subvencions públiques de Conselleria

Investigadores_Prometeu

Foto grup, d'esquerra a dreta, Sonia Gutiérrez Lloret, Amparo Marco Tobarra i Carmen Herrero Blanco

 

Amparo_MarcoAlacant. 5 de febrer de 2020

Som pols d’estrelles. La Ciència dóna la raó a aquesta frase tan poètica i l’astrofísica Amparo Marco Tobarra, a la Universitat d’Alacant, cerca respondre a la pregunta sobre com ha evolucionat químicament l’Univers, per a entendre com estem ací.

Al principi, les estrelles només estaven compostes d’hidrogen i heli. Després va aparèixer en el medi interestel·lar, que és el medi del qual es formen les estrelles, la resta de components; es tracta d’elements més pesants, com a conseqüència de la mort de les estrelles. «Quan moren les estrelles, són les que proporcionen els elements més pesants al medi interestel·lar, i això permet que les noves generacions d’estrelles tinguen composicions químiques complexes».

Amparo Marco dirigeix el Grup d’Astrofísica Estel·lar (AE) de la Universitat d’Alacant. La professora i investigadora del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal és una de les tres dones de la UA que ha obtingut subvenció del programa Prometeu per a grups d’investigació d’excel·lència – Prometeu 2019, projecte públic finançat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

«Projecte Astrofísica massiva: disseny, construcció i explotació científica de la major base de dades sobre estrelles de gran massa» va començar el passat 2019 i té data de finalització fixada per al 31 de desembre de l’any 2022, amb un finançament total de 245.603 euros, distribuït en els quatre anys. Marco Tobarra és la investigadora principal d’aquest projecte multidisciplinari format per un equip en total de dotze persones: tres del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UA; un del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de València; cinc astrofísics, un d’aquests pertanyents al Departament de Física Aplicada de la Facultat de Ciències de la UA; dos astrofísics de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) ; un de l’Institut d’Estudis Espacials de Porto; un postdoc i dos tècnics informàtics del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal de la UA.

Les estrelles de gran massa o estrelles massives són aquelles que tenen vuit vegades la massa del sol. «A Espanya, gràcies als observatoris professionals que tenim i als quals els astrònoms espanyols poden accedir, tenim moltes dades d’estrelles massives», afirma. Aquestes dades, anomenades espectres, són molt valuoses i no són fàcils d’obtenir.

L’espectre permet analitzar la composició química de l’estrella. A més, l’espectre és diferent depenent del tipus d’estrella que tinga (la composició, la temperatura d’aquestes); s’obté mitjançant l’espectrògraf del telescopi, la qual cosa dona una imatge de la descomposició de la llum de l’estrella. D’altra banda, s’obtenen les línies espectrals, que són les que defineixen la composició química de l’estrella.

«La idea és emmagatzemar aquesta informació en una base de dades que serà intel·ligent; permetrà fer anàlisi de dades. Analitzant aquestes línies espectrals es pot saber quin tipus d’estrelles són, perquè es pot determinar la composició química de l’estrella. És molt valuós perquè és el tipus de dades que es necessiten per a completar un altre tipus de dades massiu, com els que provenen del satèl·lit GAIA». Tot això permetrà estudiar l’evolució química de l’Univers.

El projecte que lidera l’astrofísica de la UA parteix de la premissa que la manera de fer astrofísica està canviant. El projecte interdisciplinari aprovat integra les habilitats de diversos experts en informàtica i aprenentatge automàtic en l’equip d’estrelles massives, amb la finalitat de dissenyar noves eines per al tractament i l’anàlisi de dades en grans quantitats. L’objectiu del projecte és dotar d’eines que transformen aquesta base de dades d’espectres d’alta qualitat d’estrelles de gran massa en un portal web accessible inicialment als seus col·laboradors i, finalment, a tota la comunitat científica. Alhora, el projecte té com a finalitat explorar l’ús de les tècniques més actuals en anàlisi massiva de dades per a dur a terme l’aprofitament científic d’aquesta base de dades.

