Cabezo Redondo: un conjunto faunístico excepcional Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Altres llocs
Logo Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)   Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)
Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Cabezo Redondo: un conjunto faunístico excepcional

Pilar Iborra Eres
Rafael Martínez Valle

Les excavacions en el Cabezo Redó han proporcionat un abundant conjunt de restes faunístiques en excel·lent estat de conservació. Aquestes restes constitueixen evidències d'alimentació dels habitants del poblat i, en menor mesura, restes d'animals morts en algunes de les seues dependències.

En el conjunt predominen les espècies domèstiques (91%) enfront de les silvestres (9%). En el grup dels domèstics, els ovicaprinos (57%), són les espècies més abundants, amb major presència d'ovelles que de cabres. Com a segona espècie se situa el boví (22%). La resta d'espècies domèstiques són el porc (8%), el cavall (3%) i el gos (2%). Encara que les espècies silvestres són minoritàries en el conjunt analitzat, cal assenyalar la seua diversitat, amb presència de grans ungulats, lagomorfos, aus, micromamíferos i amfibis.

Les ovelles (Ovis àries) i les cabres (Capra hircus) són les espècies més freqüents en el poblat. Es tracta d'animals de talla mitjana amb una alçada a la creu d'entre 53-61 cm per a les ovella i entre els 56-61 cm les per a les cabres. El perfil d'edats de sacrifici indica una orientació dels ramats a la producció de llet i sobretot de carn. La presència de restes òssies de fetus i nounats reflecteix que la cria i estabulació d'una part del ramat d'ovelles i cabres es produïa en el propi poblat.

Els bovins (Bos Taurus) són la segona espècie en importància. Són animals de talla reduïda, amb una alçada a la creu d'entre els 95 cm i els 117 cm i una mitjana de 105 cm. Una part important dels animals se sacrificaven a edat juvenil per a produir carns de qualitat i una altra part del ramat es mantenia fins a edat adulta com a reproductors i com a força de treball. En relació amb aquesta finalitat s'han identificat patologies òssies com l'eixamplament de les corrioles distales i de les epífisis proximals de les primeres falanges, que estan en relació amb el sobresfuerzo que recau en aquests elements en tirar de carros o arades.

Les restes de porcs (Els seus domesticus) són escassos, amb amb prou faenes un 10% del total. Pertanyen a individus joves, sacrificats en el moment òptim de la producció de carn, però hi ha també restes de fetus a terme i de nounats la presència dels quals indica el manteniment d'animals en dependències del poblat.

El cavall aquesta pobrament representat. Van ser sacrificats a edat adulta, juvenil i infantil. Les marques de carnisseria identificades indiquen que es va consumir, encara que no podem descartar altres finalitats com la munta.
L'última espècie domèstica és el gos, tots els exemplars documentats són adults. Es tracta d'exemplars de talla mitjana que oscil·len entre els 40 i els 47 cm. Les marques de carnisseria indiquen un aprofitament cárnico i de les pells.

Les espècies silvestres suposen el 9% del total de les restes faunístiques identificades. Entre elles el cérvol (Cervus elaphus) és la més freqüent. La seua caça va suposar una aportació de carn de certa importància i també d'astes per a confeccionar nombrosos instruments. La resta de les espècies: el senglar (Els seus scrofa), el linx (Lynx pardina) i el teixó (Meles meles) també van ser caçades i consumides i en el cas dels carnívors la seua pells aprofitades.
Entre les espècies de menor talla destaca el conill (Oryctolagus cuniculus), caçat i consumit en el poblat igual que la llebre (Lepus granatensis). Hi ha a més restes de micromamíferos que apareixen en el poblat per mort natural o per haver sigut aportats per gossos i per altres depredadors. Entre ells caldria destacar el liró careto (Elyomis quercinus), el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), el talp de cabrera (Microtus cabrerae), la rata d'aigua (Arvicola sapidus), el ratolí moruno (Mus spretus), el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus) i el talp comú (Microtus duodecimcostatus).

Entre les aus estan presents l'espàtula (Platalea leucorodia), l'avutarda (Otis tarda), la perdiu (Alectoris rufa), el corb (Corvus corax), la chova piquirroja (Phyrocorax phyrocorax), la coloma torcaz (Comumba palumbus) i el mussol (Atenee noctua). I, entre els amfibis, es documenten el gripau (Bufo bufo) i la granota (Granota sp).

El paisatge de l'entorn del Cabezo, amb els plans conreats i la llacuna com a element central va permetre el desenvolupament d'una important activitat ramadera, centrada sobretot en ovicaprinos i bòvids, unes espècies quines van constituir una de les fonts de riquesa dels habitants del poblat.