Saltar apartados

Un mapa de la Universitat d'Alacant detalla la perillositat sísmica dins de la província i de la Comunitat Valenciana

Inten_Sism_Esperada

Alacant, 12 de maig de 2011

La província d'Alacant, i especialment el Baix Segura, són les zones de la Comunitat Valenciana amb més perillositat sísmica, segons un detallat mapa fruit d'un treball de recerca elaborat recentment per la Universitat d'Alacant per al Pla Especial davant el Risc Sísmic de la Comunitat. Aquest mapa posa de manifest que aquesta perillositat augmenta en aquest territori de nord a sud, encara que de manera no regular.

La investigació, denominada Estudi de Perillositat Sísmica de la Comunitat Valenciana, va ser duta a terme per José Juan Giner Caturla, professor de Ciències de la Terra i director de la Xarxa Sísmica de la UA i el Consorci de Bombers de la Diputació. Per a la realització d'aquest estudi s'han conjuntat tant les dades històriques de terratrèmols des del 1396 com una classificació de tot el territori valencià segons les característiques del terreny.

L'estudi s'ha fet sobre una escala d'intensitat del moviment sísmic, diferent de la magnitud, que és la que habitualment se sol utilitzar. L'escala d'intensitat és subjectiva, és a dir, valora els efectes del terratrèmol i la manera en què és percebut per la població: per exemple, quantes persones senten la sacsejada, si els objectes es mouen o si es produeixen danys als edificis. Explica José Juan Giner que la raó és que les dades de magnitud són relativament recents, procedents de registres instrumentals des que es van començar a instal·lar equips, i per això no són comparables amb les obtingudes de fonts documentals històriques, que només ofereixen informació sobre els efectes observats, és a dir, la intensitat. S'ha usat l'escala d'intensitat europea, que va del grau I al XII. S'han recollit terratrèmols des de fa més de 600 anys de grau VI, el primer grau a partir del qual es produeixen danys lleugers en edificis vulnerables, i superiors; en canvi, en l'escala de magnitud (no d'intensitat) el grau 6 representaria importants destruccions.

A la Comunitat Valenciana, el sisme més antic documentat va ser l'ocorregut a Oriola el 1048 i del qual es té constància gràcies a la traducció de testimonis àrabs feta pel també professor de la UA Mikel de Epalza. No obstant això, el projecte s'inicia amb el terratrèmol de Tavernes de la Valldigna del 1396 perquè és a partir de llavors quan el catàleg utilitzat d'aquests episodis és homogeni. Les fonts que es van usar per a confeccionar aquest catàleg van des d'arxius municipals als de les parròquies, correspondència entre particulars, etc.

Per elaborar l'estudi no solament s'ha tingut en compte el territori valencià, sinó també el de les regions limítrofes a una distància de 100 quilòmetres i més. José Juan Giner posa com a exemple que un terratrèmol a Múrcia d'intensitat IX pot ser percebut perfectament a Torrevella com d'intensitat VII.

En total, el projecte recull les dades de 115 moviments sísmics de nivells VI al X, corresponent aquest al conegut com a terratrèmol de Torrevella el 1829, encara que, en realitat, la localitat més afectada va ser Almoradí, amb gairebé 200 morts. Aquesta població, recorda José Juan Giner, va aprendre tant d'aquesta tragèdia que després de la seua reconstrucció arribaria a ser qualificada molts anys més tard com la millor urbanitzada per fer a front a un sisme, amb carrers amples i edificis baixos d'altura uniforme.

Per a traçar el mapa de perillositat sísmica s'han combinat dos mapes: el de les intensitats mitjanes usades amb el de les característiques del terreny segons la seu manera de reaccionar a les vibracions del terratrèmol.

En el mapa de les intensitats utilitzades s'ha tingut en compte un «període de retorn» de 500 anys, és a dir, la probabilitat estadística que un terratrèmol de grau VI o superior es produïsca en un període de 500 anys en cada punt del territori.

Per la seua banda, el mapa de característiques del terreny el classifica en quatre categories segons la capacitat que tinga per a reaccionar i transmetre les ones sísmiques, la major de les quals duplica la menor. Aquest mapa d'efecte «de lloc» s'ha elaborat dividint el terreny en quadrícules de 500 per 500 metres, també no solament de la Comunitat Valenciana, sinó del seu entorn regional. El denominat /efecte de lloc/ es coneix des que un terratrèmol a Mèxic va evidenciar que hi havia zones que patien més la intensitat del terratrèmol tot i estar més allunyades del seu epicentre per les característiques del terreny segons el tipus de pedres que el formen.

La combinació dels dos mapes reflecteix l'índex de perillositat de la Comunitat Valenciana. S’hi comprova que els valors de perillositat més alts per a un període de 500 anys es donen al sud de la província d'Alacant, mentre que disminueix fins a pràcticament ser inexistent cap a la meitat de la província de València, amb una única interrupció més o menys cap al centre dels límits entre les províncies d'Alacant i València, on hi ha una zona d'augment de perillositat.

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464