Els investigadors del projecte són Ignacio Negueruela Díez, Jorge Calera Rubio i José Luis Verdú Más, de la UA; Artemio Herrero Davó, de l’IAC; i Juan M García-Gómez, de la UPV. També estan involucrats com a equip de treball Pedro Pastor Seva, de la UA;  Sergio Simón Díaz de l’IAC; Hugo Tabernero Guzmán, de l’Institut d’Estudis Espacials de Porto; i dos tècnics informàtics, Antonio Fernández y Sergio Conejero, més un doctor en Astrofísica, Lee Patrick, contractats amb càrrec al projecte en el DFISTS de la UA.

 

LIMOS. La cultura material com a expressió del canvi socialSonia_Gutierrez

«Som fruit d’un passat plural on la materialitat explica els moments de transició històrica». Amb aquesta frase Sonia Gutiérrez Lloret, catedràtica d’Arqueologia de la UA, resumeix l’origen de qualsevol societat i el mètode del seu projecte. Gutiérrez Lloret dirigeix el grup d’investigació Arqueologia i Patrimoni Històric adscrit a l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH). L’equip d’investigació integrat per Feliciana Sala Sellés; Carolina Domenech Belda; Julia Sarabia Bautista; Ignacio Grau Mira; Lorenzo Abad Casal; Fernando Prados Martínez i Jesús Moratalla Jávega; i la investigadora doctora contractada Victoria Amorós, treballa ja en el projecte subvencionat per a grups d’investigació d’excel·lència del Programa Prometeu, únic referit a la temàtica arqueològica que ha aconseguit finançament.

«En certa manera, els arqueòlegs som els llauradors de la Història», afirma. ‘LIMOS. Litoral-MOntañaS en transició: arqueologia del canvi social a les comarques meridionals de la Comunitat Valenciana’, té com a finalitat estudiar el canvi social, a través de la materialitat de la història. «Això ens permet comprendre qui som». En LIMOS se cerca reconèixer els processos històrics de transformació i transferència cultural que caracteritzen cadascuna de les quatre transicions històriques proposades. Com apunta la investigadora principal del projecte, «la història mai acaba; es construeix des de la dialèctica i es reflecteix en la seua materialitat que és, al cap i a la fi, la que estudiem els arqueòlegs».

Partint des de la cultura material com a expressió de canvi, base del projecte LIMOS, i amb un enfocament arqueològic multidisciplinari i transversal, el grup d’arqueòlegs analitza, de forma comparada, les dinàmiques socials, així com les transferències culturals a partir del seu reflex en els espais construïts, els sistemes de producció i els objectes. «En la materialitat es reflecteix la crisi d’un sistema i la mutació cap a un altre, fet que explica que estudiem, amb preferència, els períodes de transició històrica claus».

La investigació se centra en les societats antigues del sud del País Valencià i els seus processos de transició entre la protohistòria i els inicis de l’edat mitjana (segles VIII a. de C. a XI d. de C.), aplicant l’arqueologia com a instrument històric d’anàlisi de les dinàmiques de transformació social i la cultura material com a expressió del canvi.

Per a materialitzar aquesta anàlisi del canvi social, s’han triat quatre moments històrics precisos: la formació de les societats ibèriques en el context de l’impacte fenici (segles VIII- VI a. de C.); la romanització de les societats ibèriques (segles III-I a. C.); la fi de Roma i l’origen de les societats altomedievals (segles V-VII d. de C.); i la islamització i formació d’una societat oriental a Occident (segles VIII-XI d. C.).

Per a això, s’analitzen i comparen casos d’estudi procedents de dos àmbits geogràfics diferents, que són la plana litoral i les valls baixes del Vinalopó i el Segura i la muntanya alacantina.

LIMOS analitza, de forma comparada, les dinàmiques socials (els canvis en els patrons d’assentament, creences, gènere i identitat, estatus social, jerarquies de poder, etc.), així com les transferències culturals (permanències, innovacions i adaptacions) a partir del reflex d’aquestes en els espais construïts, els sistemes de producció i els objectes, en definitiva, la cultura material com a expressió de canvi.

 

 Dones, homes i diferències. Economia i gènere

Per què el nombre de transaccions que fan les dones en els mercats financers és molt menor que el dels homes. L’existència de diferències clares de gènere pel que fa a preferències socials, com és l’aversió al risc en les dones, són alguns dels temes que són objecte del Projecte Economia i gènere.

