Cronologia Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Altres llocs
Logo Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)   Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)
Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Cronologia

-Cronologia

En el seu estudi sobre el Tresor de Villena J. Mª Soler va utilitzar per vegada primera el terme de Bronze Tardà per a referir-se a algunes ceràmiques del Cabezo Redó que eren semblants a altres dels jaciments granadins d'Orce i Galera. Anys després, O. Arteaga, M. Gil-Mascarell i F. Molina identificarien el Bronze Tardà, que es datava entre el 1300 i 1100 a. de C.-en dates no calibrades-, per noves formes ceràmiques, per la desaparició d'unes altres i porla intrusió en un moment avançat d'influències de la Meseta, que es reflecteixen en les ceràmiques decorades amb incrustacions de pasta blanca que emplenaven els solcs realitzats amb tècniques com la incisió, puntillado, boquique o excisión. Aquestes últimes ceràmiques, associades a l'horitzó meseteño de Cogotas I, apareixen al llarg de la seqüència de cabezo Redó, apareixent associades als gots geminats amb o sense pont, la generalització de la metal·lúrgia de bronze, les puntes de fletxa sobre prima làmina de bronze amb la punta arredonida i aletes, els punxons d'os sobre tíbia d'ovicáprido i les peses de teler de fang de forma cilíndrica amb una perforació.
La presència d'aquests materials converteixen al Cabezo Redó en una referència obligada en tots els estudis sobre el Bronze Tardà en el Llevant i Sueste peninsular. No obstant açò, les primeres datacions absolutes obtingudes per al jaciment eren més antigues que les propostes en aquells moments per al Bronze Tardà. Una d'elles -3550±55 BP (H-2277)- es va obtenir a partir d'un tronc de fusta inserit en el mur oriental del Departament VII. La segona -3320±55 BP (GrN-5109)- correspon a un dels pals de sustentació del Departament XV, l'incendi del qual Soler va associar a la fase final del jaciment. El calibratge d'aquestes dates mitjançant dendrocronologia situa aquestes dues mostres en la forqueta cronològica 1960-1775 calç. BC i 1633-1508 calç BC, respectivament, alguna cosa que incrementava de forma notable l'antiguitat del poblat i, per extensió, del Bronze Tardà. No obstant açò, en comparar aquestes dues datacions amb la resta de les obtingudes en les excavacions recents, s'observa que la primera és la més antiga de la sèrie, la qual cosa podria explicar-se per l'anomenat fenomen de la fusta vella, o el que és el mateix, que la data obtinguda ha de relacionar-se amb un moment imprecís de la vida de l'arbre i no amb la construcció del Departament VII, per a açò van poder reutilitzar-se fustes tallades temps arrere. L'altra datació, procedent del Departament XV, s'acomoda millor dins dels rangs cronològics obtinguts recentment per al jaciment, encara que cal mantenir-la també sota cautela ja que Soler va associar la mostra a la fase final d'ocupació.
En l'actualitat es disposa de 31 datacions absolutes, més de la meitat obtingudes a partir de mostres de vida curta -cereals, ossos d'animals o restes humanes-, la majoria associades a contextos d'incendis, construcció de paviments i sepultures. L'estudi detallat dels resultats de les anàlisis radiocarbónicos i dels seus rangs de probabilitat permet situar l'ocupació del Cabezo Redó entre 1765-1636 calç. BC (Beta-195928), data oferida per l'anàlisi radiocarbónico d'un xiquet enterrat en una cista sota el paviment més antic del Departament XXV, i 1390-1276 calç. BC (Beta-361367), datació obtinguda a partir una bràctea de pi apareguda en el primer nivell de destrucció del departament XXIX, per sobre del com es va documentar una nova fase que no va poder ser datada. Amb aquestes dades, i prenent en consideració els rangs de probabilitat oferits pel calibratge de la majoria de dates radiocarbónicas, la vida del poblat de Cabezo Redó va haver d'estendre's durant uns 400 anys al llarg de les centúries centrals de l'II mil·lenni calç. BC.
