El Tesorillo de Cabezo Redondo Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

Ir a contenido Ir a Estudios, Gobernanza y organización
Logo UA
Realizar búsqueda
Menú
Altres llocs
Logo Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)   Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)
Cabezo Redodndo (Villena, Alcant)

El Tesorillo de Cabezo Redondo

-El Tesorillo

A l'abril de 1963, uns mesos abans del descobriment del Tresor de Villena, José María Soler va arreplegar, entre les terres caigudes de la vora d'una de les pedreres del vessant sudoriental del Cabezo Redó, un conjunt de 35 peces d'or amb un pes total de poc més de 147 grams. No obstant açò, les circumstàncies de la seua troballa i dificultats en la seua recuperació, obligar a considerar que aquest conjunt podria haver format part d'un altre més ampli com sospitava el propi Soler.
Els materials que componen el denominat Tesorillo del Cabezo Redó són, fonamentalment, elements de prestigi i ornato personal que van poder haver format part de l'aixovar d'una o diverses de les sepultures que va evidenciar Soler en les cavitats aquesta vessant, encara que també podria correspondre a un amagatall. El conjunt ornamental ho forma una diadema en forma de cinta, de 55 cm de llarg i 1,2 cm d'ample, amb orificis en els extrems arredonits per a permetre la seua subjecció; tres braçalets, un d'ells amb incisions; tres espirals, una de dues voltes i mitjana i dues d'una sola volta; tretze anells, alguns d'ells decorats de forma similar als braçalets; deu penjolls de forma cònica o de trompetilla, tots decorats en la vora de la base amb una sèrie de punts en relleu; i un compte de collaret de forma globular amb perforació cilíndrica.
Però el Tesorillo no solament està compost de peces d'adorn personal, sinó que també ho integren altres elements fragmentats que assenyalen el valor intrínsec de la matèria primera, més enllà de l'objecte final. És el cas de dos fragments de cintes d'or, d'un fragment de polsera amb una motlura paral·lela a la vora i una fila de 15 pues i d'un lingot a manera de fragment de barra cilíndrica corbada, de 12 mm de diàmetre i 8 de longitud. Aquests materials, acumulats a manera de %u201Cferralla%u201D, suggereixen la possibilitat que en el propi Cabezo Redó existiren orfebres locals capaços de treballar l'or, bé per a elaborar alguns objectes, per a reparar-los o per a refondre'ls i reutilitzar la matèria. Del que no tenim constància és si es disposaria dels coneixements tècnics suficients com per a elaborar peces més complexes, com algunes de les quals es documenten en el Tresor.
L'associació d'aquest conjunt áureo amb l'ocupació del propi Cabezo Redó és inqüestionable, tant per la ubicació en una dels seus vessants com per la troballa d'alguns objectes d'or -varis cons/trompetillas, una espiral i un anell- en els ambients domèstics i funeraris o per les clares similituds tecnològiques. Es relaciona, així mateix, amb el Tresor de Villena per la decoració de pues del fragment de braçalet i d'un dels anells, similars a la de les seues polseres.

