Saltar apartados

Un estudi en població gitana posa de manifest l'impacte de la Covid-19 en diferents dimensions de la inclusió social

Més de la meitat de les llars enquestades han vist reduïts els seus ingressos i vuit de cada deu nuclis familiars han tingut dificultat per a accedir a l’alimentació bàsica

Dirigit per la Universitat d’Alacant, el treball compta amb investigadors de la Universitat Pública de Navarra, l’Institut de Salut Carlos III, així com diferents associacions d’àmbit nacional

 

Estudi_PoblacionGitana

En la imatge, part de l’equip responsable de l’«Enquesta sobre l’impacte de la Covid-19 en la població gitana 2020»

 

Alacant. Dimecres, 29 de juliol de 2020

Amb la finalitat d’analitzar les conseqüències de la Covid-19 en població gitana, la Universitat d’Alacant (UA) ha dirigit un nou estudi per a determinar els impactes de la pandèmia en àmbits com la salut, l’educació, l’ocupació o en els ingressos econòmics, en famílies usuàries d’entitats gitanes d’arreu d’Espanya.

Els resultats, afirma el director de l’estudi i doctor en Sociologia de la Universitat d’Alacant Daniel La Parra, reflecteixen que «la Covid-19 ha posat en evidència les desigualtats preexistents al nostre país, també en el cas de la comunitat gitana».

L’equip de treball, en el qual han participat investigadors de les universitats públiques d’Alacant i Navarra i de l’Institut de Salut Carlos III, així com les associacions gitanes UNGA (Astúries), FAGA (Comunitat Valenciana), Red Artemisa (Madrid), Gaz Kalo (Navarra), Nevipen (Biscaia) i la Xarxa Etatal Equi-Sastipen-Rroma, ha dut a terme una enquesta telefònica, entre el 12 d’abril i el 10 de maig de 2020, a 592 llars que es trobaven en la fase 0 de confinament.

Per a analitzar la situació en contextos diversos i territoris amb realitats polítiques, socials i econòmiques diferents, els investigadors han seleccionat famílies gitanes situades a Astúries, Comunitat Valenciana, Madrid, Múrcia, Navarra i Biscaia. Els resultats de l’estudi ja han sigut publicats en la web de Ministeri de Sanitat.



Resultats per àmbits

En l’àmbit de la salut, la incidència de la pandèmia es reflecteix en un empitjorament en l’autopercepció de la salut. Si el percentatge de les persones que consideraven que la seua salut era «dolenta» o «molt dolenta» arribava al 2,6 % abans de la pandèmia, durant el confinament augmenta fins al 17%, i es duplica el percentatge de persones que consideren la seua salut «regular» (del 18,8 % al 34,8 %). Així mateix, vuit de cada deu persones enquestades declaren que en la seua llar hi ha hagut durant el confinament algun problema de salut diferent de la Covid-19. La majoria (82 %) fan referència a problemes d’«ansietat o depressió», circumstància que mostra l’alt impacte emocional que la situació ha generat en aquestes llars.

En relació amb l’educació, l’informe apunta que «la meitat de les llars amb menors refereixen haver trobat dificultats perquè seguisquen els estudis des de casa». Diverses són les bretxes a les quals al·ludeixen. La primera és la bretxa digital, que afecta el 26 % de les llars que declaren no disposar d’equipament informàtic. La segona és la bretxa de transmissió de coneixement, en què s’ha observat que en un 18 % del total de llars declara que els i les menors no poden comprendre els continguts o tasques proposades pel professorat i, a més, que en un 14 % de llars s’afirma no comptar entre els seus membres amb alguna persona que puga donar suport a l’estudiant o estudiants en la comprensió de les tasques o dels continguts de les matèries d’estudi. La tercera bretxa és l’escolar, en què es troba que un 17 % de les llars expressa com a dificultat la falta d’instruccions per part del professorat o dels centres escolars, i el 15 % de la mostra refereix no tenir accés als llibres de text i als materials necessaris. «Tant la bretxa digital detectada, com l’escolar o la de transmissió de coneixement, podrien contribuir a empitjorar els processos educatius d’un alumnat que, segons els estudis disponibles, ja estava en una greu situació de desigualtat educativa», explica l’investigador de la Universitat Pública de Navarra i coordinador de l’estudi Javier Arza.

