Saltar apartados

La Universitat d'Alacant i la Fundació Aquae incrementen els esforços en la lluita contra l'«epidèmia» dels residus plàstics

En el marc del doctorat industrial en Microplàstics, impulsat conjuntament, s'han centrat a estudiar polímers sintètics

Amb l'arribada del coronavirus s'ha multiplicat la producció i el consum de material plàstic, sobretot d'usar i tirar

A pesar que els microplàstics són un problema ambiental d'escala planetària, no hi ha un protocol d'actuació estàndard que servisca de referència per a la comunitat científica

 

DoctMicroplasticos
DoctMicroplasticos2

 

Alacant. Dilluns, 29 de juny de 2020

La pandèmia de la COVID-19 ha derivat en un augment significatiu en l'ús del plàstic, tant en hospitals com a les llars, sobretot d'usar i tirar. Una situació que genera a tot el món un volum de residus plàstics més elevat, molts dels quals es convertiran amb el temps en microplàstics. Un problema ambiental d'escala planetària que és a l’epicentre dels estudis del doctorat industrial en Microplàstics que la Fundació Aquae i la Universitat d'Alacant, juntament amb les empreses Interlab i Labaqua, impulsen des del gener amb l'objectiu de contribuir a la lluita contra el plàstic, que cada any contamina els nostres oceans amb tretze milions de tones.

Com a conseqüència de les mesures higièniques d'aquests mesos, el plàstic s’ha tornat a utilitzar de manera massiva com a superfície aïllant, siga en pantalles facials, en mampares a les caixes dels supermercats o en productes d'un sol ús i embolcalls d'aliments. Un material que és responsable de gran part dels residus contaminants que s'acumulen al nostre planeta. Només a Espanya, el seu consum anual supera els 3,5 milions de tones, dels quals 2,5 milions es converteixen en residus.

Segons explica Débora Sorolla, la doctoranda becada per a realitzar aquesta investigació, «la convivència amb el coronavirus ha fet ressorgir entre la ciutadania l'elecció de productes plàstics d'un sol ús, ja que són més higiènics. Tot i així, confie que, una vegada haja passat aquesta crisi, tornarem a utilitzar-los menys, fins i tot, en reduirem el consum perquè una gran majoria s'ha adonat de fins a quin punt l'ésser humà contamina el planeta».

El 94 % dels residus plàstics que s'acumulen en el medi ambient, contaminant-lo, són microplàstics. Per això, el primer objectiu d'aquest doctorat és validar científicament una metodologia analítica que permeta aplegar i analitzar dades sobre aquests microresidus de forma estandarditzada, una reivindicació de la comunitat científica, atès que fins avui no hi ha cap mètode estàndard per al seu mostreig, extracció, identificació o purificació.

Aquest doctorat, que es desenvolupa des de fa sis mesos, s’ha hagut de centrar exclusivament en la part teòrica de la investigació durant el confinament i ja fa tres setmanes s’ha pogut reprendre la part pràctica. Actualment s'estan comparant diferents tècniques analítiques per a trobar quina és la ideal a l'hora de detectar i caracteritzar aquests residus inferiors a 5 mm, utilitzant polímers model de microplàstics que abunden en el medi ambient.

«En aquesta primera fase analitzem polímers sintètics purs, adquirits comercialment, abans d'analitzar mostres reals de microplàstics que es poden trobar en la natura. D'aquesta manera ens assegurem que les dades obtingudes en els experiments es deuen a un tipus de polímer determinat. Els microplàstics que trobem en el medi ambient solen estar formats per barreges de polímers i possibles additius o altres substàncies; per això, usant polímers model simplifiquem el problema, estudiant-los un a un», indica Sorolla.

En aquests moments s'analitza un ampli grup de polímers sintètics per a intentar cobrir la varietat més extensa possible: «Hem seleccionat els que majoritàriament se solen trobar en el medi ambient, com el poliestirè, el polipropilè (envasos per a aliments), el policlorur de vinil (finestres o canonades), la poliamida, polièsters saturats com el PET (envasos de begudes) o el polietilè d'alta i baixa densitat (bosses de plàstic)».

Una vegada conclòs l'estudi de polímers s'analitzaran microplàstics en mostres reals, una anàlisi que presenta dues grans dificultats: la mateix complexitat del microplàstic en si i la variabilitat de la matriu, és a dir, de tot el que envolta aquest microresidu. «No és el mateix un microplàstic en una aigua dolça que en una aigua salada, ni tampoc és el mateix una d'aquestes partícules en l'aigua potable que en l'aigua residual», explica la doctoranda.


Microplàstics primaris i secundaris

Aquest doctorat (2020-2022) analitzarà els microplàstics tant primaris com secundaris, en la composició dels quals es troben els polímers estudiats durant la primera fase. En la segona fase s'avaluarà l'eficàcia dels tractaments per a eliminar-los i en la tercera fase del doctorat s'analitzaran els efectes sanitaris i mediambientals dels principals microplàstics identificats en tot el cicle.

Els microplàstics primaris es fabriquen específicament per a ús industrial, com els productes de cosmètica (cremes exfoliants, sabons o pastes de dents). Quan ens llavem les dents, per exemple, aquests microplàstics acaben en les aigües residuals, i com que els sistemes de depuració d'aigües residuals no són capaços de retenir aquestes partícules tan xicotetes, aniran pararan als rius i, d'ací, a mars i oceans.

Per part seua, els microplàstics secundaris s'originen a partir de la degradació física, biològica i química de grans objectes de plàstic, com les bosses i botelles de plàstic o les xarxes de pesca que arriben a la mar. Es formen, principalment, per la degradació de residus plàstics que no s'han rebutjat adequadament, pel desgast dels pneumàtics i per la rentada de teixits sintètics (s'estima que cada vegada que posem una llavadora s'emeten unes 2.000 partícules de fibres de microplàstic).

Els últims deu anys, els humans hem produït més plàstic que en tota la nostra història, una situació que s'agreujarà amb el temps, ja que la producció de plàstic no para de créixer: el 2015, el món va produir 380 milions de tones de plàstic, i per al 2050 es preveu que es generaran més de 1.000 milions de tones, xifra que podria generar que, per a aquesta data, a la mar hi haja més plàstic que peixos.

«Els plàstics d'un sol ús estaran prohibits a la UE el 2021, prohibició que està molt bé, però crec que el nostre país hauria d'acompanyar aquesta mesura amb d’altres, com una millora en la gestió dels residus plàstics. Ja hi ha molts països a Europa que donen una bonificació als ciutadans que retornen els envasos de plàstic, una mesura encertada que, a més, està tenint molt bons resultats», conclou Débora Sorolla.


Més info

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464