Saltar apartados

Un estudi revela la dieta del primat fòssil Theropithecus oswaldi descobert al jaciment de Cueva Victoria

Aquest treball, en què ha col·laborat la Universitat d’Alacant, revela el patró alimentari del primat més abundant en el registre fòssil del plistocè africà 

 

Mono_diente

 

AlejandroRomero_investAlacant. Divendres, 27 de març de 2020

Un estudi publicat en la revista Journal of Human Evolution revela per primera vegada la dieta del babuí fòssil Theropithecus oswaldi descobert a Cueva Victoria, a Cartagena (Múrcia), l’únic jaciment de tota Europa amb restes d’aquest primat de prop de 4 milions d’anys d’antiguitat i sorgit a l’Àfrica oriental.

El nou treball analitza la dieta d’aquest primat a partir de les úniques restes fòssils d’aquest a Europa i gràcies a l’anàlisi del patró de microdesgastament bucal de les dents per la ingesta d’aliments. Segons les conclusions, el patró alimentari d’aquest cercopitec –el primat més abundant en el registre fòssil del plistocè en el continent africà-- seria diferent de la del babuí Theropithecus gelada, que és l’espècie actual més pròxima filogenèticament a T. oswaldi. El babuí T. gelada, que habita a les muntanyes Simien, al nord d’Etiòpia, sol alimentar-se d’herbes i tiges tendres.

El treball, liderat pels professors Laura Martínez i Alejandro Pérez-Pérez, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), compta amb l’expert del Departament de Biotecnologia de la Universitat d’Alacant (UA) Alejandro Romero, i també amb experts de la Facultat de Ciències de la Terra i de la Facultat de Psicologia de la UB, de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu Municipal de Prehistòria i Paleontologia d’Orce (Granada) i la Universitat George Washington (Estats Units).

 

 

Dieta del babuí fòssil al sud de la península Ibérica

Segons l’investigador de la Universitat d’Alacant, Alejandro Romero, «l’anàlisi per microscòpia electrònica de l’esmalt de les dents de Theropithecus oswaldi que vam fer va revelar un molt bon estat de conservació, fet que va permetre caracteritzar el microdesgastament dental». El patró de microestries que s’observen en l’esmalt, afig Romero, «és un reflex del caràcter abrasiu dels aliments mastegats. D’aquesta manera, quan es comparen amb models de primats de dieta coneguda és possible inferir el tipus d’ecologia alimentària en espècies fòssils».

En aquest sentit, l’anàlisi de les estries produïdes en la cara vestibular de les dents per la ingesta d’aquests aliments abrasius confirma que els espècimens de T. oswaldi de Cueva Victoria «havien de tenir una dieta més abrasiva que els actuals T. gelada, i més similar a la dieta duròfaga d’altres primats, com els mangabeis (Cercocebus sp.) i els mandrils (Mandrillys sphinx), que ingereixen fruits i llavors, alguns d’aquets de cobertes dures, en ecosistemes boscosos i semioberts», afig Laura Martínez de la Facultat de Biologia de la UB.

No obstant això, altres estudis més recents basats en l’observació dels T. gelada de la regió de Guassa, també a Etiòpia, descriuen una dieta més diversa, amb presència de rizomes i tubercles al llarg de l’estació més desfavorable. «La diferència trobada entre els individus de T. oswaldi i T. gelada –continuen els autors de l’estudi– indica que l’especialització observada en els actuals babuïns podria ser una especialització derivada que no existia en els fòssils del seu llinatge. Això podria respondre a una regressió en el nínxol ecològic d’aquests com una adaptació a ecosistemes alterats antròpicament o a conseqüència del canvi climàtic».

 

Cueva Victoria: el llarg viatge del babuí africà

El gènere Theropithecus es va expandir més enllà del desert del Sàhara, des de l’est cap al nord i el sud del continent africà. El seu llinatge evolutiu, present també en algunes àrees geogràfiques d’Europa i Àsia, va arribar al límit de la desaparició fa uns 500.000 anys. Avui dia, només estaria representat per l’espècie Theropithecus gelada, un babuí que s’alimenta bàsicament d’herbes i mostra un perfil ecològic més similar al dels herbívors que al dels primats.

L’any 1990, la campanya d’excavació dirigida pel paleontòleg Josep Gibert va trobar a Cueva Victoria (Cartagena) el primera deixalla fòssil, una dent, de Theropithecus oswald (Journal of Human Evolution, 1995). Aquesta cova càrstica –una antiga mina de manganès– ha aportat restes fòssils de prop d’un centenar d’espècies de vertebrats i és un dels pocs jaciments europeus del plistocè inferior que conté restes de l’espècie humana. Fora del continent africà, el registre fòssil del babuí és molt escàs i només s’han trobat altres restes a Ubeidiya (Israel) i a Minzapur (l’Índia).

Les noves evidencies fòssils de T. oswaldi –d’entre 900.000 i 850.000 anys d’antiguitat– van ser recuperades per un equip de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. La presència d’aquest cercopitec africà al sud-est de la península Ibèrica reforça la hipòtesi dels models de dispersió de la fauna del continent africà a Europa durant el plistocè a través de l’estret de Gibraltar.

L’estudi publicat en Journal of Human Evolution s’emmarca dins del Paleobaboon Research Project, que analitza les adaptacions dentals i cranials dels primats de la tribu papionini com a model anàleg a l’evolució del llinatge hominini, amb els quals van compartir un espai geogràfic comú en datacions similars.

 

Referència

Martínez, L. M.; Estebaranz-Sánchez, F.; Ferràndez-Cañadell, C.; Romero, A.; Ribot, F.; Galbany, J.; Gibert, L.; Pérez-Pérez, A. «Buccal dental-microwear and feeding ecology of Early Pleistocene Theropithecus oswaldi from Cueva Victoria (Spain)». Journal of Human Evolution, gener de 2020. Doi: https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2019.102736

  

Imatges: Figura dent de Theropithecus oswaldi; l’investigador Alejandro Romero al seu laboratori de la Universitat d’Alacant; i imatge de la Cueva Victoria.

 

Notícies relacionades:

Descobreixen dents grans en pigmeus Baka enfront de tribus de més alçada

El major carnívor de l’edat de gel, l’ós de cara curta, es va passar als vegetals per a sobreviure

Noves evidències sobre la dieta de el Homo antecessor d’Atapuerca

 

Cueva_Victoria

 

 

 

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464