Saltar apartados

La Universitat d'Alacant espia per satèl·lit el senglar valencià

Jabalí_valenciano

Alacant, 21 de maig de 2012

La Universitat d'Alacant va estar vigilant els moviments d'un senglar en la serra de Mariola per a comprovar que els seus hàbits es corresponien amb els patrons de comportament que s'atribueixen a aquesta espècie. Ho va fer col·locant un localitzador per satèl·lit (GPS) a un exemplar, que donava compte de la seua situació cinc vegades per hora. La investigació ha posat de manifest la importància de la conservació dels espais agraris i forestals tradicionals per a preservar la fauna.

Aquest projecte el va dur a terme en la finca Buixarró, situada en el parc natural d'aquella serra, l'Institut per a l'Estudi del Medi Ramon Margalef. El va desenvolupar un equip dirigit per l'investigador de la UA Antonio Belda i dins del programa d'ajudes de la Generalitat per a grups precompetitius. La Fundació CV Victòria Laporta Carbonell, que gestiona la finca, ha col·laborat en aquest projecte.

Assenyalen els investigadors que les tècniques aplicades a la generació de models de distribució d'espècies, especialment mitjançant la telemetria i el GPS "són eficaços per a establir plans de conservació, buscar noves localitzacions d'espècies rares i amenaçades, desenvolupar patrons espacials de la biodiversitat o avaluar l'impacte del canvi global sobre la distribució dels organismes".

De manera complementària, a tres individus més se'ls van col·locar marques identificatives per a fotografiar-los amb dues càmeres de fototrampeig que es van situar en zones de refugi i alimentació.

La finca en què s'ha fet l'estudi té una extensió de 700 hectàrees. Va patir un important incendi i la fundació que la gestiona hi duu a terme iniciatives de millora de l'hàbitat.

Explica Antonio Belda que, encara que es coneixen els hàbits del senglar valencià, el projecte pretén corroborar-los científicament. Per a fer-ho es va capturar una femella jove d'uns 40 quilos a la qual se li va col·locar un collaret GPS d'especial robustesa, capaç de suportar el fregament per terrenys aspres, entre arbres i mala herba, i segellat per a preservar-lo de l'aigua i el fang. Aquest collaret va estar connectat mitjançant una targeta de telèfon mòbil amb una estació de registre disposada pels investigadors, a la qual el collaret enviava cada 12 minuts un missatge amb les dades de la seua posició, aprofitant que la zona té cobertura.

Els moviments de l'animal han sigut seguits durant 40 dies. En total es van registrar prop de 5.000 posicions, que han correspost a un recorregut total de 309 quilòmetres, a una mitjana de 7 o 8 quilòmetres diaris. Aquests registres han permès als investigadors reconstruir les seues rutes diàries, així com els percentatges d'ús del temps. Així, el coneixement dels períodes de presència en els diferents tipus de sòl ha permès constatar les predilecció d'aquests animals per les zones boscoses amb abundància de quercínies (alzines, coscolles...) i de les espècies associades a aquestes, així com la seua preferència per desenvolupar la seua activitat des de la vesprada fins al matí, mentre que la redueixen durant les hores centrals del dia.

Jabali_nocturno

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464