Carmen_HerreroCarmen Herrero Blanco és la investigadora principal del Projecte Economia i Gènere, projecte Prometeu finançat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Catedràtica emèrita de la UA i investigadora de l’IVIE; doctora honoris causa per la Universitat de Granada i premi Jaume I d’Economia 2017, aquest és, per la circumstància particular professional de la investigadora, l’únic dels tres projectes per al qual s’ha sol·licitat, i concedit, pressupost per a dos anys, 2019 i 2020, i finalitzarà el 31 de desembre del 2020. Com explica l’experta en els camps de Justícia i Salut, Ciències Econòmiques, «es va demanar només dos anys perquè al final del 2020 acaba la meua condició d’emèrita».

Economia i gènere cerca analitzar les raons de les diferències observades entre homes i dones tant en renda, com en capacitat de decisió o paper institucional, tant a nivell empresarial com polític. El projecte tracta el problema des de tres punts de vista: l’individual, el paper dels mercats, i l’institucional i el polític.

La primera part del projecte se centra en les decisions individuals, el paper de les decisions sota risc i ambigüitat, i la percepció diferent d’homes i dones a enfrontar-se a decisions arriscades. De manera específica, l’equip d’experts tracta tres tipus de decisions en les quals el component de gènere s’ha revelat experimentalment com a rellevant, que són les decisions financeres, la presa d’assegurances de salut i les d’inversió en educació.

La segona part del projecte estudia el paper de les institucions; d’una banda, els mercats i, de l’altra, el marc polític i institucional i el paper que les polítiques d’igualtat poden tenir a l’hora de millorar la igualtat d’oportunitats.

La teoria de la decisió s’ha enfocat els últims anys en l’estudi de les decisions sota risc i ambigüitat. En el projecte aprovat els participants aprofundeixen en l’estudi de les loteries amb ambigüitat, l’aversió al risc i les preferències temporals mitjançant un enfocament experimental; aquesta anàlisi serà complementada amb aplicacions empíriques sobre l’efecte de les assegurances de salut en les decisions d’inversió i sobre alguns aspectes de les decisions financeres.

El grup d’investigació té una àmplia experiència internacional i interdisciplinarietat. Està format per la catedràtica Carmen Herrero Blanco, Iñigo Iturbe-Ormaexte, Joel Sandonís, Joshua Miller, Ramón Faulí i Anna Sanz de Galdeano, tots pertanyents al Departament de Fonaments d’Anàlisi Econòmica de la UA, si bé cada membre de l’equip treballa en diferents aspectes d’economia relacionada amb el gènere.

Carmen Herrero apunta que «dones i homes són iguals fins a un cert punt». L’experta raona «el comportament té a veure amb les diferents aptituds davant de problemes econòmics entre dones i homes. Les dones tenen més aversió al risc, fet que no significa que això siga bo sempre».

La metodologia que cal utilitzar en aquest projecte és diferent en funció de cada tema que cal investigar. Alguns aspectes es treballen amb experiments, com les actituds davant de decisions financeres; d’altres amb anàlisi de dades, com l’anàlisi de la situació de la dona en temes relacionats amb salut o educació; o n’hi ha que amb teoria, que proporcionen eines noves per a analitzar diferents fenòmens, com la igualtat d’oportunitats. Els investigadors ja han obtingut resultats parcials del projecte.

A la convocatòria, s’hi van presentar 118 sol·licituds, de les quals només 37 han aconseguit finançament, tres d’aquestes de la UA, les tres amb dones com a investigadores principals.

Les tres investigadores es mostren molt satisfetes per haver obtingut aquest finançament quadriennal per als seus projectes, encara que coincideixen que la resolució tardana (setembre 2019) dificulta executar la primera anualitat d’una forma efectiva.

 

Fotografies: Vicente Pascual. Taller d'Imatge (FGUA).

Reproducir
Reproducir
Reproducir

 

Declaracions d'Amparo Marco

 

Declaracions de Sonia Gutiérrez Declaracions de Carmen Herrero

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464