El conjunt de datacions i les excavacions mostren l'ocupació ininterrompuda del Cabezo Redó durant aquest espai de temps, no observant-se diferències substancials al llarg de la vida del poblat, tant en la seua arquitectura com en els materials. En aquest sentit, les seqüències de datacions obtingudes en departaments com el XXV (Beta-195928; Beta-195929; Beta-195924; Beta-195926) o el XXVII (Beta-277069; Beta- 277068) evidencien que la major part dels espais constructius delimitats pels murs de maçoneria romanen pràcticament invariables des dels inicis del poblat fins al seu abandó, encara que s'observen significatives reformes internes d'aquests espais domèstics, canvis que poden vincular-se a la seua pròpia funcionalitat. cal destacar també que, en alguns dels departaments, la destrucció de les construccions internes de fang i maçoneria obliga a encegar portes i obrir-les en punts més elevats de la paret o en altres llocs, canvis que, en altres ocasions, vénen obligats per lleus modificacions de l'urbanisme de l'assentament com la creació de noves zones de circulació a costa d'espais que anteriorment funcionaven com a habitatges.
En diversos departaments, els materials pretendidamente més recents, com les ceràmiques decorades, es localitzen en els nivells més antics, sobre els primers sòls i, fins i tot, en la primera capa de regularització de les terrasses. En aquest punt convé cridar l'atenció sobre els problemes estratigràfics que planteja l'excavació d'un poblat en vessant, com el Cabezo Redó, en el qual, en diversos moments, s'apilen potents paquets de sediments procedents d'altres punts de l'assentament per a construir aterrazamientos o edificar nous sòls. Bon exemple d'açò és el cas del denominat Espai Obert. Segons revela l'estratigrafia d'aquest espai, en un moment cronològic posterior a 1631-1520 calç. BC (Beta-189004; Beta-361368; dates obtingudes a partir d'una resta humana i una llavor d'ordi) es va apilar aquest farcit emprant per a açò material de deixalla procedent d'altres llocs de l'assentament. Sobre ell es va disposar una plataforma de pedres a la qual s'associen dues rampes d'accés a la plataforma superior i diverses construccions (departaments XXI i XXXI, àrea d'emmagatzematge ovalada, etc.) que es van abandonar en dates més recents.

-El Bronze Tardà

En les comarques centre-meridionals valencianes, les excavacions, prospeccions i inventaris de materials arqueològics han permès identificar, si bé amb dificultats, una sèrie de jaciments que corresponen al Bronze Tardà i que, per tant, poden relacionar-se amb el Cabezo Redó. Alguns d'ells es localitzen en la conca del Vinalopó, en la capçalera del qual se situa el jaciment, i, en menor mesura, en el Baix Segura i Camp d'Alacant, on es constata una important presència argárica.
En diverses ocasions s'ha assenyalat que l'aparició del Cabezo Redó coincideix amb el gradual abandó dels més de vint poblats que, per als moments inicials de l'Edat del Bronze -2100-1700 calç BC-, es registren en la cubeta de Villena. És possible, no obstant açò, que alguns d'ells perduraren o coexistiren durant algun temps, com Terlinques (Villena, Alacant), la fase del qual III se situa entre el 1700 calç. BC i el 1500 calç. BC. Els directors de l'excavació, F.J. Jover i J.A. López, relacionen el seu abandó amb un procés de concentració demogràfica en el Cabezo Redó. També la desocupació del Cabezo de la Granera (Villena, Alacant), del que procedeixen alguns fragments ceràmics decorats amb mamelones, que recorden a atuells del Cabezo Redó, i un penjoll, procedent d'una tomba pròxima, format per un arete de plata del que penja un rodet d'or que s'ha considerat el precedent de les %u201Ctrompetillas%u201D del Tesorillo.
En la Vall del Vinalopó les dades sobre el poblament durant el Bronze Tardà són dispars. En la zona situada aigües a dalt de Villena, en el municipi de Biar, només es localitzen dos petits assentaments -Cabezo Gros I i El Picacho III-, d'amb prou faenes uns 168 i 352 m2, respectivament. La seua adscripció a aquest període es recolza en la presència de dos fragments ceràmics crestalleres en el primer i un fragment amb decoració incisa en l'altre.
