Saltar apartados

La UA presenta L'Exili Republicà al Nord d'Àfrica, el nou projecte de l'Arxiu de la Democràcia

El projecte recupera la memòria d'un dels exilis més oblidats, el de prop de 15.000 republicans espanyols a les terres del nord d'Àfrica

La presentació és l'aportació de la UA a la celebració del Dia Internacional dels Arxius

 

Exili_republicano1
Exili_republicano2
Exili_republicano3

 

 

Exili_republicà_invitacionAlacant. Dimarts, 9 de juny de 2020

L'Arxiu de la Democràcia de la Universitat d'Alacant presenta el seu nou projecte, L'Exili Republicà al Nord d'Àfrica, amb un acte en línia que tindrà lloc dijous, 11 de juny, a les 19 hores. L'acte de presentació comptarà amb les intervencions de Jorge Olcina, director de la Seu Ciutat d'Alacant; Mercedes Guijarro, directora de l'Arxiu Universitari; Juan Martínez Leal, historiador i membre del  Consell Assessor de l'AD, i Carles Cortés, vicerector de Cultura, Esport i Llengües.

L'Exili Republicà al Nord d'Àfrica té com a objectius recuperar la memòria, aprofundir i difondre el coneixement d'un dels exilis més oblidats, el dels republicans espanyols a les terres del nord d'Àfrica, des del final de la Guerra Civil, el març de 1939, fins a 1962, data de la independència d’Algèria, país que, tal com expliquen els responsables del projecte, va ser el que, sota l'administració colonial francesa, va rebre el contingent més nombrós de refugiats. Aquest nou portal de l'Arxiu de la Democràcia tracta la vida i el destí d'uns 15.000 espanyols, la majoria homes, però també dones i infants, a vegades famílies senceres, que ho van deixar tot per a salvar i recompondre les seues vides.

L'historiador i membre del Consell Assessor de l'Arxiu de la Democràcia, Juan Martínez Leal, és l'autor i coordinador d'aquest projecte, i afirma que «la pàgina aspira a convertir-se en punt de trobada entre els descendents familiars d'aquells expatriats i dels investigadors de les dues ribes del Mediterrani. Les seues aportacions seran decisives per a crear, a mitjà termini, un centre de recursos i documentació dedicat a l'estudi d'aquest capítol de la nostra història». La ciutat d'Alacant, designada Capital de la Memòria per la Generalitat Valenciana, seria la seu d'aquest centre, perquè no debades va ser el dramàtic escenari final de la Guerra Civil i de l'evacuació de milers de defensors de la República que van embarcar des del port a l'exili nord-africà (com ho van fer des d'altres ports de la costa mediterrània) per a escapar de la repressió dels vencedors.

Per part seua, Mercedes Guijarro, directora de l'Arxiu Universitari i responsable d'edició d'aquest projecte, assenyala que «aquesta activitat és també una aportació de la Universitat d'Alacant a la celebració del Dia Internacional dels Arxius (9 de juny), que s'estén a tot el món al llarg d'aquesta setmana, i que té com a objectiu difondre i visibilitzar els serveis dels arxius a la societat, la recerca i la cultura». Guijarro detalla que en cadascun dels apartats d'aquesta web es pretén mostrar una seqüència, un capítol, del drama que van viure aquests exiliats: la peripècia de l’embarcament a la desesperada, la curta però perillosa travessia, la recepció i quarantena en el port d'Orà i la improvisació dels primers centres d’internament fins al juliol de 1939. Després, el destí de la majoria van ser els camps d'internament, classificació i concentració en zones més allunyades de l'Oranesat i pròximes al desert, en condicions més dures, especialment a partir del començament de la II Guerra Mundial i de la formació del règim col·laboracionista de Vichy a la França ocupada pel nazisme. Des de juliol de 1940, la majoria dels refugiats espanyols van ser integrats forçosament en les Companyies de Treballadors Estrangers i enviats al sud, a treballar en les profunditats del desert del Sàhara, en condicions extremes, en les mines de carbó de Kénadsa i en la construcció del Ferrocarril Transsaharià, on es van crear els camps de treball i disciplinaris, en els quals es va arribar a cotes de crueltat i sofriment extrems.

Altres capítols destacats d'aquest exili els van protagonitzar els marins i els aviadors, especialment els primers, pel fet que la totalitat de la flota republicana (un contingent de 4.000 marins) es va refugiar en el port tunisià de Bizerta, sota administració colonial francesa. Només una minoria va poder escapar del règim d'internament dels camps, pel fet que familiars, amics o organitzacions polítiques o filantròpiques assumien el seu manteniment i custòdia davant les autoritats franceses, sempre després d'una i mil peripècies.

La pàgina del projecte recull en un dels apartats els testimonis en primera persona d'aquests refugiats, els d’unes vides que van ser un dur exercici de supervivència i de superació d'una infinitat d'adversitats. Aquests testimonis constitueixen en el fons la raó de ser d'aquesta pàgina: una lliçó de supervivència, de patiments, però també de lluita, de vida i d'esperança. La pàgina web també presenta una secció dedicada als fons documentals i col·leccions ja existents en l'Arxiu de la Democràcia sobre aquesta temàtica, donats o cedits per familiars de persones de diversa ideologia, republicans, anarquistes o socialistes, que van viure l'amarga experiència de l'exili nord-africà. Hi predominen les col·leccions de fotografies digitalitzades que il·lustren els continguts de la web i que també es poden consultar o descarregar a través del portal audiovisual de la Universitat d'Alacant.

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464