-El Tresor de Villena

El dia 1 de desembre de 1963 es va descobrir a l'interior d'un atuell, semblant a moltes altres recuperades en les excavacions del Cabezo Redó, una excepcional troballa d'orfebreria prehistòrica que, al costat de dos objectes identificats com a ferro i restes d'ambre, es coneix com Tesoro de Villena. La història de les circumstàncies del descobriment han sigut narrades amb tot detall per J. Mª Soler qui, amb la seua genial intuïció i profund coneixement de l'ocupació prehistòrica de Villena, no va dubtar a relacionar-ho amb el jaciment del Cabezo Redó, on uns mesos abans havia recuperat el Tesorillo.
Dues excel·lents monografies, publicades a València i Madrid, amb detallades descripcions de totes i cadascuna de les peces, acompanyades d'excel·lents dibuixos i fotografies %u2013obra de P. Witte, de l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid%u2013 i dels resultats de les anàlisis de l'or realitzats pel doctor Hartmann, del Winterberg-Landesmuseum de Stuttgart, van divulgar la troballa, que prompte es convertiria en referència obligada en tots els estudis sobre orfebreria prehistòrica europea.
Sorprenentment Soler va aconseguir de les autoritats del moment que el Tresor es dipositara en el Museu Municipal de Villena que porta el seu nom, on encara avui és admirat amb la mateixa impressió de sorpresa que causava quan el propi Soler obria, no sense certa teatralitat, l'arcón on es guarda.
El conjunt aquesta format per peces d'or de gran qualitat -11 bols, 28 braçalets, 3 botelles i diversos objectes utilitzats com a element decoratiu d'una peça circular-, amb un pes de 9,754 kg, 3 botelles de plata, de més de 600 gr de pes, 2 objectes considerats de ferro i les restes d'una espècie de resina identificada, sense les corresponents analítiques, com a ambre.
Els bols es van fabricar a partir d'una prima xapa d'or batut i sense soldadures. Tenen forma semiesfèrica i la vora s'inclina cap a fora, permetent que es puguen utilitzar per a beure. Es van decorar des de l'interior amb cisells de punta arredonida, formant diversos motius, entre els quals dominen les composicions rectilínies en diferents posicions i garlandes semicirculars que pengen de les línies paral·leles a la vora. La tècnica decorativa de punts en relleu recorda a l'observada en diversos gots apareguts en el Cabezo Redó, especialment al del Departament XX. La decoració de garlandes penjants també s'ha observat en diversos recipients amb decoració de boquique.
Quatre dels braçalets d'or són llisos i amb la superfície externa polida. Els restants tenen diverses motlures que combinen amb calats i pues. Els estudis de B. Ambruster i A. Perea assenyalen que aquests braçalets estan fosos a la cera perduda i posteriorment retocats en un torn. La presència d'un fragment de braçalet amb pues en el Tesorillo permetria relacionar tots dos conjunts áureos.
Les dues botelles d'or, igual que les tres de plata, es caracteritzen per una decoració de nervadures que divideix el seu cos en gallones. La seua forma recorda a exemplars de fang del propi Cabezo Redó i d'altres jaciments del Bronze Tardà del sud-est.
Els dos objectes de ferro, l'anàlisi del qual ha emprès S. Rovira, corresponen a un possible braçalet obert i a una semiesfera hueca decorada amb una làmina calada d'or que ha d'associar-se a algun tipus de rematada.
La resta del Tesoro ho componen petites peces que per la seua forma van haver de formar part i decorar un objecte de secció circular. Uns semblen correspondre's amb algun tipus de rematada, mentre que els claus de secció quadrada dels filferros permetrien fixar-los a un suport rígid, possiblement de fusta o os, que les xapes calades circulars embellirien. Tradicionalment aquestes peces s'associava a un ceptre dels %u201Creyezuelos%u201D del Cabezo Redó, encara que també podrien formar part, com ha assenyalat Mª R. Lucas, de la decoració de mànecs de punyals o espases.
L'origen i significat del Tresor de Villena ha sigut objecte d'un profund debat des del mateix moment del seu descobriment, tant per els qui ho consideren una ofrena religiosa o una forma de marcar simbòlicament el territori, com pels quals ho relacionen amb una ocultació provisional en un moment de perill. Les estretes relacions entre algunes polseres del Tesoro i unes altres de Portugal, fins al punt de donar nom a una tecnologia en el treball de l'ore %u2013orfebreria tipus Villena o tipus Extremoz-Villena-, han portat a interpretar aquests materials com a dots femenins que assegurarien la xarxa d'intercanvis i la seguretat en els camins. Els bols d'or s'utilitzarien per a beure després de la %u201Csignatura%u201D dels pactes. En aquest sentit, cal recordar un text de M. Tarradell que, a propòsit del Tresor de Villena, evoca el possible ambient del Cabezo Redó, relacionant-ho amb els costums dels reis homèrics:
%u201CAlcinoo, rei dels feacios, que no és presentat com un monarca espectacular d'un país especialment ric, sinó com un rei d'una petita illa de marins i comerciants, la filla dels quals va a llavar amb les seues esclaves la roba al riu i la transporta al palau guiant un carro de mules, rep un hoste, Ulisses. Abans del menjar una sirvienta li acosta, perquè es llave les mans, un pitxer d'or amb aigua i un bol de plata. ¿No estem en l'ambient del Tresor de Villena?. Deixem aparte problemes de forma i decoració. Es tracta de comprendre la vida a casa d'un cap de la illa, pobra com totes les illes gregues. Rei que, d'altra banda, posseïa un ceptre%u201D
Independentment de la seua interpretació resulta inqüestionable, com en el seu moment assenyalara Soler, l'estreta relació entre el Tresor de Villena i el Cabezo Redó. Ho testifica el Tesorillo, però també els objectes d'or recuperats en les tombes i en els espais domèstics del poblat. Tindrien idèntica cronologia, encara que és possible que el Tresor s'acumulara durant diverses generacions i que la seua ocultació haja de posar-se en relació amb l'abandó del poblat.