Per contra, la informació disponible sobre el territori situat aigües sota Villena és més àmplia, ja que diversos jaciments i materials procedents de prospeccions superficials, actuacions clandestines i, els menys, excavacions sistemàtiques.
El més pròxim al Cabezo Redó, fins al punt que existeix una intercomunicació visual entre ells, és La Penya de Saix, també conegut com a Vessants del Castell de Saix, en el qual es va realitzar una curta actuació arqueològica. En l'excavació es va poder comprovar que el poblat es trobava profundament afectat per remocions antigues que havien transformat el vessant, per la qual cosa no es poden precisar les seues dimensions. Es va recuperar, no obstant açò, un forn de fosa de metalls, dos cresols i alguns fragments ceràmics -decorats amb incisions, boquique i mamelones en tota la superfície externa- que confirmen la seua estreta relació amb el Cabezo Redó.
Entre els jaciments que M. Gil-Mascarell va incloure en el Bronze Final, per les seues ceràmiques incisas, es troba El Monastil (Elda), del que no és possible fixar les dimensions i característiques de la seua ocupació prehistòrica a causa que, segons A. Poveda, les seues %u201Ccases i estructures van ser arrasades per les construccions ibèriques posteriors%u201D. Malgrat açò, per a G. Segura i F.J. Jover, l'existència d'alguns fragments ceràmics decorats amb incisions i boquique, un d'ells a manera de garlandes, i de diverses cassoles carenadas, permeten associar-ho al Bronze Tardà.
En els relleus muntanyencs que delimiten les terres planes dels municipis de Novelda, Asp i Montfort es localitzen tres poblats adscrits, amb seguretat, al Bronze Tardà %u2013L'Horna (Asp), Tabayá (Asp) i El Portixol (Monforte de Cid). Una cambra -L'Esparraguera (Novelda)-, en ocasions adscrit al Bronze Tardà i en unes altres al Bronze Final, presenta un minso registre ceràmic, estudiat per J.F. Navarro, que només permet relacionar-ho amb moments avançats de l'Edat del Bronze.
Les excavacions realitzades en L'Horna van posar al descobert un interessant poblat en vessant amb un únic nivell d'ocupació d'inicis del Bronze Tardà. El poblat presenta un incipient urbanisme al voltant d'un carrer amb recintes de murs rectes, en els quals es van detectar evidències de diferents activitats %u2013emmagatzematge, mòlta, metal·lúrgia, entre unes altres-, així com materials propis d'aquest període, tals com peses de teler cilíndriques amb una perforació central, punxons d'os sobre tíbia d'ovicáprido, puntes de fletxa amb aletes i extrem distal arredonit sobre làmina de bronze. També es van recuperar fragments de recipients ceràmics entre els quals, a més de les característiques formes carenadas, es va registrar un gran recipient decorat per diverses línies de mamelones de tendència cònica i un fragment de got crestallera amb una decoració incisa en línia fallida amb restes d'incrustació de pasta blanca.
En El Portixol, els materials coneguts del qual procedeixen de recollides superficials i d'alguna actuació clandestina, destaca la presència de peses de teler cilíndriques i de dos fragments ceràmics decorats. El primer d'ells presenta impressions en forma d'espiga i una línia associada, elements que, segons G. Delibes i F.J. Abarquero, recorden %u201Ca la tradició meseteña de Protocogotas%u201D. En el segon es documenten triangles enfrontats realitzats amb la tècnica de boquique, decoració associada a la fase Cogotas I.
Les excavacions realitzades en el Tabayá han posat al descobert una ininterrompuda ocupació prehistòrica que s'inicia amb un Bronze Antic d'evidents característiques argáricas i que finalitza en el Bronze Final i Ferro I. En la plataforma inferior, en el Nivell III corresponent al Bronze Tardà, es van documentar diversos enterraments humans, peses de teler cilíndriques, fonts i cassoles de carena alta, algunes bases amb ónfalo o amb vaig piular indicat i escassos fragments decorats amb incisions o boquique que, per la seua petita grandària, no permeten determinar els motius, amb excepció d'algunes garlandes.
