Saltar apartados

Fa cinc anys que la Universitat tracta de localitzar una a una les mates en el litoral alacantí d'una espècie amenaçada

cabezagato

Alacant, 10 d'octubre de 2011

Una espècie vegetal peculiar del litoral alacantí, amenaçada per la pressió urbanística, porta sent objecte d'un minuciós estudi per part de la Universitat d'Alacant, que des de fa cinc anys està cartografiant al detall la seua distribució i recontando un a un els seus exemplars. L'objectiu d'aquest projecte d'investigació és servir de base a disposicions legals per a la protecció dels terrenys on habita.
Aquesta planta mediterrània és coneguda comunament com jarilla de cap de gat i científicament com "Helianthemum caput-felis". Deu el seu nom comú al fet que els seus capolls assemblen un caparró de gat, amb orelles incloses. Els seus mates, de flors grogues, creixen en una estreta franja contigua al mar al llarg del litoral de la província, explica Ascensión Padilla Blanco, professora de Geografia Física de la UA i directora del grup d'investigació MEDSPAI, integrat en l'Institut de la Biodiversitat de la Universitat d'Alacant. Ho fa en àrees aïllades, perquè té preferència pel tipus de sòl que es dóna en zones de penya-segats i, sobretot, perquè la pressió urbanitzadora assetja el seu hàbitat.

En la península ibèrica només pot trobar-se en la província d'Alacant, entre la costa d'Oriola i prop del límit amb la de València. També es troba en les Balears. Fora d'Espanya es troba en el sud d'Itàlia i el de Sardenya. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, aquesta espècie vegetal està catalogada com a vulnerable. "Amb aquest projecte intentem que siga elevada a `en perill´, a causa que en els últims 50 o 60 anys s'ha estimat que l'àrea de distribució de la població s'ha reduït a la meitat dins de la província d'Alacant", assenyala Ascensión Padilla. Actualment els investigadors de la UA porten explicats i situats uns 30.000 exemplars.

El minuciós treball de cartografiar la distribució dels seus petits arbustos combina el mètode tradicional del treball de camp amb les modernes tecnologies d'un GPS d'especial precisió, amb error de decímetres, fins i tot de centímetres. Una vegada localitzats els matolls o els exemplars aïllats, se senyalitzen individualment i s'incorporen les seues coordenades al mapa que els investigadors estan elaborant.
L'objectiu és elevar les seues conclusions a la Consellería corresponent, determinant els llocs comte viu aquesta planta per a traslladar les dades a la planificació urbanística i els estudis d'impacte ambiental, ampliant la protecció que ja gaudeix en determinades microrreservas. Recorda la professora Padilla que fa anys, i de forma fortuïta, van saber que el planejament d'urbanització en Cala de la Mosca, a Oriola, afectava a uns matolls de cap de gat, la qual cosa va permetre que el promotor variara els punts verds del projecte. En altres llocs, no obstant açò, els investigadors han pogut comprovar amb les edificacions arriba a entrar pràcticament en contacte directe amb les mates, malgrat la senyalització i els cartells d'avís de les microreservas que ja hi ha establides. L'extensió d'aquestes microrreservas sol ser de cinc a deu hectàrees, encara que les hi ha per sota de l'hectàrea. Els mapes d'aquesta planta, no obstant açò, permetrà el control urbanístic més efectiu de les amenaces a la població d'aquest espècie vegetal.
cabezagato2

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464