Saltar apartados

Un estudi de la Universitat d'Alacant assenyala la necessitat d'incloure les zones hiperàrides en el domini de la desertificació

Publicat en Nature Sustainability, l’article adverteix que l’ús massiu de les aigües subterrànies amb finalitats agràries amenaça amb deteriorar aquestes zones de manera irreversible

En les terres seques viuen 2.100 milions de persones, es troba el 50% de la ramaderia mundial i el 44% de les terres de cultiu

 

Sàhara_Atlantico_JaimeMartinezValderrama

Sàhara Atlàntic. Autor: Jaime Martínez Valderrama

 

Alacant. Dimarts, 23 de juny de 2020

Un estudi liderat pel Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d’Alacant (UA) i publicat en Nature Sustainability, assenyala la necessitat d’incloure les zones hiperàrides en el domini de la desertificació. L’ús massiu de les aigües subterrànies amb finalitats agràries amenaça amb deteriorar-les de manera irreversible i, amb això, àmplies regions perdrien per sempre aquest recurs vital i es desertificarien.

Coincidint amb el Dia Mundial per a Combatre la Desertificació i la Sequera, que va tenir lloc el passat 17 de juny, Nacions Unides assenyala que «la desertificació és la degradació de les zones àrides, semiàrides i subhumides seques a conseqüència de les variacions climàtiques». En aquestes terres seques, hi viuen 2.100 milions de persones, s’hi troba el 50% de la ramaderia mundial i el 44% de les terres de cultiu. S’estima que entre el 10-20% d’aquests 59 milions de km2 estan severament degradats i uns 250 milions de persones es veuen directament afectades per això. A més, s’espera que el calfament global i les sequeres més intenses i duradores associades al canvi climàtic podrien agreujar aquestes xifres.

No obstant això , encara persisteixen alguns dubtes conceptuals al voltant de la desertificació, fet que impedeix el desenvolupament d’eines adequades per a la seua detecció i solució. El treball liderat per l’investigador postdoctoral del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la UA, Jaime Martínez Valderrama, aprofundeix en una d’aquestes inconsistències i posa de manifest la necessitat d’estendre l’àmbit de la desertificació a les zones hiperàrides que ocupen 9,5 milions de km2. D’altra banda, insisteix en la necessitat de dissenyar indicadors d’alerta primerenca específics per a aquests llocs.

Les zones hiperàrides coincideixen amb els deserts més extrems que poden trobar-se a la Terra, on se suposava que era impossible l’activitat humana i, per tant, la desertificació. «Dit d’una altra manera, qui imaginaria que es podien desertificar els deserts? El desenvolupament de la tecnologia de perforació de pous i la disponibilitat d’energia barata ha permès el bombament d’aigües subterrànies a gran escala. L’auge d’explotacions agrícoles en llocs impensables (com les vaqueries del desert Aràbic) ha suposat la deterioració d’aquests immensos reservoris d’aigua. Així, les regions hiperàrides han entrat de ple en la definició de desertificació. A més, la progressiva acidificació del clima està convertint territoris que eren àrids en hiperàrids. Si ens atenim a l’actual definició de desertificació aquests quedarien automàticament alliberats del problema malgrat que es poden desertificar», explica Martínez Valderrama.

«Aquests arguments justifiquen la necessitat d’ampliar l’àmbit de la desertificació a les regions hiperàrides i la necessitat de dissenyar eines específiques per al monitoratge d’aquestes, que han de centrar-se en el seguiment de les zones de regadiu i dels nivells piezomètrics de les masses d’aigua subterrànies explotades», indica el Fernando T. Maestre, investigador distingit de la UA, director del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global i investigador principal del projecte BIODESERT, finançat pel Consell Europeu d’Investigació i que ha permès dur a terme aquesta investigació.

 

Referència

Martínez-Valderrama, J., Guirado, E., Maestre, F.T. 2020. «Desertifying deserts». Nature Sustainability, doi: 10.1038/s41893-020-0561-2

 

Notícies relacionades:

Un estudi internacional adverteix que l'escalfament global pot augmentar els patògens de plantes transmesos pel sòl

L'investigador de la UA Fernando T. Maestre, únic espanyol nomenat Fellow 2020 de la Societat Ecològica d'Amèrica

Una investigació de la UA adverteix que el canvi climàtic provocarà canvis dràstics en els ecosistemes àrids

 

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464