Saltar apartados

La Universitat d'Alacant explica la ciència per mitjà de l'art

Venus_Botticelli

Alacant, 25 de gener de 2011

L'art explica la ciència i aconsegueix convertir-la en emoció. Est és el missatge que transmet des de fa anys un científic de la Universitat d'Alacant per mitjà d'articles periòdicament publicats en revistes. En ells, des de quadres de Van Gogh o Botticelli a frescs renaixentistes o escultures modernes serveixen per a descriure i delectar en temes tan àrids com les tres dimensions, les lleis de Newton, les reaccions químiques o la dinàmica dels fluids.

L'autor és Francisco Ruiz Bevià, catedràtic d'Enginyeria Química de la UA. Els articles estan escrits conjuntament amb un col·lega israelià, Abraham Tamir, també d'enginyeria química, de la Universitat Ben-Gurion del Neguev, on existeix el primer museu en el món dedicat a l'art i la ciència. El seu interès per al lector queda patent en què Ruiz Bevià acaba d'obtenir un dels premis RUA (Repositori Institucional de la Universitat d'Alacant, la web on els seus professors ofereixen de forma oberta els seus documents de docència i investigació), en concret el que s'atorga a l'investigador que ha obtingut un major nombre de descàrregues i a les elevades estadístiques de les quals han contribuït fonamentalment aquests articles.

Indica Ruiz Bevià que la col·laboració divulgativa de tots dos professors va nàixer arran de les seues anteriors relacions científiques. El primer pas va ser el muntatge en la UA en 2002 d'una exposició amb 36 pòsters amb reproduccions de quadres famosos amb explicacions sobre els seus significats científics, que avui formen part dels fons del Museu de la UA. Posteriorment van iniciar la publicació conjunta de textos per a revistes sectorials, actualment en les edicions de "Química i Indústria", on tenen secció pròpia.

Aquests articles desvetlen, per exemple, el misteri de la mirada de Mico Lisa, que sempre sembla observar a l'espectador des de qualsevol angle, o evidencien que hi ha figures en dues dimensions que són impossibles en tres dimensions. O també es plantegen les estimacions que va haver de realitzar Bortticelli perquè el seu quadre sobre el naixement de Venus sorgida d'una petxina flotant en el mar fóra versemblant segons el principi d'Arquimedes. Igualment, descobreixen vinculacions entre Einstein i Dalí o divulguen per què el moviment perpetu tan cercat antigament contradiu els principis de la termodinàmica, i açò ho posa de manifest l'il·lustrador Escher representant situacions mecànicament impossibles, o tracten en altres textos de la combustió, l'energia, el còncau i el convex en el cos humà, les meravelles del cervell, etc.

"La ciència i l'art s'ajuden mútuament", afirma Ruiz Bevià, i posa alguns exemples de contribució de la ciència a l'art: les tècniques d'anàlisis de pintures, els mètodes de restauració i conservació, els estudis sobre la naturalesa del color o la fotografia científica, que moltes vegades dóna origen a imatges de gran bellesa. Defensa Ruiz Bevià que, malgrat el seu aparente antagonismo, l'art i la ciència tenen molt en comú perquè que ambdues ajuden a observar la Naturalesa, i esmenta la frase del premi Nobel de Física Chang-Donen Llig quan afirma que som capaces de descobrir les rutines de la naturalesa amb l'ajuda de la ciència i, d'altra banda, podem descriure les emocions de la naturalesa per mitjà de l'art.

En les imatges, pintura de Botticelli sobre el naixement de Venus i una imatge d'Escher sobre l'impossible moviment perpetu.

Escher

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464