Saltar apartados

És la acció humana, i no el moviment de l'aire en l'atmosfera, la causa de transmissió del coronavirus Covid-19, segons analitza el catedràtic de la UA i president de l'AGE, Jorge Olcina

L'expert demana no confiar en el ‘bon temps’ i la pujada de temperatures dels mesos pròxims com a bàlsam de salvació

Els pitjors efectes s'estan registrant entre 30° i 45° de latitud nord, en una banda de climes temperats, que són frescos o, fins i tot, freds els mesos d'hivern

Constata la millora de la qualitat de l'aire en els grans nuclis urbans d'Àsia i Europa, conseqüència de la reducció d'emissions contaminants

 

Olcina

 

Alacant. Dijous, 26 de març de 2020

El catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d'Alacant i president de l'Associació Espanyola de Geografia (AGE), Jorge Olcina, conclou que és l'acció humana, i no el moviment de l'aire en l'atmosfera, la que ha provocat l'expansió del coronavirus (Covid-19) fins a desencadenar la pandèmia actual.

Contemplant els mapes sobre l'expansió del coronavirus des que es va detectar el primer brot a Wuhan (Xina) fins al moment actual, si s’haguera expandit pel moviment de l'aire en l'atmosfera, Olcina afirma que s'hauria dirigit des de la Xina fins a Amèrica abans d'arribar al continent d'Europa.

Aquesta és la conclusió a la qual arriba en l'anàlisi realitzada, publicada com a article en la pàgina de l'AGE «Clima, tiempo y coronavirus».

El catedràtic explica com, seguint la direcció dels vents en latituds mitjanes, d'Oest a Est, la via de transmissió hauria afectat Amèrica i després Europa. «Per tant, han sigut els trasllats de la població entre països, entre ciutats, els que han causat l'expansió d'aquest virus; i han sigut moviments en sentit contrari a la circulació atmosfèrica general en latituds mitjanes. D'Àsia a Europa, i d'ací, a Amèrica», indica.

Una altra raó climatològica que sustenta la seua afirmació és, com assenyala, el fet de dominar les condicions anticiclòniques en els mesos hivernals sobre la Xina, condicions que estanquen l'aire i afavoreixen els alts nivells de contaminació a les àrees urbanes. «De manera que el moviment de les masses d'aire ha tingut poc a veure en aquesta expansió vírica a escala planetària».

En relació amb una explicació climàtica que siga concloent per a explicar l’expansió més alta del virus en uns països respecte d’altres, «no n'hi ha», afegeix Olcina en l’ article. «El virus ha afectat més, de moment, països i regions de clima temperat o temperat càlid. Més en el sud de la Xina que en el nord; més en l'Europa mediterrània que en l'Europa occidental, nòrdica o de l'est».

Per a Olcina no sembla que la calor més elevada de la banda subtropical o equatorial justifique la qüestió. L'expert localitza el registre dels pitjors efectes a escala planetària entre 30° i 45° de latitud nord, «en una banda de climes temperats, que són frescos o, fins i tot, freds els mesos d'hivern en els diferents àmbits regionals que la integren».

El catedràtic no troba una explicació relacionada amb la climatologia en relació amb la localització dels dos focus d'expansió del virus tan acusats a Itàlia i Espanya; «Europa ha viscut aquest hivern una de les estacions climàtiques menys fredes de les darreres dècades, sense a penes dies de baixes temperatures com hauria correspost», remarca en el seu article, «si atenem només la relació directa entre temperatura ambiental i vida activa del virus». Al contrari, l'investigador considera que és aquesta falta de fred hivernal el que pot haver afavorit encara més la propagació del virus, «ja que anima les activitats i, en general, la vida a l'aire lliure tan cultivada als països del sud d'Europa».

La millora de la qualitat de l'aire en els grans nuclis urbans d'Àsia i Europa és la notícia, única i positiva d'aquestes setmanes en matèria atmosfèrica, afegeix, conseqüència de les setmanes d'inquietud i confinament; una reducció dràstica de les emissions contaminants motivada per la disminució generalitzada de l'activitat econòmica i dels desplaçaments que, no obstant això, a la Xina, després de la remissió de la crisi sanitària, sembla que comencen a augmentar las emissions contaminants a les grans ciutats.

Olcina conclou que «l'important ara és aconseguir frenar prompte aquesta pandèmia», però demana no confiar en el «bon temps» i la pujada de temperatures dels pròxims mesos com a bàlsam de salvació: «Mentre no tinguem una vacuna efectiva, les mesures de profilaxis i confinament són les úniques efectives.»

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464