Pel que fa a l’àmbit de l’ocupació, explica des de la UA Daniel La Parra, «una de cada dues persones entrevistades ha vist l’activitat laboral de membres de la seua llar perjudicada d’alguna manera durant el confinament: pèrdua d’ocupació, impossibilitat de treballar, ERTO». La gran majoria, el 90 %, assenyala que en la seua llar cap persona ha pogut adaptar l’activitat laboral al teletreball. «Aquest, per descomptat, ha sigut un factor que ha impactat negativament en l’ús dels membres d’aquestes llars», destaca.

Així mateix, una mica més de la meitat de les llars han patit una notable reducció dels ingressos econòmics. Ha pujat vint punts el percentatge de llars que afirmen tenir entre els seus membres una sola persona amb ingressos (del 41,4 % al 61,2 %), així com les llars que no tenen cap ingrés, que augmenten set punts (del 2,6 % al 9,5 %). En aquest sentit, els investigadors responsables de l’estudi assenyalen que «una de les expressions més dramàtiques d’aquesta reducció d’ingressos econòmics és l’aparició de dificultats per a accedir a l’alimentació bàsica, que afecta (en major o menor mesura) vuit de cada deu llars».

A més, a la incidència dels problemes esmentats s’hi suma una presència notable de la percepció de discriminació en aquestes llars. «Un 56 % de les persones enquestades responen que s’ha incrementat la discriminació cap a la població gitana des de l’inici de l’estat d’alarma, i un 20 % assenyala que ella mateixa o algun membre de la seua llar ha experimentat discriminació de manera directa», aclareix Javier Arza.



Factors protectors

Sortosament, explica Arza, «els resultats de l’enquesta també ens mostren factors protectors, com és la cohesió de la família extensa, que continua mantenint-se forta i ha esmorteït l’impacte de la pandèmia. El mutualisme de la comunitat gitana ha servit per a afrontar més bé les necessitats, les pèrdues i els danys ocasionats per aquesta crisi. Com a complement a aquest mutualisme tradicional, l’associacionisme ha tingut un paper fonamental de suport per a moltes famílies gitanes durant el confinament», apunta.

En definitiva, assenyalen els experts, «l’impacte de la pandèmia en els sectors en situació de més vulnerabilitat de la nostra societat ha de posar el focus sobre la insuficient inversió prèvia en habitatge social, en educació inclusiva, en ocupació digna i segura, en rendes mínimes d’inserció, en atenció sanitària comunitària, o en lluita contra la discriminació, entre altres necessitats. Per això, les polítiques en l’era de la postpandèmia han d’incorporar una perspectiva multidimensional i un enfocament d’intervenció intersectorial orientat cap a l’equitat. A més, serà fonamental garantir la participació real de la població, en aquest cas de la població gitana i de la seua societat civil, en el disseny, desenvolupament i avaluació de totes les polítiques», conclouen.

L’informe complet de l’«Enquesta sobre l’impacte de la Covid-19 en la població gitana 2020» està disponible en la web del Ministeri de Sanitat a través d’aquest enllaç. Després de valorar els resultats de l’enquesta dirigida per la Universitat d’Alacant, el Consell Estatal del Poble Gitano ha establit unes línies d'intervenció i recomanacions.



Notícies relacionades:

La comunitat romaní espanyola, el Covid-19 i les desigualtats d’una pandèmia

La Universitat d’Alacant lidera un projecte per a analitzar la violència de gènere i respostes sociosanitàries durant la crisi de la Covid-19


 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464