Saltar apartados

Nuevos descubrimientos de un proyecto europeo en el que participa la UA redefinen el concepto de estrellas "magnetar"

radie_magnetar

 

Alacant, 22 de març de 2012

Un equip europeu d'investigadors en el qual participa l'investigador de la Universitat d'Alacant i director del Departament de Física Aplicada, José Pons, ha descobert que l'alta energia de rotació alimenta les emissions en radi dels "magnetares", un tipus d'estels de neutrons amb camps magnètics molt elevats. Aquest mecanisme seria, per tant, molt similar al que es produeix en els radiopúlsares, estels de neutrons que emeten polsos regulars en el rang del radi.

L'estudi, publicat en la revista Astrophysical Journal Letter i destacat en l'últim nombre de Science en la seua Editor's choice, s'ha basat en l'anàlisi dels 1.000 radiopúlsares i 20 magnetares descoberts fins al moment. Encara que tots dos objectes estel·lars comparteixen la seua formació a partir de l'explosió d'una supernova, els magnetares es caracteritzen per tenir un camp magnètic molt elevat (100 bilions de vegades el de la terra) i per expulsar en curts períodes de temps enormes quantitats d'energia en forma de rajos X i rajos gamma.

Fins fa poc, les propietats que definien un "magnetar" eren, entre unes altres, la no emissió en radi i l'existència en la superfície dels pols de camps magnètics per sobre d'un valor crític. Els magnetares es creien accionats per la seua energia magnètica i no per la seua rotació. El descobriment l'any passat de púlsares emetent en radi i d'un magnetar de baix camp magnètic apunta al fet que no existeix una separació neta entre els radiopúlsares i els magnetares. "És més: és molt probable que tots dos siguen simplement manifestacions diferents d'estels similars però que tenen epocas més o menys actives "igual que el sol presenta períodes de major o menor activitat", segons indica el professor Pons de la UA.

El treball, signat per la professora Nanda Reva (CSIC) i els professors José Pons (UA), Diego Torres (CSIC) i Roberto Turolla (O. Pàdua, Itàlia), aprofundeix en aquesta hipòtesi i proposa que l'activitat o inactivitat en ràdio del magnetar pot predir-se partint del coneixement del període de rotació de l'estel, la seua variació temporal i la lluminositat de rajos X en repòs. "Aquests paràmetres es deriven generalment molt ràpid després del descobriment d'un nou magnetar, per tant, amb aquesta eina de predicció serà més fàcil decidir si s'ha d'emprar un radiotelescopio quan es descobreix un magnetar nou o si no val la pena", assenyala la professora Reva del CSIC.

Segons els científics, arribar a comprendre el mecanisme d'emissió en radi dels magnetares és "crucial" per a obtenir una imatge completa dels estels de neutrons que poblen l'Univers. Són els millors laboratoris de l'Universos per a provar la resposta de la matèria en condicions extremes de densitat, pressió temperatura, o camp magnètic.

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464