Saltar apartados

El grup GIRAUA-CICOP de la Universitat d'Alacant ultima les obres de rehabilitació de l'Acueducto de los Cinco Ojos, d'Asp

L’ajuntament el mantindrà com a instal·lació de valor cultural i turístic

‘Els materials han de funcionar com la pell de l’ésser humà; que no hi entre l’aigua, però que transpire', concreta Miguel Louis per a explicar els detalls de la rehabilitació

Aqüeducte_Asp_5ojos

 

Alacant. 29 de gener de 2020

El Grup d’Investigació en Restauració Arquitectònica de la Universitat d’Alacant (GIRAUA-CICOP), que dirigeix el catedràtic de Construccions Arquitectòniques Miguel Louis Cereceda, va encetar el 23 de juliol passat les obres de rehabilitació de l’aqüeducte d’Asp, en el tram denominat Acueducto de los Cinco Ojos, el tram més important. Aquest és un dels dos últims treballs de rehabilitació als quals GIRAUA-CICOP s’ha presentat com a Universitat d’Alacant, i del qual va resultar guanyador després d’haver licitat en concurs públic. El segon és el palau de Rubalcava, a Oriola, obra molt més important i edifici de 1917. Miguel Louis detalla els aspectes més destacats de la reparació.

A mitjan mes de maig, la UA va rebre l’adjudicació dels dos treballs. L’ajuntament va traure a concurs el març de 2019 la direcció de les obres de l’Acueducto de los Cinco Ojos. El setembre de 2018, GIRAUA va elaborar el projecte bàsic i d’execució de l’Acueducto de los Cinco Ojos, el més important dels trams que queden en peu. El novembre de 2017 els van encarregar un estudi dels materials i l’estructura de l’aqüeducte amb la finalitat de dilucidar quina seria la millor solució tècnica per a la possible intervenció. Inicialment, el desembre de 2016, el grup d’investigació de Miguel Louis va presentar el Pla Director de l’Aqüeducte d’Asp, encarregat per l’Ajuntament d’Asp.

Si bé el temps d’execució de la rehabilitació estava previst que fóra de quatre mesos, començant el juliol passat, Miguel Louis aclareix que el treball de rehabilitació «ha anat molt lent a causa dels problemes de la riuada de setembre passat, ja que no s’hi podia accedir». Així, els va ser concedida pròrroga, i la data de finalització es va fixar per al primer d’abril. En aquest sentit, confessa que durant els dies de Nadal han avançat força i ja estan acabades dues terceres parts de les obres. «La idea és que no quede absolutament nou. Estem recuperant la imatge que tenia del segle XVIII, però també incorporant-hi materials nous i respectant les intervencions que s’hi han fet en els segles XIX i XX», ha precisat.

En aquest sentit, amb el cartell d’«obert per obres» penjant encara, l’Ajuntament d’Asp, interessat en la recuperació del patrimoni de la localitat, ha organitzat una visita a l’aqüeducte amb els veïns de la població per al diumenge 2 de febrer. Per a fer-ho llogarà autobusos.



Antecedents

La conducció d’aigües del bisbe Tormo des d’Asp fins a Elx respon a la contínua falta d’aigua potable que patia Elx. Des del final del segle XVII i al llarg del XVIII, el Consell d’Elx va estudiar la possibilitat de canalitzar aigües dolces des d’Asp, i amb aquesta finalitat arribaria a elaborar fins a quatre projectes diferents per a menar aigües des de diferents fonts d’Asp. Assenyala Louis que «el pantà d’Elx és dels més antics d’Europa, perquè hi havia molta necessitat d’aigua, però la construcció es va fer sobre terreny d’aigües salobres, de manera que es va descobrir després que aquesta aigua no servia». L’expert narra que es va construir després la Séquia Major d’Elx i va passar el mateix: l’aigua que contenia no es podia aprofitar. Així és com es va construir l’aqüeducte d’Asp, per a portar l’aigua del riu de Tarafa d’Asp. Aquesta sí, aigua dolça. Corria l’any 1783, i  l’Ajuntament d’Elx va decidir canalitzar aigües des de la font de Barrenas, situada en el llit del riu de Tarafa, amb els auspicis i patrocini del bisbe d’Oriola, José Tormo, i amb l’aprovació del projecte per part del Reial Consell de Castella. Es tracta d’una gran obra d’enginyeria hidràulica, de prop de quinze quilòmetres, que conduïa l’aigua fins a Elx. «A continuació van procedir a fer un conducte amb pedra buidada en forma de O, que és molt complicada d’elaborar, i que es va utilitzar fins al segle XIX», especifica Louis. Encara es conserven nombrosos trams del canal i alguns dels aqüeductes que es van haver de construir per a superar els desnivells i irregularitats del paratge de Los Barrancos, que travessa aquesta conducció, entre els quals hi ha el que és objecte d’aquesta obra.

