Saltar apartados

La UA reafirma en una investigació que l'oligarquia ibèrica va fer ús de la ceràmica pintada com a mitjà per al seu acte-romanització

Libisosa

Alacant, 22 de juliol de 2011

Els gots singulars van ser una eina de propaganda usada per l'oligarquia ibèrica del període Ibèric final. Aquesta qüestió és un de les finalitats d'estudi de la tesi doctoral %u201CReligió i iconografia en el sud-est ibèric. De Cabezo Estel a Libisosa%u201D, que ha sigut defensada per l'investigador Héctor Uroz Rodríguez i que ha obtingut l'Esment Europeu. L'oligarquia ibèrica feia ús d'imatges pintades en ceràmica per a autoafirmar la seua categoria aristocràtica i com a forma d'integració en el nou ordre romà o acte romanització que començava a imperar a Espanya.

La investigació pretén aportar xicotetes micro-històries basades en els jaciments arqueològics de Cabezo Estel (Guardamar del Segura, Alacant) i Libisosa (Lezuza, Albacete) que vagen emplenant celdillas d'un gran rusc constituït pels fonaments religiós-iconogràfics del Sud-est Ibèric a la qual mai es perd de vista. Les dues micro-històries, si bé se situen en dos moments històrics extrems i que funcionen com a punt de partida i d'arribada, no obstant això malgrat el temps i a la situació soci-política que els separa tenen com a comú denominador el seu caràcter de zona de pas, de comerç, de confluència d'idees, espectadors i receptors privilegiats dels dos moments històrics que limiten el nostre estudi, marcats per les influències greco-fenícies i italo-hel·lenístiques, abastant doncs tant el moment de gestació i desenvolupament de la cultura ibèrica com el fenomen d'acte-romanització de les seues elits.

Les matrius analitzades de Cabezo Estel (Guardamar del Segura, Alacant) permeten a l'investigador endinsara en els fonaments religiosos de l'Ibèric Antic i Ple, mentre les pintures vasculars del primer terç del s. I a. C. de Libisosa fan el propi amb l'aparell iconogràfic de l'Ibèric Final, tant pel que fa a l'univers vegetal i zoomorfo de la divinitat femenina, i les seues aparicions, així com al terreny de l'heroi i de l'oligarca, i la forma de plasmar els seus valors, per part d'uns nous grups socials dominants en recerca del seu acte-afirmació i cohesió davant les noves realitats polítiques.

Els temes i fonaments de l'aparell religiós-iconogràfic des de l'Ibèric Antic als segles IV-III a. C s'aborden en la tesi mitjançant l'estudi d'un conjunt de matrius d'orfebre recuperades en una sepultura de la necròpoli contestana de Cabezo Estel (Guardamar del Segura, Alacant). Aquests materials serveixen com a pretext per a abordar altres grans conjunts ibèrics i de l'univers fenici-púnico base.

En l'altre extrem cronològic es troba la ciutat oretana i posterior colònia romana de Libisosa (Lezuza, Albacete), que ocupa la major part del treball i sobre el qual s'estudia tant a les pràctiques religioses com - de nou - la iconografia, centrada ací en l'Ibèric Final. Aquest estudi és especialment rellevant per abordar una selecció molt representativa d'un tipus de registre especialment abundant en aquesta fase en altres parts del jaciment i marca un punt de partida, sobretot si tenim en compte que es tracta d'un període (s. I a. C.) no massa conegut quant a la cultura material en el panorama històric-arqueològic peninsular. Així, la investigació estudia el dipòsit votivo que fossilitza un acte ritual realitzat en el primer terç del segle I a. C, amb una anàlisi tipològica de les formes i decoracions (geomètriques i fitomorfas) del registre material recuperat en el dipòsit votivo, el qual s'acosta al mig miler de peces. Així tot, el més rellevant d'aquest fenomen religiós és que ens permetrà reflexionar sobre el propi concepte de dipòsit votivo, tenint en compte tant els llocs de culte en el món ibèric com la pròpia experiència itàlica. D'altra banda, la irrupció en el panorama de la cultura ibèrica final del relativament nodrit conjunt de gots singulars de Lezuza, ha possibilitat realitzar l'anàlisi de la temàtica d'aquestes decoracions en el context iconogràfic vascular ibèric.

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464