A mig camí entre el Vinalopó i la costa, i en la vora d'un corredor natural que facilita la comunicació entre ambdues zones, se situa El Negret (Agost), un poblat en vessant, alterat per l'erosió, treballs agrícoles i actuacions clandestines, en el qual s'han realitzat dues curtes campanyes d'excavacions arqueològiques. Entre els materials recuperats en prospeccions superficials caldria citar les característiques formes ceràmiques carenadas, associades al Bronze Tardà, i dos fragments decorats, un amb incisions i l'altre puntillado, farcit de pasta blanca, formant triangles invertits amb una incisió horitzontal %u201Ccosida%u201D per altres més xicotetes. En les recents excavacions s'ha documentat un compte de collaret de pasta vítria i fragments d'un braçalet d'ivori. Les datacions absolutes obtingudes confirmen la seua adscripció al Bronze Tardà.
En la línia de la costa se situa la Illeta dels Banyets (El Campello), una petita illa alterada per la voladura i posterior reconstrucció de l'istme que la uneix a la costa. Amb una llarga ocupació que s'inicia en l'Edat del Coure i aconsegueix fins al segle XI de nostra era, va anar prompte inclosa entre els jaciments alacantins del Bronze Tardà a partir d'algunes ceràmiques i, especialment, d'uns escassos fragments decorats. A aquests materials es van incorporar, anys després, uns altres que es van integrar en un genèric Bronze Tardà/Bronze Final que, per a F.J. Abarquero, %u201Cnomés recorden, molt llunyanament, temes i tècniques utilitzades per les gents de Cogotas I%u201D. Els nous treballs desenvolupats en el jaciment han confirmat la utilització d'una cisterna en els inicis del Bronze Tardà. En el farciment d'aquesta cisterna i en una plataforma pròxima s'han arreplegat fragments d'atuells carenadas al costat d'altres decorades amb boquique, puntillado i sèrie de xicotets mamelones.
En altres punts del litoral costaner, com El Chinchorro, en la vora de l'Albufereta d'Alacant, també s'han recuperat algunes ceràmiques que, la seua forma i decoració, semblen correspondre al Bronze Final.
La informació disponible per als restants jaciments que s'han relacionat amb el Bronze Tardà en les terres alacantines amb prou faenes es limita a constatar la presència d'alguns dels materials arqueològics que es relacionen amb aquest període, com les ceràmiques decorades -Cap Prim (Xàbia), Mes del Corral (Alcoi), Sant Antón (Oriola), Vessants del Castillo (Callosa de Segura)-, a més d'altres carenadas o les peses de teler cilíndriques amb una perforació presents en La Lloma de Bigastre
El desenvolupament de l'important nucli de Cabezo Redó ha sigut explicat dins d'una dinàmica poblacional que afecta a bona part de la conca del Vinalopó i, per extensió, al Sud-est de la península Ibèrica. Aquests canvis, entesos des de la perspectiva de la desarticulació o transformació de la cultura argárica, generen l'aparició, en els territoris situats en la seua perifèria, de grans concentracions de població com Cabezo Redó que funcionaran com articuladores socials i econòmics d'amplis territoris. Aquest fenomen de sinecismo poblacional té lloc a costa del gradual abandó de l'àmplia xarxa de petits assentaments situats en turons que s'havia generat entre els segles finals de l'III i el primer terç de l'II mil·lenni calç. BC, processos que, com han demostrat les excavacions del jaciment de Terlinques, se solapan en la forqueta situada entre el 1700 i 1500 calç. BC.
A diferència del que ocorria en fases precedents, el control de les terres agrícoles ja no serà l'únic element que explique l'articulació del territori. A partir del Bronze Tardà es constata una separació més o menys modular, entre 10 i 15 km, entre els assentaments que jalonen el curs del Vinalopó. Aquesta distribució pot relacionar-se amb un millor control de les rutes d'intercanvi que connecten la costa amb la Meseta a través de les quals flueixen una bona quantitat de matèries primeres i productes elaborats d'origen alóctono com a coure, estany, or, comptes de pasta vítria o ivori, que trobem en alguns dels jaciments esmentats anteriorment i, molt especialment, en Cabezo Redó.