Saltar apartados

Herbari de la Universitat d'Alacant, un arxiu científic amb 60.000 mostres botàniques que continua creixent

Herbario2 Herbario3

 

Alacant, 24 d'octubre de 2011

La natura guarda part de la seua memòria en la Universitat d'Alacant. En les instal·lacions del seu campus, l'Herbari de la UA conserva una col·lecció en creixement constant, que s'acosta ja a les 60.000 mostres de plantes dessecades, a disposició tant dels coneixements científics d'avui com dels que l'avanç imparable de la ciència puga extraure en el futur. Seixanta-dues d'aquestes mostres són de referència mundial: constitueixen /tipus/. Qualsevol altre exemplar d'aquesta mateixa espècie tindrà com a referència estrictament vàlida per a la seua identificació el que es conserva en la Universitat d'Alacant.

L'Herbari reuneix tant la pràctica de fa segles de conservar els exemplars dessecats entre paper com les tècniques actuals de biologia municipal i identificació genètica. Va ser creat el 1990 i forma part del Departament de Ciències Ambientals i està adscrit al CIBIO. El dirigeix el catedràtic de Botànica Manuel Benito Crespo. «És com una biblioteca, però en comptes de documents conté éssers vius que han sigut dessecats i premsats», diu. «Per a un botànic fa la mateixa funció que un arxiu per a un altre tipus d'investigador.»

Els herbaris constitueixen l'arma de treball habitual per a comparar plantes vives amb restes conservades com a referència. Permeten, per exemple, establir àrees de distribució o característiques pròpies segons la seua situació geogràfica. «El nostre herbari és jove, té només 21 anys, però hi herbaris ha que daten de fa segles. També és modest pel que fa als fons, perquè n’hi ha alguns que guarden fins a 7 milions de plecs.» Els plecs són les fulles doblegades de paper (en general de mida A3), en què es conserven els exemplars dessecats.

L'herbari de la UA té 62 plecs tipus ens les seues mostres amb espècies no solament de l'àmbit mediterrani, sinó de tots els continents amb l’excepció de l'Antàrtida. El /tipus/ és com en termes botànics es coneixen els exemplars d'espècies descrites per primera vegada, com ara una planta de Santa Pola de la qual encara no s'han identificat nous exemplars encara que probablement en deuen existir més. Quan ocórrega, per a tenir la certesa científica que una planta és la que se suposa que és, caldrà comparar-la amb el tipus. «Hi ha plantes que solament es coneixen per un únic plec, l'original que se’n conserva, obtingut després d'una expedició, i que no s'han tornat a trobar o a identificar", assenyala Benito Crespo. «Les plantes amb què va treballar Linné [el creador de la classificació moderna dels éssers vius] poden ser avui molt conegudes, però els tipus que hi haja entre aquestes plantes ho continuen sent segles després i ho continuaran sent sempre.»

Els avanços genètics són la gran oportunitat d'or perquè els herbaris demostren el seu valor. Amb tècniques modernes es poden recuperar espècies, i fer que les seues llavors conservades adequadament germinen en cultius in vitro. «Un herbari no és un joc de botànics», indica. «Permet estudiar l'evolució de l'espècie amb el temps, com l’afecta el canvi climàtic o com es modifica segons la distribució geogràfica dels seus hàbitats. Antigament ningú hauria pogut sospitar que apareixerien les actuals tècniques genètiques i de biologia molecular i el que podem arribar avui a saber sobre una espècie a partir de restes dessecades. Què se sabia fa cent anys de l'ADN? Quins avanços hi haurà dins de cent anys més que ara no ens podem ni imaginar? Nosaltres també ignorem el profit que la ciència podrà obtenir en el futur dels fons d'un herbari».

Les instal·lacions de l'herbari, a part de les lleixes en una sala condicionada en què es guarden els plecs, té dues parts, denominades la /neta/ i la /bruta/. En aquesta última es processen els exemplars quan els porten del camp. L'instrumental i el material sembla tret d'un laboratori vuitcentista. Premses de caragol de ferro i fusta per a premsar les mostres. I paper de periòdic, tota una tradició. Aquest tipus de paper, per la seua alta porositat, compleix perfectament la seua missió per a la dessecació inicial de l'exemplar, i així es redueix el risc que siga contaminat per fongs, que després es completa amb la congelació, la qual substitueix pràctiques antigues, com les que utilitzaven tòxiques sals de mercuri.

A voltes el premsatge provisional es practica durant un viatge o en el mateix camp. Amb aquesta finalitat, el botànic usa premses improvisades, per exemple, una pota d'un moble feixuc o una maleta. Aquest procés és necessari que es faça amb promptitud, però també delicadesa per a preservar petits detalls morfològic de la planta, per exemple, la seua tija potser té una pilositat diminuta. Després, ja en la zona /neta/ se sotmet a un altre procés de premsatge i es col·loca entre papers en blanc de qualitat, que seran el plec en què es conserven, acompanyats d'una etiqueta que inclou les dades de la planta, com, on i quan fou recollida i les característiques del sòl on creixia. La zona /neta/ inclou les instal·lacions on les restes de la planta han d'estar ja a recer d'insectes o altres agents que les puguen destruir. Forma part d'aquesta zona la sala dedicada a la biologia molecular, amb els seus moderns instruments. Finalment, els exemplars es guarden definitivament en un armari climatitzat, semihermètic i compacte, a la disposició de futurs estudis.

La informàtica i Internet s'han convertit en un valuós assistent per al botànic, ja que faciliten no solament intercanviar dades amb altres científics o posar informació a l'abast de l'afeccionat, sinó que permeten conservar amb fidelitat la imatge de la planta amb detalls per a poder-la identificar, com ara el color de les flors, una cosa que només s'aconseguia amb laboriosos dibuixos i habilitat artística.

L'Herbari de la UA (denominat en la seua versió virtual ABH) es va crear el 1990. Anys després es va incloure en l’Index herbariorum i, una mica més tard, es va integrar en l'Associació d'Herbaris Iberomacaronèsics), que inclou Espanya i Portugal, amb les illes respectives. Compta amb algunes col·leccions històriques, com la llegada per Abelardo Riguyal. Té també una col·lecció didàctica, constituïda per més d'un miler de mostres en plecs plastificats, destinades a la formació d'alumnes.

 

Herbario1

Actualitat Universitària


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464