L’aqüeducte que centra el projecte és el de més envergadura del conjunt de la xarxa, denominat de Cinco Ojos pels seus cinc arcs, té una longitud màxima de 50,15 metres i una altura de 18,17 metres. Consta de quatre arcades de rajola en el nivell superior i una en l’inferior.



Solucions

Per a l’Ajuntament d’Asp, GIRAUA-CICOP ha elaborat quatre actuacions; primer, el pla director; després, l’estudi dels materials i tractaments possibles; a continuació, el projecte de l’aqüeducte, i l’obra actual. L’aqüeducte no té ús ni s’usarà per al transport d’aigües. L’ajuntament el mantindrà únicament com a instal·lació de valor cultural i per a interès del turisme. La zona on està l’aqüeducte és zona protegida, però té molt ús per visitants.

L’execució de l’obra va ocupar els mesos de juliol i agost, temps en què han treballat amb ruixat d’aigua, tant per als elements com per a les persones que hi treballen «perquè és una zona on no hi ha ombra», afirma.

Els experts han realitzat l’estudi de deformacions estructurals «perquè té un moviment d’un pilar cap avall», especifica el director del grup. En aquest sentit, estan recuperant tota la fàbrica de rajola i les parts malmeses de la fàbrica de pedra per a deixar tot en bones condicions. «Té algunes lesions greus, encara que no és el que més risc de caiguda té», afirma Louis.

GIRAUA-CICOP projecta conservar al màxim la imatge actual de l’aqüeducte restaurant i reposant acabats existents en l’actualitat i aquells que s’han considerat necessaris per a la correcta comprensió arquitectònica de l’aqüeducte.

El plantejament és realitzar totes les actuacions necessàries per a evitar que es continue deteriorant l’aqüeducte per efecte de l’aigua, provinga de filtracions, d’ascensió capil·lar o per escorriments en la base de les fàbriques.

A més, es projecta consolidar les parts tant en elements petris com de fàbrica de rajola que es troben arenitzades i hidrofugar les zones que puguen tenir acumulació d’aigua ocasional aplicant-hi productes assajats prèviament.

«Bàsicament, l’obra és de reforçar; cal injectar, hi ha molts clevills perquè hi ha molta rajola que està descomposta». Louis explica que, quan es va erigir l’aqüeducte, totes les fàbriques de la zona es van posar a fabricar rajola per a construir-lo. Moltes rajoles no estan ben cuites, perquè, si no s’arriba a la temperatura de cocció precisa de la ceràmica, cosa que els professionals denominen quinquerització, es deteriora. GIRAUA-CICOP les substituirà.

Els estudis previs de petrologia que s’han realitzat amb microscòpia electrònica per a caracteritzar tant les pedres com les rajoles i els morters, els han permès conèixer que es tracta d’una pedra negra, «una dolomia», concreta el catedràtic. «Tenim localitzada la zona d’on es va extraure. Per sort, n’hi ha poca per a reposar. Això ens serveix després per a veure els tractaments de consolidació», tractaments que han assajat en el laboratori. «No se’n veu cap rastre. Això és bo, encara que puga no semblar-ho.» Louis conclou que són bons materials: «Els materials han de funcionar com la pell de l’ésser humà; que no hi entre l’aigua, però que transpire», exemplifica.

Més detalls sobre aquest aqüeducte dels cinc ulls donen idea de la seua construcció i reformes posteriors. «El morter original està fet amb calç i alguns revestiments estan fets amb algeps. L’algeps no aguanta bé la humitat. Hi han posat revestiment de ciment i el ciment no transpira. La calç sí que transpira. Per això, nosaltres usem calç per als morters».

La pròxima obra del grup d’investigació serà el Palau Rubalcava d’Oriola. L’adjudicació de la redacció del seu projecte es notificava a la UA el 16 de maig, però encara tardarà a executar-se. Els experts van presentar el projecte bàsic a l’agost i l’informe de deficiències requerit, aquest Nadal.

Imatges cedides per Miguel Louis.

 

Obres_enero2020_1 Obres_enero2020_2 Obres_enero2020_3

Imatges: Obres en gener 2020, detalls de rehabilitació

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464