Saltar apartados

La Universitat d'Alacant treballa en una cura contra la "Xylella fastidiosa", bacteri que mata els ametlers

Des de l’Estació Científica Montgó-Dénia, amb un projecte coliderat pel microbiòleg de la UA Francis Mojica

 

Xylella_fastidiosa1

Fotografia de Xylella fastidiosa al microscopi electrònic d’escombratge. La barra blanca d’escala correspon a 5 micres (1/200 de mil·límetre). Fotografia de J.E.O. de Lima i col·laboradors en la revista Plant Disease, vol.82, núm.1, p.94. 1998.

 

Alacant. Divendres, 19 de febrer de 2021

La Universitat d’Alacant treballa en una possible solució contra la plaga que assota els ametlers a les comarques del nord d’Alacant, el bacteri Xylella fastidiosa, a través d’un conveni amb Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana.

El conveni descriu un compromís de finançament a quatre anys per a desenvolupar el projecte «Investigació i implementació d’estratègies microbiològiques per a combatre el creixement de Xylella fastidiosa a la Comunitat Valenciana», amb tres experts de la Universitat d’Alacant com a investigadors principals: Francis Mojica, microbiòleg i descobridor del sistema de reparació genètica CRISPR, Jesús García, també microbiòleg; i César Bordehore, biòleg i expert en modelització de sistemes dinàmics i coordinador de l’Estació Científica Montgó-Dénia (ESCIMO-Dénia).

El projecte, que es desenvolupa tant als laboratoris del campus de la UA com a l’Estació Científica Montgó, a Dénia, pretén abordar una possible solució d’aquesta malaltia vegetal a partir de la utilització de proteïnes naturals codificades en el mateix genoma de Xylella fastidiosa. «Encara que està en una fase inicial, almenys als laboratoris, s’han identificat molècules actives (denominades endolisines) que podrien ser candidates a una futura acció preventiva de tipus vaccí (encara que realment no ho és) o curativa similar a aquest efecte d’un antibiòtic per a lluitar contra aquesta plaga que assota diversos països i diferents espècies vegetals», explica César Bordehore. Aquesta investigació no solament és un punt de partida per a intentar resoldre aquesta problemàtica amb l’ametler a la comarca, sinó que també afecta altres espècies (olivera, cítrics, vinya, entre d’altres) en diferents països del món, raó per la qual pot tenir una repercussió significativa en aquest sector.

Les dades de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica sobre la situació de la Xylella fastidiosa a la Comunitat Valenciana, durant 2017-2019 apunten que es van localitzar seixanta municipis amb algun vegetal infectat i 2.764 mostres positives. Els resultats de les prospeccions realitzades el 2020 (amb data 16 de novembre) assenyalen 428 mostres positives en disset termes municipals de la Marina Alta i la Marina Baixa.

«En línia amb el que a principis de desembre va indicar el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, quan anunciava que les dades més negatives en pèrdua d’ocupació a la Comunitat Valenciana s’havien donat a la Marina Alta, fruit de l’alt pes del sector serveis en aquesta comarca, i des d’on demanava un esforç per a promoure un canvi de model productiu, projectes com aquest reflecteixen un suport a la ciència des de l’administració autonòmica i també des de l’Ajuntament de Dénia, que dóna suport des de la creació de l’Estació Científica Mongó», assenyala el coordinar de l’ESCIMO.



Estació Científica Montgó-Dénia

L’Estació Científica Montgó-Dénia-ESCIMO sorgeix d’un conveni entre la Universitat d’Alacant, Ajuntament de Dénia i Parcs Nacionals, amb l’objectiu de promoure la investigació aplicada a Dénia i a la Marina Alta, on hi ha un entorn natural (terrestre i marí) privilegiat. És un laboratori dependent de la UA, a través de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramon Margalef, situat a les instal·lacions de l’antiga casa de l’IRYDA, propietat de Parcs Nacionals.

Aquesta aposta decidida de l’Ajuntament de Dénia per la recerca en matèria de medi natural i ciència aplicada comença a donar els fruits en diferents camps de la ciència (microbiologia, epidemiologia, contaminació marina, contaminació de l’aigua, conservació de la biodiversitat, restauració d’ecosistemes, dinàmica costanera, seguretat en platges, entre altres). Segons César Bordehore, «sens dubte aportarà el seu granet d’arena a l’anhelat canvi de model productiu i a la millora del nostre entorn natural i la nostra qualitat de vida«. Les investigacions que es duen a terme en l’Estació Científica Montgó han sigut publicades en diverses revistes científiques i s’han presentat en diversos congressos internacionals. Compta amb la participació d’una extensa xarxa de científics de diferents disciplines i institucions, tant a Espanya com internacionalment.

Més informació sobre la Xylella fastidiosa

 

 

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464