Saltar apartados

La Universitat d'Alacant assenyala a les megaciutats com les protagonistes de la globalització

Megaciudades

Alacant, 7 de juny de 2012

El segle XXI va a ser el segle de les grans ciutats que creixen de forma accelerada en el món menys avançat, originant problemes socials i ambientals, segons assenyala un estudi de la Universitat d'Alacant. En ell s'assenyala que cap urbs espanyola aconsegueix el nivell de megaciutat, però que les seues grans àrees metropolitanes han d'afrontar semblants aspectes positius i negatius.

Aquest estudi, denominat "Megaciutats: espais de relació, contradicció, conflicte i risc", ha sigut elaborat pel catedràtic de Geografia Jorge Olcina i publicat en l'últim nombre de la revestisca Investigacions Geogràfiques de l'Institut de Geografia de la UA.

Assenyala l'autor que "s'ha consolidat una jerarquia urbana que està presidida per unes ciutats grans, molt grans, que són la imatge representativa del nou món globalitzat. Les megaciutats són espais de relació, contradicció, conflicte i risc, que alteren de manera determinant el mitjà natural on s'assenten" i que el planeta Terra té amb elles "un nou tipus de relació home-mitjà, de complexa gestió".

Descriu a aquestes grans estructures com a "expressió urbana de la globalització, entesa com el cicle econòmic nou caracteritzat per un creixement intens -immediat- basat no ja en la producció sinó en el consum i en l'especulació financera".

En el món hi ha 26 ciutats amb més de deu milions d'habitants, i a Tòquio, Guangzhou, Seul, ciutat de Mèxic, Xangai, Delhi, Mumbai, Nova York, Sao Paulo i Manila depassen els 20 milions d'habitants. Distingeix l'autor entre les megaciutats de països avançats i de països pobres, i afirma que el tret morfològic més cridaner d'aquestes últimes és que "el pas de l'edifici alt als suburbis de barraques es produeix sense solució de continuïtat", crida l'atenció sobre la competència existent per construir la torre més alta i les qualifica de producte turístic per si mateixes.

Dels problemes de les megaciutats l'estudi destaca que, comunament, la consolidació d'una megaciutat no respecta el mitjà natural a l'hora de planificar el seu creixement; i a açò s'uneixen els efectes derivats de l'activitat humana (contaminació, degradació). La gestió del transport, els serveis sanitaris i educatius, la seguretat ciutadana, la distribució i tractament de l'aigua potable, la distribució energètica, la contaminació atmosfèrica i acústica, la gestió de residus i la gestió de les emergències, són alguns dels problemes més apressants de les megaciutats, als quals afig la seua vulnerabilitat als riscos naturals i a l'efecte del canvi climàtic, la qual cosa les converteix en àrees d'elevat perillositat.

Malgrat no aconseguir el rang de megaciutat, Jorge Olcina indica que els grans espais urbans espanyols participen dels beneficis i dels aspectes negatius de la gran ciutat. Els beneficis de la concentració d'un volum important de població es materialitzen del seu elevat nivell de connectivitat interna i externa i de la satisfacció de necessitats socials, educatives i culturals. Per contra, la destrucció de territori en els processos de creixement urbanístic, la gestió sostenible d'elements del mitjà natural (aigua, atmosfera, espais naturals), el tractament de residus i la planificació dels riscos naturals i tecnològics són els reptes principals de les grans ciutats a Espanya.

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464