Saltar apartados

'No és cert que la dessalació del mar ho mate tot', afirma l'investigador de la UA José Luis Sánchez Lizaso

La dessalació d’aigua de mar es planteja com la principal estratègia per al proveïment d’aigua potable, les activitats silvoagropequàries i la indústria manufacturera en països com Xile que s’enfronta a la major sequera de la seua història

 

JoseLuis_SanchezAlacant. Dimecres, 22 de gener de 2020

La dessalació d’aigua de mar es planteja com la principal estratègia per al proveïment d’aigua potable, les activitats silvoagropequàries, i la indústria manufacturera en països com Xile, que viu la major sequera de la seua història i pateix un procés de desertificació de la zona central que, amb l’estrès del canvi climàtic, avança des d’Atacama cap al sud i, segons científics, s’intensificarà entre els anys 2050 i 2100.

Què cal fer perquè la dessalació siga compatible amb la protecció del medi ambient i el seu impacte siga mínim sobre l’entorn marí va ser el contingut de la conferència que a la Universitat de Playa Ancha (UPLA) va oferir l’investigador del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d’Alacant, José Luis Sánchez Lizaso, en el «Seminari Internacional en Temàtiques Ambientals», dies abans que el diari britànic The Guardian destacara l’impacte ambiental que produiria la planta dessaladora d’aigua potable instal·lada a la ciutat d’Antofagasta, quan va publicar que «La sal que bomben de tornada mata tot».

«Són notícies alarmistes i no encertades. No és cert. Tenim bastant experiència sobre com es poden gestionar els abocaments per a reduir els impactes ambientals. Portem 20 anys de monitoratge d’abocaments de dessaladores, i la línia de treball que tenim en col·laboració amb la UPLA és, precisament, aplicar a Xile l’experiència que tenim a Espanya i altres països per a fer més sostenible la dessalació», va explicar Sánchez Lizaso en el seminari organitzat el passat 10 de gener en la UPLA.

A Xile ja hi ha 24 plantes dessaladores operant i hi ha altres 22 projectes en diferents etapes de desenvolupament. Davant d’això, l’investigador de la UA va recalcar que, entre les mesures per a evitar efectes ambientals negatius es troba l’emplaçament de la planta que ha de situar-se lluny d’ecosistemes fràgils i sensibles, captar aigua prèviament filtrada, fer dilució amb aigua de mar abans de retornar la salmorra per a reduir la zona d’influència, i fer seguiment amb base científica.

«Bàsicament l’abocament d’una dessaladora és aigua de mar concentrada que quan es mescla torna a ser aigua de mar. El que cal fer és abocar en unes condicions que permeten es mescle al més prompte possible i no afecte comunitats sensibles. L’impacte és molt de menor que l’abocament d’aigües residuals tractades o de mineria. A més, sabem com es poden evitar aquests impactes», va apuntar l’investigador de la UA que ja fa cinc anys que estudia la influència de la dessalació d’aigua de mar a Antofagasta i Espanya.

 

Contaminants críticsAdoracion_Carratala

D’altra banda, en la línia de la gestió de la contaminació atmosfèrica, la catedràtica mediambiental de la Universitat d’Alacant, Adoración Carratalá, es va referir als contaminants crítics que afecten actualment el país, com també als avanços aconseguits per a reduir les emissions mitjançant programes de vigilància.

«Els compostos estan molt clars, aquests són els òxids de nitrogen i les partícules menudes són els problemes més apressants que tenim en aquests moments. També l’ozó, que és un contaminant que es genera a partir dels òxids de nitrogen i dels compostos orgànics volàtils, pot afectar la salut i disminuir l’esperança de vida», va explicar Carratalá.

Canviar el tipus de motor d’un automòbil no resol la reducció d’emissions, va dir la investigadora de la Universitat d’Alacant, sinó que disminuir la concentració de vehicles en determinats ambients, dificultar-ne l’accés i l’ús, entre altres mesures.

Font: Universitat de Playa Ancha (Xile)

 

Notícies relacionades:

El catedràtic de la UA José Luis Sánchez Lizaso presideix a Almeria la reunió anual del Fòrum Científic per a la Pesca Espanyola al Mediterrani

Un estudi en el qual participa la UA indica que les prades d’angiospermes marines d’Europa mostren signes de recuperació per la millora de la qualitat de l’aigua

La Universitat d’Alacant assessora el Parlament Europeu en matèria de Pesca per a revertir l’estat de sobreexplotació del Mediterrani

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464